Ian Bostridge

Plantilla:Infotaula personaIan Bostridge
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 desembre 1964 Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
Wandsworth (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat d'Oxford - Philosophiæ doctor (–1991)
Dulwich College Preparatory School
St John's College, Cambridge
Westminster School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant d'òpera, historiador Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat d'Oxford Modifica el valor a Wikidata
GènereMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
VeuTenor Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficHyperion Records
Philips Classics Records
EMI Classics
Warner Classics Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeLucasta Miller Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm1731700 Allocine: 497401 Allmovie: p383614
Facebook: IanBostridge X: Ianbostridge Instagram: ianbostridge64 Spotify: 0QVlaFCrge4YWt0yftF8FE Musicbrainz: 0165da55-50fe-4a50-9a85-339af82007bd Songkick: 376276 Discogs: 834090 Allmusic: mn0000168944 Modifica el valor a Wikidata

Ian Bostridge (Wandsworth, 25 de desembre de 1964) és un tenor anglès, molt conegut per les seves interpretacions com a cantant d'òpera i lieder.

Adolescència i educació

Bostridge va néixer a Londres, fill de Leslie Bostridge i Lillian (nascuda Clark).[1] El seu pare era agrimensor agregat.[2] Bostridge és besnet del porter del Tottenham Hotspur de principis del segle xx, John "Tiny" Joyce.[3][4]

Va ser becari de la reina a l'escola Westminster. Va assistir al Saint John's College (Oxford), on va obtenir una Primera en història moderna i al "St John's College", Cambridge, on va rebre un M.Phil. en la història i la filosofia de la ciència. Va rebre el seu D.Phil. d'Oxford[2] el 1990, sobre la importància de la bruixeria en la vida pública anglesa del 1650 al 1750, supervisat per Keith Thomas. Va treballar durant dos anys en temes d'actualitat televisiva i documentals a Londres abans de convertir-se en un acadèmic britànic becari post-doctoral al "Corpus Christi College", d'Oxford, ensenyant teoria política i història britànica del segle xviii. Es va convertir en cantant a temps complet el 1995, als 30 anys. El seu llibre Bruixeria i les seves transformacions, c. 1650–1750 es va publicar com a monografia històrica d'Oxford el 1997. Aquesta - "la més sofisticada i original de totes les històries recents de la demonologia moderna primitiva" segons el professor Stuart Clark ("Bruixeria i màgia a Europa" volum 4, p139, 2002,[5] - ha estat un treball influent en l'estudi de la pre-Il·lustració. "Aconsegueix la més rara de les gestes del món acadèmic: prendre un tema ben desgastat i assegurar-se que mai no es mirarà del tot de la mateixa manera "(Noel Malcolm, TLS).[6] El 1991 va guanyar el Premi de la Federació Nacional de Societats Musicals i des del 1992 va rebre el suport del "Young Concert Artists Trust".

Carrera

Bostridge va començar a cantar professionalment només als 27 anys.[2] Va debutar a "Wigmore Hall" el 1993, debutar a Purcell Room (un aclamat Winterreise) i debutar al Festival Aldeburgh el 1994. El 1995 va oferir el seu primer recital en solitari al "Wigmore Hall" (guanyador del Premi al debut de la Royal Philharmonic Society). Va donar recitals a Lió, Colònia, Londres i als festivals d'Aldeburgh, Cheltenham i Edimburg el 1996 i a l'"Alte Oper" de Frankfurt el 1997.

A la plataforma del concert, ha aparegut amb l'Orquestra Simfònica de Londres amb Sir Colin Davis i Mstislav Rostropovich, l'Orquestra de Cambra d'Escòcia amb Sir Charles Mackerras i la Simfonia de la Ciutat de Birmingham i la Filharmònica de Berlín amb Sir Simon Rattle.

El seu primer enregistrament en solitari va ser per a "Hyperion Records", un recital de la cançó de Britten, The Red Cockatoo amb Graham Johnson. El seu posterior enregistrament de Die schöne Müllerin a l'edició Franz Schubert d'"Hyperion" va guanyar el "Gramophone's Solo Vocal Award" del 1996. Va guanyar el premi de nou el 1998 per l'enregistrament dels lieders de Robert Schumann amb el seu col·laborador habitual, el pianista Julius Drake i de nou el 2003, per Myrthen de Schumann i duets amb Dorothea Röschmann i Graham Johnson, com a part de l'edició Hyperion Schumann.

Artista exclusiu d'EMI Classics des del 1996, ha estat 15 vegades nominat als premis Grammy i 3 vegades guanyador. Els seus CD han guanyat tots els premis discogràfics més importants, inclosos Grammy, Edison, Japanese Recording Academy, Brit, South Bank Show Award, Diapason d'Or de l'Année, Choc de l'Année, Echo Klassik i Deutsche Schallplattenpreis. El seu enregistrament de "Die Forelle" de Schubert amb Julius Drake forma part de la banda sonora de la pel·lícula del 2011 Sherlock Holmes: A Game of Shadows (Sherlock Holmes: Un joc d'ombres. El seu àlbum de Shakespeare Song per a Warner Classics va guanyar el premi Grammy 2017 i el premi Echo Klassik a la veu solista.

Bostridge va fer el seu debut operístic el 1994, amb 29 anys, com a Lysander a El somni d'una nit d'estiu amb "Opera Australia" al Festival d'Edimburg, dirigit per Baz Luhrmann. El 1996 va debutar amb l'Opera Nacional Anglesa cantant el seu primer Tamino (La flauta màgica). El 1997, va cantar Quint a la nova producció de Deborah Warner de The Turn of the Screw amb Sir Colin Davis per a la Royal Opera House. Ha enregistrat Flute (El somni d'una nit d'estiu de Britten) amb Sir Colin Davis per a Philips Classics; Belmonte (Die Entführung aus dem Serail) amb William Christie per Erato; Tom Rakewell (The Rake's Progress) de John Eliot Gardiner per Deutsche Grammophon (premi Grammy); i Captain Vere (Billy Budd) (premi Grammy) amb Daniel Harding. El 2007 va aparèixer a l'ENO en el paper d'Aschenbach a Death in Venice (Britten), en una producció de Deborah Warner.

1997–1999

El 1997 es va fer una pel·lícula de Schubert Viatge d'hivern per al Canal 4, dirigida per David Alden;[7] ha estat objecte d'un documental de perfil de South Bank Show a ITV[8] i ha presentat la pel·lícula de la BBC 4 The Diary of One Who Disappeared sobre el compositor txec Leoš Janáček.[9]

Ha escrit sobre música per a "The New York Review of Books, The Guardian, The Times Literary Supplement, Opernwelt, BBC Music Magazine, Opera Now i The Independent".

Els compromisos posteriors van incloure recitals a París, Estocolm, Lisboa, Brussel·les, Amsterdam i el Konzerthaus de Viena. A Amèrica del Nord va aparèixer en recitals a la ciutat de Nova York a la col·lecció Frick el 1998 i l'"Alice Tully Hall" el 1999 i va debutar al Carnegie Hall amb Sir Neville Marriner. També el 1998 va cantar Vasek en una nova producció de Prodaná nevěsta (La núvia venuda) amb Bernard Haitink per a la Royal Opera i va debutar al Festival de Múnic com Nerone (L'incoronazione di Poppea) i al recital ("Winterreise" al Teatre Cuvilliés). El 1999 va debutar amb la Filharmònica de Viena amb Sir Roger Norrington. Treballa regularment amb els pianistes Julius Drake, Graham Johnson, Mitsuko Uchida, el compositor Thomas Adès[10] i el director musical de Covent Garden, Antonio Pappano. Altres companys del piano han estat Leif Ove Andsnes, Håvard Gimse, Saskia Giorgini, Igor Levit i Lars Vogt.

Des de 2000

A l'estiu del 2000, Bostridge va pronunciar la cinquena conferència anual del Festival de la Universitat d'Edimburg titulada "Música i màgia".

El 2004, Bostridge va ser nomenat CBE pels seus serveis a la música. És membre de l'honor RAM, membre honorari del "Corpus Christi College", del "St John's College" i del "Wolfson College d'Oxford", i va rebre un doctorat honoris causa per la Universitat de St Andrews el 2003.[11]

Va pronunciar la conferència inaugural de Nicholas Breakspear, "Actituds clàssiques: llatí i música a través dels temps" a la Universitat de Trondheim el 2015; i la conferència anual de BIRTHA, "Humanity in Song: Schubert's Winter Journey" a la Universitat de Bristol el mateix any. Va pronunciar la conferència Lincoln Kirstein, "Cançó i dansa", a la Universitat de Nova York el 2016. Impartirà les conferències familiars de Berlín a la Universitat de Chicago l'abril de 2021, que seran publicades posteriorment per la Universitat de Chicago Press.

Bostridge va tenir la seva pròpia sèrie Perspectives durant un any al Carnegie Hall el 2005/6 i una residència de dotze mesos al Barbican el 2008, "Homeward Bound". Ha tingut una temporada de Carte Blanche al Concertgebouw i altres residències artístiques a Luxemburg, Hamburg, la Schubertiade Schwarzenberg i el Wigmore Hall.

El 11 novembre 2009 Bostridge va cantar lAgnus Dei del War Requiem de Benjamin Britten, a el servei del Dia de l'Armistici a l'Abadia de Westminster. S'utilitzen les paraules del poeta de guerra Wilfred Owen "A un calvari prop de l'Ancre". El servei va suposar la pèrdua de la generació de la Primera Guerra Mundial, els darrers membres de la qual van morir a principis del mateix any. Bostridge va interpretar les quatre cançons de Walt Whitman contra la guerra de Kurt Weill el 2014. També té una llarga història amb la direcció i interpretació de "The Threepenny Opera".

El 2013 va actuar com a part del festival centenari Barbican Britten a Londres i va publicar un nou enregistrament del Rèquiem de guerra del compositor. [2]

Bostridge va ser durant un temps el columnista musical de la revista Standpoint, la publicació mensual llançada el 2008 "per celebrar la civilització occidental"; continua formant part del consell assessor de la revista. És ambaixador de música juvenil, patró del Music Libraries Trust i del concert "Macmillan Cancer Support Guards Chapel Carol Concert".

Una col·lecció dels seus escrits sobre música, "A Singer's Notebook", va ser publicada per Faber i Faber el setembre del 2011. Va ser descrita pel filòsof Michael Tanner, a la BBC Music Magazine: "Un llibre sempre apassionat, educat, urbà i apassionat, un cop obert no és probable que estigui tancat fins que no ho hàgiu llegit tot".

El seu llibre Schubert's Winter Journey: Anatomy of a Obsession va ser publicat per Faber i Faber al Regne Unit i per Knopf als EUA el gener de 2015. Es publicarà en alemany, finès, holandès, coreà, japonès, italià, suec, polonès, Edicions mandarí, xinès, francès, rus i espanyol simplificades. Va guanyar el Premi Duff Cooper de no ficció el 2015. Va guanyar el "Prix Littéraire des Musiciens" el 2018 i va ser nomenat el millor llibre de música de l'any al "Prix de la Critique" 2017/18 (Association Professionelle de la Critique de Théâtre, Musique et Danse). Va guanyar el "Grand Prix France Musique des Muses" el 2019.

Va ser professor Humanitas de música i educació clàssica la Universitat d'Oxford, 2014–15. A partir d'octubre de 2020 serà professor visitant a l'"Hochschule" de música i teatre de Múnic.

Vida personal

El 1992, Bostridge es va casar amb l'escriptora i editora Lucasta Miller,[1] i tenen un fill i una filla.[2] El seu germà és el biògraf i crític Mark Bostridge. Enumera les seves aficions com llegir, cuinar i mirar imatges.[1]

Bibliografia

  • La bruixeria i les seves transformacions, c.1650–1750. Oxford: Clarendon Press. 1997.
  • Un quadern de cantant. Faber i Faber. 2011. ISBN 0-571-2524-51.[12]
  • El viatge d'hivern de Schubert: anatomia d'una obsessió. Faber i Faber . 2014. ISBN 0571282806.

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 Debrett's People of Today 2005(18a ed.). Debrett's. pàg. 175.ISBN 1-870520-10-6
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Clark, Andrew (8 de novembre de 2013). "Dinar amb el FT: Ian Bostridge". ft.com. Consultat el 9 de novembre de 2013
  3. Bostridge, Mark (25 de març de 2006). "El nom del joc". The Guardian. Consultat el 21 de novembre de 2015.
  4. Arxivat el 8 de desembre de 2007 a la Wayback Machine
  5. Stuart Clark; William Monter. "Bruixeria i màgia a Europa, volum 4: el període de les proves de bruixes". Books.google.cat. Consultat el 21 de novembre de 2015
  6. Ideologies de bruixes". Londres: The Times. 17 d'octubre de 1997. (pagar per veure)
  7. Franz Schubert Winterreise - Ian Bostridge i Julius Drake (part 1/24)" . YouTube. 13 de setembre de 2009. Consultat el 21 de novembre de 2015
  8. The Southbank Show - Ian Bostridge i Julius Drake (part 1/6)". YouTube. 10 de setembre de 2009. Consultat el 21 de novembre de 2015
  9. El diari d'un que va desaparèixer (part 1/7)". YouTube. 13 de setembre de 2009. Consultat el 21 de novembre de 2015
  10. Ian Bostridge i Thomas Ades al Carnegie Hall". The New York Times. Consultat el 21 de novembre de 2015
  11. Arxivat el 13 d'octubre de 2012 a la Wayback Machine
  12. Ian Bostridge. "Un quadern de cantant". Amazon.co.uk. ISBN 9780571252459. Consultat el 21 de novembre de 2015

Read other articles:

De Bijbelse chronologie is het plaatsen van de relatieve chronologie van de in de Hebreeuwse Bijbel – het Oude Testament – en het Nieuwe Testament beschreven gebeurtenissen waar mogelijk in de absolute chronologie, de christelijke jaartelling. Totdat Dionysius Exiguus zijn paaskalender opstelde – die pas eeuwen later als algemeen middel voor het dateren van gebeurtenissen werd geaccepteerd – waren alle dateringen relatief. Dat wil zeggen dat gebeurtenissen ten opzichte van elkaar, maa...

 

العلاقات السورينامية الهندوراسية سورينام هندوراس   سورينام   هندوراس تعديل مصدري - تعديل   العلاقات السورينامية الهندوراسية هي العلاقات الثنائية التي تجمع بين سورينام وهندوراس.[1][2][3][4][5] مقارنة بين البلدين هذه مقارنة عامة ومرجعية للدولتي...

 

Ictiopatologia é o estudo das doenças dos peixes. O desenvolvimento do cultivo de peixes (piscicultura) coloca essa como uma importante atividade de produção animal no cenário mundial. O Brasil, por sua vez, é considerado o país de maior potencial para a piscicultura devido a alta disponibilidade de água propícia para a criação de peixes. A rápida difusão de novas tecnologias de instalações e de manejo geradas pela pesquisa nacional também contribuem significativamente para os...

Село Рембешиціпол. Rembieszyce Координати 50°45′32″ пн. ш. 20°17′43″ сх. д. / 50.75888889002777660° пн. ш. 20.29527778002777794° сх. д. / 50.75888889002777660; 20.29527778002777794Координати: 50°45′32″ пн. ш. 20°17′43″ сх. д. / 50.75888889002777660° пн. ш. 20.29527778002777794° сх. д....

 

This article needs additional citations for verification. Please help improve this article by adding citations to reliable sources. Unsourced material may be challenged and removed.Find sources: Possum Kingdom song – news · newspapers · books · scholar · JSTOR (January 2010) (Learn how and when to remove this template message) 1994 single by ToadiesPossum KingdomSingle by Toadiesfrom the album Rubberneck Released1994GenreGrunge[1][2 ...

 

Commune in Île-de-France, FranceRoissy-en-BrieCommuneThe town hall of Roissy-en-Brie Coat of armsLocation (in red) within Paris inner and outer suburbsLocation of Roissy-en-Brie Roissy-en-BrieShow map of FranceRoissy-en-BrieShow map of Île-de-France (region)Coordinates: 48°47′26″N 2°39′07″E / 48.7906°N 2.6519°E / 48.7906; 2.6519CountryFranceRegionÎle-de-FranceDepartmentSeine-et-MarneArrondissementTorcyCantonPontault-CombaultIntercommunalityCA Paris - Val...

Artikel ini sebatang kara, artinya tidak ada artikel lain yang memiliki pranala balik ke halaman ini.Bantulah menambah pranala ke artikel ini dari artikel yang berhubungan atau coba peralatan pencari pranala.Tag ini diberikan pada Februari 2023. Hey Pro! My Mountain Girl adalah sebuah seri drama romansa televisi Tiongkok tahun 2019 yang tayang di iQIYI. Seri tersebut menampilkan Li Chuan, Kang Ning, Bo Er Ji Te, Liu Jing, dan Liu Xiao Hui.[1] Sinopsis Seri tersebut mengangkat kisah ci...

 

Technique in climbing This article needs additional citations for verification. Please help improve this article by adding citations to reliable sources. Unsourced material may be challenged and removed.Find sources: Simul climbing – news · newspapers · books · scholar · JSTOR (March 2013) (Learn how and when to remove this template message) A Mazamas class practices a running belay on Hardy Ridge in Beacon Rock State Park Simul climbing, also known as...

 

Metropolitano Poprzednia nazwa Estadio Olimpico de la Peineta Państwo  Hiszpania Miejscowość Madryt Adres Calle de Suecia, 53, 28022 Madryt, Hiszpania[1] Architekt Antonio Cruz & Antonio Ortiz (Cruz y Ortiz Arquitectos) Koszt budowy 240 mln €[1] Data budowy 2011-2017[1] (przebudowa) Data otwarcia 1994, 17 września 2017 Klub Atletico Madryt Pojemność stadionu 70 460[2] Położenie na mapie miasta MadrytuMetropolitano Położenie na mapie HiszpaniiMetropolitano Położenie na m...

Persepam PamekasanNama lengkapPersatuan Sepakbola PamekasanJulukanSape Ngamok (id: Sapi Mengamuk)Berdiri1970StadionStadion Gelora Ratu Pamelingan PamekasanPamekasan, Madura(Kapasitas: 15,000)LigaLiga 3Kelompok suporterKancah Mania, Pamekasan X Fans Kostum kandang Kostum tandang Kostum ketiga Persepam Pamekasan disingkat Persepam adalah sebuah klub sepak bola profesional di Indonesia yang berbasis di Pamekasan, Jawa Timur. Setelah finish di tempat ke-3 pada Divisi Utama 2011-2012. Mereka hanya...

 

هذه المقالة يتيمة إذ تصل إليها مقالات أخرى قليلة جدًا. فضلًا، ساعد بإضافة وصلة إليها في مقالات متعلقة بها. (نوفمبر 2019) ديك ماكبرايد معلومات شخصية الميلاد 14 يونيو 1847  فيلادلفيا  الوفاة 20 يناير 1916 (68 سنة)   فيلادلفيا  مواطنة الولايات المتحدة  الحياة العملية المهنة ...

 

В Википедии есть статьи о других людях с такой фамилией, см. Фадеев. Амбросий Романович Фадеев Дата рождения 3 октября 1928(1928-10-03) Место рождения Верхнее Акчерино, Козьмодемьянский кантон, Марийская автономная область, СССР Дата смерти 30 января 2002(2002-01-30) (73 года) Место с...

Time limit of messages in network engineering For the film, see Time to Live (film). Time to live (TTL) or hop limit is a mechanism which limits the lifespan or lifetime of data in a computer or network. TTL may be implemented as a counter or timestamp attached to or embedded in the data. Once the prescribed event count or timespan has elapsed, data is discarded or revalidated. In computer networking, TTL prevents a data packet from circulating indefinitely. In computing applications, TTL is ...

 

American classical composer Harriet Ware, from a 1921 publication. Harriet Ware, from a 1917 publication. Harriet Ware (August 26, 1877 – February 9, 1962) was an American composer, pianist, and music educator. Early life Harriet Ware was born in Waupun, Wisconsin, the daughter of Silas Edward Ware and Emily Sperry Ware. She showed musical promise from an early age,[1] and graduated from Pillsbury Conservatory of Music in 1895, with further studies in Paris and Berlin.[2 ...

 

اضغط هنا للاطلاع على كيفية قراءة التصنيف أدميات الأجنحة   المرتبة التصنيفية رتبة[1][2]  التصنيف العلمي  فوق النطاق  حيويات مملكة عليا  حقيقيات النوى مملكة  حيوان عويلم  ثنائيات التناظر مملكة فرعية  ثانويات الفم شعبة  حبليات شعيبة  فقاريات شع...

1943 film by Wallace Fox The Ghost RiderTheatrical release posterDirected byWallace FoxScreenplay byAdele BuffingtonProduced byScott R. DunlapStarringJohnny Mack BrownRaymond HattonHarry WoodsBeverly BoydTom SeidelEdmund CobbCinematographyHarry NeumannEdited byCarl PiersonProductioncompanyMonogram PicturesDistributed byMonogram PicturesRelease date April 2, 1943 (1943-04-02) Running time58 minutesCountryUnited StatesLanguageEnglish The Ghost Rider is a 1943 American Western fil...

 

The Wall Street JournalTipeSurat kabar harianFormatBroadsheetPemilikDow Jones & CompanyPenerbitL. Gordon CrovitzRedaksiPaul E. SteigerDidirikan8 Juli 1889Pandangan politikOpini redaksi konservatifPusat200 Liberty StreetNew York, NY 10281Situs webWSJ.com The Wall Street Journal adalah surat kabar harian internasional yang berpengaruh yang diterbitkan di New York City, New York dengan peredaran di dunia sekitar 2,6 juta eksemplar tiap hari pada 2005. Selama bertahun-tahun, harian ini adalah...

 

2001 film by Benoît Jacquot ToscaFilm posterDirected byBenoît JacquotBased onLa Toscaby Victorien SardouProduced byDaniel Toscan du PlantierStarringAngela GheorghiuRoberto AlagnaRuggero RaimondiCinematographyRomain WindingEdited byLuc BarnierRelease date2001Running time126 minutesCountriesItalyFranceUnited KingdomGermanyLanguageItalian Tosca is a 2001 musical film written and directed by Benoît Jacquot, closely based on the 1900 opera Tosca with music by Giacomo Puccini and an Italian libr...

Eastern Catholic territorial jurisdiction in Rome, Italy Territorial Abbacy of Saint Mary of GrottaferrataAbbatia Territorialis Beatissimæ Mariæ Cryptæferratæ [1]Santa Maria di GrottaferrataCathedral of Exarchial Monastery of St. Mary of GrottaferrataLocationCountryItalyEcclesiastical provinceHoly See[1]StatisticsParishes1Churches1Schools1Members87[2]InformationDenominationItalo-Albanian Catholic ChurchRiteByzantine RiteEstablished1937[1]CathedralExarchial ...

 

Три пирога́ (осет. æртæ чъирийы) — элемент этно-религиозной обрядности осетин. Содержание 1 Использование 2 Символика 3 Названия пирогов 4 См. также 5 Примечания 6 Литература 7 Ссылки Использование Три пирога выступают частью традиционного осетинского религиозного обря...

 

Strategi Solo vs Squad di Free Fire: Cara Menang Mudah!