L'humà de Kabwe (o de Broken Hill o Kabwe 1) és el nom que es dona a un individu humà conegut pel seu crani datat d'uns 299.000 anys enrere,[1] troba
| Tipus | hominí fòssil |
|---|---|
| Nom | Humà de Kabwe (o Humà de Broken Hill, o Kabwe 1) |
| Lloc de descobriment | Kabwe |
L'humà de Kabwe (o de Broken Hill o Kabwe 1) és el nom que es dona a un individu humà conegut pel seu crani datat d'uns 299.000 anys enrere,[1] trobat a Zàmbia, atribuït primer a l'espècie Homo rhodesiensis, després a l'espècie Homo heidelbergensis[2] i la posició filogenètica del qual encara es debat.[3]
El crani va ser recuperat de la mina de plom i zinc de Broken Hill (actualment Kabwe), d'ací prové el nom alternatiu de "Crani de Broken Hill". Havia rebut el sobrenom d'"Humà de Rhodèsia" en el moment del descobriment, però actualment pertany a Zàmbia.
Es conserva traslladat al Museu d'Història Natural de Londres[4] i hi ha una demanda perquè el tornen a Zàmbia.
L'extracció del crani del dipòsit de la cova, la va descriure fil per randa Aleš Hrdlička, un antropòleg de la Smithsonian Institution.[5] Un miner suís, Tom Swiglaar, i un miner africà no identificat descobriren el crani el 17 de juny del 1921[6] mentre treballaven a la mina. Més tard, el crani va ser examinat per un metge de Broken Hill, que el va reconéixer com un fòssil de potencial importància científica. Uns mesos després, la Rhodesia Broken Hill Mine Company el va enviar a Anglaterra i el va donar al Museu Britànic de Londres. Allà, el paleontòleg Arthur Smith Woodward l'identificà el 1921 com a pertanyent a una nova espècie i l'assignà a l'espècie Homo rhodesiensis. La troballa del crani va anar acompanyada de la d'una mandíbula superior d'un altre individu, un sacre, una tíbia i dos fragments de fèmur.[3]
La destrucció del jaciment paleoantropològic ha fet de moment impossible la datació estratigràfica. L'edat del fòssil s'ha reavaluat unes quantes vegades. Abans de la dècada dels 1970, es pensava que el crani tenia entre 30.000 i 40.000 anys.[7] Bada i els seus col·legues (1974) li van establir una edat de 110.000 anys, mesurada per la taxa de racemització de l'àcid aspàrtic.[8] La Smithsonian Institution hi indicà el 2010 una edat d'entre 150.000 i 300.000 anys, amb un límit superior de 500.000 anys suggerit pels fòssils d'animals recollits al jaciment.[9][7] Una nova tècnica aplicada al crani va permetre extraure'n fragments d'un quart de mil·límetre de gruix i, per tant, datar el crani directament. El nou rang d'edat calculat, segons un estudi publicat el 2020 en Nature, és de 324.000 a 274.000 anys.[1]
La capacitat cranial de l'humà de Kabwe s'ha calculat en 1.230 cm³.[10]
L'individu robust té uns arcs superciliars comparativament més grans que qualsevol altre homínid conegut. La seua cara ampla és semblant a la de l'humà de Neandertal a causa del seu gran os nasal i els arcs superciliars gruixuts i prominents.
El crani mostra càries en deu de les dents superiors. Tanmateix, la càries dental, considerada en relació amb la domesticació de cereals, només s'identifica a partir del període neolític. Els científics han intentat explicar la presència de càries en l'humà de Kabwe, "úniques durant tot el Plistocé i també úniques en aquesta zona d'Àfrica", segons Evelyne Peyre i Jean Granat.[11] Segons una hipòtesi, com que la zona és rica en plom, les dents de l'humà de Kabwe podrien haver-se afeblit per la fixació del plom (Pb ++) que hauria substituït els ions de calci (Ca ++), i hauria facilitat la formació de càries.[11] Segons una altra hipòtesi, l'humà de Kabwe podria haver consumit una planta autòctona rica en hidrats de carboni, com ara el "sorgo dolç".[11]
Les picades indiquen una infecció important abans de la mort; la causa de la mort podria ser una infecció dental o una otitis.[9]
Al principi, el crani es va classificar com a pertanyent a una nova espècie, Homo rhodesiensis, considerada més tard sinònima d'una subespècie africana, l'Homo heidelbergensis.
Alguns trets són semblants als d'espècies antigues com ara l'Homo erectus.[12] La morfologia del neurocrani, els prominents arcs superciliars, la carena sagital (engruiximent de l'os al llarg de la línia mitjana de l'os frontal) i el torus occipital (una projecció a la part posterior del crani)[9] són trets notables. El volum endocranial, però, és molt semblant al de l'Homo sapiens, i el prognatisme facial és menys pronunciat que el de les espècies anteriors.[9] Aquestes característiques han dut alguns científics a concloure que L'humà d'Heidelberg representa una espècie intermèdia entre L'homo erectus, d'una banda, i l'Homo sapiens i els neandertals, de l'altra.[13] A partir del 2019, cap intent d'extreure ADN o seqüenciar un genoma del crani de Kabwe havia tingut èxit.[13]
La datació radiomètrica de la matriu relacionada amb l'humà de Kabwe, que el daten en 299.000 anys ± 25.000 anys, el converteixen en un contemporani del primer Homo sapiens.[1]
El professor Chris Stringer del Museu d'Història Natural de Londres, on fou traslladat el fòssil del crani, va declarar el 2020: "Anteriorment, el crani de Broken Hill es considerava part d'una seqüència evolutiva gradual i generalitzada a Àfrica, des dels humans arcaics fins als moderns. Però ara, sembla que l'espècie primitiva Homo naledi va sobreviure al sud d'Àfrica, Homo heidelbergensis es trobava al centre i sud d'Àfrica, i les formes més primerenques de la nostra espècie existien en àrees com el Marroc i Etiòpia".[14] Així doncs, l'Àfrica del Plistocé Mitjà superior hauria estat un lloc de coexistència de diferents llinatges d'homínids contemporanis: Homo naledi, Homo heidelbergensis / H. rhodesiensis, Homo sapiens.
Les eines de pedra de doble tall recuperades a Broken Hill potser les va fer H. heidelbergensis,[15] però no estan pas relacionades amb el crani de Broken Hill.[16]
De la dècada del 1970 ençà, el govern zambià ha demanat la devolució del crani de Kabwe al govern del Regne Unit, tot basant-se en lleis i tractats internacionals relacionats amb els objectes culturals, i en lleis de l'època colonial adoptades pel Regne Unit.[13] Seguint la interpretació del govern zambià de la Proclamació de Relíquies Boiximanes de 1912, l'any 1921 era il·legal traslladar relíquies culturals fora de Rhodèsia del Nord sense un permís de la Companyia Britànica de Sud-àfrica. Com que mai no es va emetre pas aquest permís a l'empresa minera Broken Hill, no tenia pas dret a donar el crani al Museu Britànic.
El maig del 2018, en una reunió del Comité del Patrimoni Mundial de la UNESCO, els delegats britànics començaren a negociar amb Zàmbia la possible repatriació del crani. L'acord preveu l'accés a l'artefacte per part dels investigadors.
Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.