Zona d'explotació d'hortes que aprofita l'aqüífer de la conca de l'Aubí i la riera de Vila-seca. Les cases dels hortolans són: ca la Rosalia, can Pinet, can Roura, del Capdemunt, del Mig o d'en Frigola, del Pilot o d'en Sagrera, del Capdavall, d'en Lluent, d'en Juanals). Formen un ampli conjunt de dependències i construccions diverses i vegetació al voltant. A causa de l'expansió urbana de -la població ha desaparegut un nombre considerable d'aquestes construccions envoltades d'hort. Els indrets de característiques similars són: el Pla de Santa Margarida, Cruells, Sorrell, els Forns, Somell, així com la Feneia i els Lladrés.[1]
El molí de vent de ferro forjat de l'Horta del Mig és de la casa "Serreta" de Cassà de la Selva, el fabricant més antic d'aquestes comarques. Segurament és de 1860.[1]
La tipologia d'edificació és força homogènia. La casa és de planta rectangular amb dues plantes, amb un cos que sobresurt i llarga façana a migdia que té obertures verticals ben ordenades. La teulada és a un sol vessant sobre la façana. El mur de tramuntana no té finestres. Presenta una tanca, així com xiprers que ajuden a protegir els conreus del vent. Hi sol haver la torreta sobre la qual s'instal·là el molí de vent metàl·lic de pouar. Cal esmentar a més, els coberts, safareigs, basses, pous canalitzacions, murs de contenció, camins, etc-[1]
Les finques pertanyents a aquesta tipologia més ben conservades són: les veïnes del Cap d'Amunt, horta del mig, horta del Pilot o d'en Sagrera i horta de Cap d'Avall.[1]
