Homocisteïna

L'homocisteïna (en anglès:Homocysteine) és un α-aminoàcid amb sofre que no forma part de cap proteïna i que s'origina en el catabolisme de la metionin

Homocisteïna
Infotaula de compost químicHomocisteïna
Substància químicagrup d'estereoisòmers Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular135,0354 Da Modifica el valor a Wikidata
Trobat en el tàxon
Estructura química
Fórmula químicaC₄H₉NO₂S Modifica el valor a Wikidata
SMILES canònic
Model 2D
C(CS)C(C(=O)O)N Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Punt de fusió232 ℃ Modifica el valor a Wikidata

L'homocisteïna (en anglès:Homocysteine) és un α-aminoàcid amb sofre que no forma part de cap proteïna i que s'origina en el catabolisme de la metionina o de la cistationina.[1] Rep aquest nom perquè té una estructura anàloga a la de l'aminoàcid cisteïna, de la qual es diferencia per un pont de metilè addicional (-CH₂-). Es biosintetitza a partir de la metionina després que en desaparegui el grup metil terminal Cε. L'homocisteïna es pot reciclar cap a metionina o convertir-se en cisteïna amb l'ajut de les vitamines del grup B, en especial la B6 i la B12.[2] És important en la transferència de grups metil en el metabolisme cel·lular i se la considera un factor involucrat en l'aparició de malalties cardiovasculars i malalties cerebrovasculars, tot i que els nivells baixos no en representen una millora.[3][4][5] La hiperhomocisteïnèmia[6] intervé en el procés patogenètic de la trombosi, tant venosa com arterial,[7] i de l'ateroesclerosi coronària.[8][9] Es creu també que nivells alts d'aquest compost en plasma podrien ser un factor de risc pel desenvolupament d'altres entitats clíniques de naturalesa molt dispar, com ara la preeclàmpsia,[10] l'Alzheimer,[11][12] l'autisme,[13] l'esquizofrènia,[14] l'osteoporosi senil,[15] l'infart miocardíac,[16][17] el càncer de mama[18] o el trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat.[19]

L'homocistinúria clàssica és una malaltia autosòmica recessiva freqüent del metabolisme de la metionina.[20]

Estructura

L'homocisteïna existeix en valors de pH neutres com un zwitterion.[21]

Forma Betatina de (S)-homocisteïna (esquerra) i (R)-homocisteïna (dreta)

Biosíntesi

L'homocisteïna no s'obté de la dieta.[22] En lloc d'això es biosintetitza a partir de la metionina seguint un procés de molts passos, en el primer dels quals la metionina rep el grup adenosina de l'ATP i que necessita la participació de diversos enzims per desenvolupar-se correctament.[23]

Cicle del folat, cicle de la metionina, trans-sulfuració i hiperhomocisteinèmia. 5-MTHF: 5-methyltetrahydrofolate;[24] 5,10-methyltetrahydrofolate; BAX: Bcl-2-associated X protein;[25] BHMT: betaine-homocysteine S-methyltransferase;[26] CBS: cystathionine beta synthase;[27] CGL: cystathionine gamma-lyase;[28] DHF: dihydrofolate (vitamina B9); DMG: dimethylglycine;[29] dTMP: thymidine monophosphate; dUMP: deoxyuridine monophosphate; FAD+ Dinucleòtid de flavina i adenina; FTHF: 10-formyltetrahydrofolate;[30] MS: methionine synthase; MTHFR: methylenetetrahydrofolate reductase;[31] SAH: S-adenosyl-L-homocysteine;[32] SAMe: S-adenosyl-L-methionine;[33] THF: tetrahydrofolate.[34]

Detecció

L'homocisteïna pot ser detectada de forma directa en plasma emprant diversos mètodes colorimètrics específics,[35] o bé amb l'ús de procediments millorats de cromatografia líquida d'alta resolució.[36] Existeixen aparells de laboratori dissenyats per quantificar-la de forma automàtica en múltiples mostres de plasma i orina indistintament.

Avaluació del nivell d'homocisteïna

La concentració total d'homocisteïna és el resultat d'una complicada xarxa d'interaccions entre múltiples factors genètics i ambientals, en la qual influeixen molts determinants fisiològics (edat, sexe, embaràs, menopausa, per exemple). Determinats defectes genètics també alteren les concentracions d'aquest aminoàcid: deficiència de cistationina-β-sintasa,[37] deficiència de la N5, N10-metilentetrahidrofolat reductasa[38][9] i deficiència de metionina sintasa.[39] Entre els determinants dietètics que poden modificar els valors d'homocisteïna destaquen l'estatus vitamínic,[40] el consum d'alcohol i tabac, el contingut de metionina de les proteïnes ingerides i l'exercici físic. Alguns fàrmacs en particular i la manipulació incorrecta de la mostra a analitzar són altres variables puntuals amb influència sobre les concentracions de l'aminoàcid que cal tenir en compte a l'hora d'interpretar una determinació aïllada d'homocisteïna.

Referències

  1. ↑ PubChem «Cystathionine» (en anglès). Compound Summary. National Center for Biotechnology Information, US National Library of Medicine, 2020 Feb 26; CID 834 (rev), pàgs: 27 [Consulta: 1 març 2020].
  2. ↑ Ebbing M, Bleie Ø, Ueland PM, et al. «Mortality and cardiovascular events in patients treated with homocysteine-lowering B vitamins after coronary angiography: a randomized controlled trial». JAMA, 300, 7, 2008, p. 795-804. DOI: 10.1001/jama.300.7.795. PMID: 18714059.
  3. ↑ Martí-Carvajal AJ, Solà I, Lathyris D, Dayer M «Homocysteine‐lowering interventions for preventing cardiovascular events» (en anglès). Cochrane Database Syst Rev, 2017 Ag 17; 8, pp: CD006612. PMID: 28816346. DOI: 10.1002/14651858.CD006612. PMC: 6483699 [Consulta: 1 març 2020].
  4. ↑ Wald DS, Wald NJ, Morris JK, Law M «Folic acid, homocysteine, and cardiovascular disease: judging causality in the face of inconclusive trial evidence». BMJ, 333, 2006, p. 1114–7. DOI: 10.1136/bmj.39000.486701.68. PMC: 1661741. PMID: 17124224 [Consulta: 26 maig 2022].
  5. ↑ Jamison RL, Hartigan P, Kaufman JS, et al. «Effect of homocysteine lowering on mortality and vascular disease in advanced chronic kidney disease and end-stage renal disease: a randomized controlled trial». JAMA, 298, 10, 2007, p. 1163–70. DOI: 10.1001/jama.298.10.1163. PMID: 17848650.
  6. ↑ Son P, Lewis L «Hyperhomocysteinemia» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2020 Gen 30; NBK554408 (rev), pàgs: 6. PMID: 32119295 [Consulta: 7 març 2020].
  7. ↑ Sauls DL, Wolberg AS, Hoffman M «Elevated plasma homocysteine leads to alterations in fibrin clot structure and stability: implications for the mechanism of thrombosis in hyperhomocysteinemia» (en anglès). J Thromb Haemost, 2003 Feb; 1 (2), pp: 300-306. ISSN 1538-7836. DOI: 10.1046/j.1538-7836.2003.00053.x. PMID: 12871504 [Consulta: 14 març 2020].
  8. ↑ Ganguly P, Alam SF «Role of homocysteine in the development of cardiovascular disease» (en anglès). Nutr J, 2015 Gen 10; 14, pp: 6. PMID: 25577237. DOI: 10.1186/1475-2891-14-6. PMC: 4326479 [Consulta: 2 març 2020].
  9. ↑ 9,0 9,1 Wald DS, Law M, Morris JK «Homocysteine and cardiovascular disease: evidence on causality from a meta-analysis». BMJ, 325, 2002, p. 1202. PMC: 135491. PMID: 12446535 [Consulta: 26 maig 2022].
  10. ↑ de la Calle, M; Usandizaga, R; Sancha, M; Magdaleno, F; et al «Hiperhomocisteinemia y preeclàmpsia» (en castellà). Prog Obstet Ginecol, 2003 Gen; 46 (5), pp: 201-207. ISSN 1578-1453. DOI: 10.1016/S0304-5013(03)75884-1 [Consulta: 10 maig 2020].
  11. ↑ Aisen PS, Schneider LS, Sano M, et al. «High-dose B vitamin supplementation and cognitive decline in Alzheimer disease: a randomized controlled trial». JAMA, 300, 15, 2008, p. 1774-83. DOI: 10.1001/jama.300.15.1774. PMID: 18854539.
  12. ↑ McMahon JA, Green TJ, Skeaff CM, Knight RG, Mann JI, Williams SM «A controlled trial of homocysteine lowering and cognitive performance». N. Engl. J. Med., 354, 26, 2006, p. 2764-72. DOI: 10.1056/NEJMoa054025. PMID: 16807413 [Consulta: 26 maig 2022].
  13. ↑ Kałużna-Czaplińska J, Żurawicz E, Michalska M, Rynkowski J «A focus on homocysteine in autism» (en anglès). Acta Biochim Pol, 2013; 60 (2), pp: 137-142. ISSN 1734-154X. PMID: 23741716 [Consulta: 15 maig 2020].
  14. ↑ Cavalcante da Silva, V; Chiaratti de Oliveira, A; D'Almeida, V «Homocysteine and Psychiatric Disorders» (en anglès). JIEMS, 2017 Abr 11; 5, pp: 1-8. ISSN 2326-4594. DOI: 10.1177/2326409817701471 [Consulta: 20 març 2020].
  15. ↑ Kim JI, Moon JH, Chung HW, Kong MH, Kim HJ «Association between Homocysteine and Bone Mineral Density according to Age and Sex in Healthy Adults» (en anglès). J Bone Metab, 2016 Ag; 23 (3), pp: 129-134. PMID: 27622176. DOI: 10.11005/jbm.2016.23.3.129. PMC: 5018605 [Consulta: 15 maig 2020].
  16. ↑ Culebras Cáceres, Carlos A. La homocisteína como factor de riesgo y de pronóstico a medio y largo plazo en el infarto de miocardio prematuro -Tesi doctoral- (en castellà). Facultad de Ciencias de La Salud. Departamento de Ciencias Médicas y Quirúrgicas, ULPGC, 2015; Set 23, pàgs: 148 [Consulta: 2 març 2020]. 
  17. ↑ Bønaa KH, Njølstad I, Ueland PM, et al. «Homocysteine lowering and cardiovascular events after acute myocardial infarction». N. Engl. J. Med., 354, 15, 2006, p. 1578-88. DOI: 10.1056/NEJMoa055227. PMID: 16531614 [Consulta: 26 maig 2022].
  18. ↑ Lin J, Lee IM, Song Y, Cook NR, et al «Plasma homocysteine and cysteine and risk of breast cancer in women» (en anglès). Cancer Res, 2010 Mar 15; 70 (6), pp: 2397-2405. PMID: 20197471. DOI: 10.1158/0008-5472.CAN-09-3648. PMC: 2840179 [Consulta: 14 març 2020].
  19. ↑ Azzini E, Ruggeri S, Polito A «Homocysteine: Its Possible Emerging Role in At-Risk Population Groups» (en anglès). Int J Mol Sci, 2020 Feb 20; 21 (4), pii: E1421. ISSN 1422-0067. DOI: 10.3390/ijms21041421. PMID: 32093165 [Consulta: 7 març 2020].
  20. ↑ Yap, S «Classic homocystinuria» (en anglès). Orphanet, 2007 Jul; ORPHA:394 (rev), pàgs: 5 [Consulta: 27 març 2020].
  21. ↑ ChEBI «Homocysteine zwitterion» (en anglès). EMBL-EBI, 2017 Ag 29; CHEBI:58065 (rev), pàgs: 2 [Consulta: 18 març 2020].
  22. ↑ Selhub, J. «Homocysteine metabolism». Annual Review of Nutrition, 19, 1999, pp: 217–246. DOI: 10.1146/annurev.nutr.19.1.217. PMID: 10448523.
  23. ↑ Finkelstein, JD «The metabolism of homocysteine: pathways and regulation» (en anglès). Eur J Pediatr, 1998 Abr; 157 (Supl 2), pp: S40-S44. ISSN 0340-6199. DOI: 10.1007/pl00014300. PMID: 9587024 [Consulta: 1 març 2020].
  24. ↑ DrugBank «5-Methyltetrahydrofolate» (en anglès). Canadian Institutes of Health Research/The Metabolomics Innovation Centre, 2020 Abr 22; DBMET00528 (rev), pàgs: 2 [Consulta: 19 maig 2020].
  25. ↑ UniProt «Apoptosis regulator BAX» (en anglès). Protein knowledgebase. UniProt Consortium, 2020 Feb 26; Q07812 -BAX_HUMAN- (rev), pàgs: 22 [Consulta: 5 abril 2020].
  26. ↑ MeSH «Betaine-Homocysteine S-Methyltransferase» (en anglès). NIH, US National Library of Medicine, 2013 Jul 9; D050940 (rev), pàgs: 1 [Consulta: 21 abril 2020].
  27. ↑ UniProt «Cystathionine beta-synthase» (en anglès). Protein knowledgebase. UniProt Consortium, 2020 Feb 26; P35520 -CBS_HUMAN- (rev), pàgs: 43 [Consulta: 21 abril 2020].
  28. ↑ MeSH «Cystathionine gamma-Lyase» (en anglès). NIH, US National Library of Medicine, 2013 Jul 9; D003542 (rev), pàgs: 2 [Consulta: 19 maig 2020].
  29. ↑ DrugBank «N,N-dimethylglycine» (en anglès). Canadian Institutes of Health Research/The Metabolomics Innovation Centre, 2020 Abr 2; DB02083 (rev), pàgs: 7 [Consulta: 30 abril 2020].
  30. ↑ PubChem «10-Formyltetrahydrofolate». Compound Summary. National Center for Biotechnology Information, US National Library of Medicine, 2020 Maig 2; CID 135450591 (rev), pàgs: 18 [Consulta: 5 maig 2020].
  31. ↑ UniProt «Methylenetetrahydrofolate reductase» (en anglès). Protein knowledgebase. UniProt Consortium, 2020 Feb 26; P42898 -MTHR_HUMAN- (rev), pàgs: 24 [Consulta: 5 abril 2020].
  32. ↑ MeSH «S-Adenosylhomocysteine» (en anglès). NIH, US National Library of Medicine, 2016 Maig 5; D012435 (rev), pàgs: 2 [Consulta: 26 abril 2020].
  33. ↑ MFMER «SAMe» (en castellà). Mayoclinic.org, 2018 Jun 13; ART-20364924, pàgs: 3 [Consulta: 19 maig 2020].
  34. ↑ DrugBank «Tetrahydrofolic acid» (en anglès). Canadian Institutes of Health Research/The Metabolomics Innovation Centre, 2020 Abr 2; DB00116 (rev), pàgs: 13 [Consulta: 26 abril 2020].
  35. ↑ Wang W, Escobedo JO, Lawrence CM, Strongin RM «Direct Detection of Homocysteine» (en anglès). J Am Chem Soc, 2004 Mar 24; 126 (11), pp: 3400-3401. PMID: 15025448. DOI: 10.1021/ja0318838. PMC: 3376413 [Consulta: 9 abril 2020].
  36. ↑ Sawuła W, Banecka-Majkutewicz Z, Kadziński L, Jakóbkiewicz-Banecka J, et al «Improved HPLC method for total plasma homocysteine detection and quantification» (en anglès). Acta Biochim Pol, 2008 Gen; 55 (1), pp: 119-125. ISSN 0001-527X. DOI: 10.18388/abp.2008_3161. PMID: 18196182 [Consulta: 9 abril 2020].
  37. ↑ Juan García, P; Torío Ruiz, A; Juncos Tobarra, MA; Navarro Casado, L «Homocistinuria debida a deficiencia de cistationina beta-sintetasa. A propósito de un caso» (en castellà). Rev Lab Clin, 2017 Oct-Des; 10 (4), pp: 212-216. ISSN 1888-4008. DOI: 10.1016/j.labcli.2017.06.007 [Consulta: 31 març 2020].
  38. ↑ De Lonlay, P «Homocistinuria por deficiencia de metilentetrahidrofolato reductasa» (en castellà). Orphanet, 2008 Gen; ORPHA:395 (rev), pàgs: 3 [Consulta: 31 març 2020].
  39. ↑ Watkins D, Ru M, Hwang HY, Kim CD, et al «Hyperhomocysteinemia Due to Methionine Synthase Deficiency, cblG: Structure of the MTR Gene, Genotype Diversity, and Recognition of a Common Mutation, P1173L» (en anglès). Am J Hum Genet, 2002 Jul; 71 (1), pp: 143-153. PMID: 12068375. DOI: 10.1086/341354. PMC: 384971 [Consulta: 31 març 2020].
  40. ↑ Sassi S, Cosmi B, Palareti G, Legnani C, et al «Influence of age, sex and vitamin status on fasting and post-methionine load plasma homocysteine levels» (en anglès). Haematologica, 2002 Set; 87 (9), pp: 957-964. ISSN 1592-8721. PMID: 12217808 [Consulta: 31 març 2020].

Bibliografia

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Homocisteïna

Content Disclaimer

Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.

  1. The information displayed on this website is sourced in part or in whole from Wikipedia and has been adapted for the purpose of restating it. We strive to provide accurate and relevant information, however:
  2. There is no guarantee of absolute accuracy. Wikipedia is an open, collaborative project that can be edited by anyone, so information is subject to change.
  3. It is not intended to constitute professional advice. The content displayed is for informational and educational purposes only. For important decisions (e.g., medical, legal, or financial), please consult a professional.
  4. Content copyright. Wikipedia is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike License (CC BY-SA). This means that content may be reused with appropriate attribution and shared under a similar license.
  5. Responsible use. Any risk arising from the use of information from this website is entirely the responsibility of the user.