Hominoïdeus

Els hominoïdeus (Hominoidea) són una superfamília de primats catarrins, que inclou els humans. Segons la concepció actual de la superfamília, hi ha dues fa

Hominoïdeus
Infotaula d'ésser viuHominoïdeus
Hominoidea Modifica el valor a Wikidata

Gibó de mans blanques Modifica el valor a Wikidata
Període
Oligocè superior - present[1]
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdrePrimates
SuperfamíliaHominoidea Modifica el valor a Wikidata
Gray, 1825 Hominoidea Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
Ortografia originalHominidae Modifica el valor a Wikidata
Famílies

Els hominoïdeus (Hominoidea) són una superfamília de primats catarrins, que inclou els humans. Segons la concepció actual de la superfamília, hi ha dues famílies vivents d'hominoïdeus:[2]

Llevat dels goril·les i els humans, tots els hominoïdeus són àgils animals arborícoles. Són omnívors, amb una dieta consistent en fruita, llavors, fulles i en la majoria de casos algunes quantitats de carn d'invertebrats. Són nadius d'Àsia i Àfrica, tot i que els humans s'han estès per tot el món.

Moltes espècies són rares o en risc d'extinció.

Filogènesi i classificació

La sistemàtica cladística, que s'ha imposat entre els primatòlegs als darrers anys, ha demostrat les relacions filogenètiques dels diferents grups d'hominoïdeus són les que es mostren en el següents cladograma, pel que fa a les famílies actuals:[3]

Hominoidea

Hylobatidae


Hominidae
Ponginae

Pongo


Homininae  
Gorillini

Gorilla


  Hominini


Pan


      

Ardipithecus †




Australopithecus †



Homo









Segons aquesta nova classificació, els gibons son el grup més basal i la resta formen la família Hominidae, que està dividida en dos subfamílies, Ponginae (orangutans) i Homininae; aquesta, alhora, es divideix en les tribus Gorillini (goril·les) i Hominini (ximpanzés, humans i els seus avantpassats bípedes); i fins i tot s'agrega una tercera tribu ja extinta denominada Dryopithecini.

Segons anàlisis genètiques (tècnica de rellotge molecular) la separació evolutiva de les superfamílies Hominoidea i Cercopithecoidea es va produir fa entre 29,2 a 34,5 milions d'anys,[4] en el Rupelià (Oligocè primerenc). Però no han aparegut fòssils de més de 25,2 milions d'anys per a comprovar-ho; concretament, el cercopitècid més antic conegut és Nsungwepithecus i l'hominoïdeu més antic conegut és Rukwapithecus, tots dos trobats en la Formació Nsungwe, en la part occidental del Gran Vall del Rift, en Tanzània.[5]

Cladograma d'Hominoidea, incloent-hi els tàxons extints. La pèrdua de cua, i que per tant divideix hominoides i micos ocorre a Proconsulidae,[6][7] que al costat de Euhominoidea (Hominoidea s.s), formen Proconsuloidea o Hominoidea s.l, aquesta apomorfia deixa a Dendropithecidae i a Kamoyapithecus com a micos en lloc d'hominoïdeus apomòrfics. Es discuteix la posició de Sadaanioidea i Dendropithecidae com a Catarrins de la corona o de la tija.[8][9] Els grups Proconsulidae, Proconsulinae, Afropithecinae, i el gènere Ekembo són parafilètics dins d'Hominoidea, potser els Nyanzapithecinae van sorgir dins de Afropithecinae.[10]

Dendropithecoidea sensu lato

Micropithecus †



Pan-Cercopithecidae

Sadaanioidea? †




Alophe †



Cercopithecoidea




Pan-Hominoidea

Dendropithecidae †




Kamoyapithecus †


Hominoidea s.l/Proconsuloidea

Ekembo heseloni †





Ekembo nyanzae †



Proconsul †




Equatorini

Equatorius †



Nacholapithecus †




Afropithecini

Heliopithecus †



Morotopithecus †





Otavipithecus †



Afropithecus †




Nyanzapithecinae? †




Hominoidea s.s/Euhominoidea

Hylobatidae



Hominidae











Distribució geogràfica de les espècies vivents actualment

  • Humans
    Humans
  • Ximpanzés i bonobos
    Ximpanzés i bonobos
  • Goril·les
    Goril·les
  • Orangutans
    Orangutans
  • Gibons
    Gibons

Història de la taxonomia dels hominoïdeus durant el segle xx

Fins prop de 1960 els hominoïdeus usualment es van dividir en dues famílies: Hominidae (humans i els seus parents bípedes extints) i Pongidae (la resta: ximpanzés, goril·les, orangutans i gibons).[11]
La dècada de 1960 va veure l'aplicació de les tècniques de la biologia molecular a la taxonomia dels primats. Goodman va usar els seus estudis immunològics en 1963 de les proteïnes sèriques i va proposar una divisió dels hominoïdeus en tres famílies, amb els grans simis en la família Pongidae i els simis menors (gibons) en la família Hylobatidae.[12] No obstant això, la tricotomia de les famílies d'hominoïdeus, va fer que els científics es preguntessin quina de les tres famílies es va separar primer de l'avantpassat hominoideo comú.
Dins de la superfamília Hominoidea, els gibons són el grup extern: això significa que la resta dels hominoïdeus estan més estretament relacionats entre ells que amb els gibons. Aquest va permetre situar als grans simis dins de la família Hominidae juntament amb els humans, i deixant als pongis com una subfamília; la família Hominidae ara conté les subfamílies Homininae i Ponginae. Una vegada més, els tres llinatges escindits en Ponginae permet als científics respondre quin dels tres gèneres està menys relacionat amb els altres.
La recerca va mostrar que l'orangutan és el grup extern. En comparar els orangutans amb els altres tres gèneres d'homínids (ximpanzés, goril·les i humans) es nota que aquests últims estan més relacionats entre ells que amb els orangutans. Aquest descobriment va permetre situar als simis africans en la subfamília Homininae, formant una altra divisió. Aquesta classificació va ser proposada per primera vegada per M. Goodman en 1974.[13]
Per a intentar resoldre la tricotomia dels hominis, alguns autors proposen la divisió de la subfamília Homininae en les tribus Gorillini (simis africans) i Hominini (humans).
No obstant això, les comparacions d'ADN van presentar proves convincents que dins de la subfamília Homininae, els goril·les són el grup extern. Això suggereix que els ximpanzés han de situar-se en la tribu Hominini al costat dels humans. Aquesta classificació va ser proposada per primera vegada per Morris Goodman en 1990.[12]
Posteriorment, les comparacions d'ADN van conduir a la divisió de la família Hylobatidae en quatre gèneres: Hylobates, Hoolock, Nomascus i Symphalangus.[14][15]

Comportament

Jane Goodall, Dian Fossey i Biruté Galdikas van realitzar importants estudis sobre el comportament dels tres "grans simis" més coneguts. Aquests estudis han demostrat que, en el seu entorn natural, els hominoïdeus no humans presenten una estructura social molt variada: els gibons són monògams i territorials, els orangutans són solitaris, els goril·les viuen en petites tropes amb un únic líder mascle adult, mentre que els ximpanzés viuen en tropes més grans i els bonobos mostren un comportament sexual promiscu. La seva dieta també varia: els goril·les són folívoros, mentre que els altres són principalment frugívors, encara que el ximpanzé comú caça per a aconseguir carn. El comportament de cerca de menjar també varia.

Dieta

A part dels humans i els goril·les, els simis segueixen una dieta predominantment frugívora, sobretot de fruita, però complementada amb una varietat d'altres aliments. Els goril·les són predominantment folívors i mengen sobretot tiges, brots, arrels i fulles, amb una mica de fruita i altres aliments. Els simis no humans solen menjar una petita quantitat d'aliments animals crus, com a insectes o ous. En el cas dels humans, la migració i la invenció d'eines de caça i cuina han donat lloc a una varietat encara major d'aliments i dietes, amb moltes dietes humanes que inclouen grans quantitats de tubercles (arrels) o llegums cuits.[16] Altres mètodes de producció i processament d'aliments, incloent-hi la cria d'animals i el refinat i processament industrial, han canviat encara més les dietes humanes.[17] Els humans i altres simis mengen ocasionalment altres primats.[18] Alguns d'aquests primats estan ara prop de l'extinció, sent la pèrdua d'hàbitat la causa subjacent.[19][20]

Cognició

Sèrie d'imatges que mostren a una goril·la utilitzant un petit tronc d'arbre com a eina per a mantenir l'equilibri mentre recollia herbes aquàtiques.

En general, es considera que tots els hominoïdeus no humans són molt intel·ligents, i els estudis científics han confirmat àmpliament que rendeixen molt bé en una àmplia gamma de proves cognitives, encara que hi ha relativament poques dades sobre la cognició dels gibons. Els primers estudis de Wolfgang Köhler van demostrar l'excepcional capacitat de resolució de problemes dels ximpanzés, que Köhler va atribuir a la perspicàcia. L'ús d'eines s'ha demostrat repetidament; més recentment, s'ha documentat la fabricació d'eines, tant en la naturalesa com en proves de laboratori. La imitació és molt més fàcil de demostrar en els "grans simis" que en altres espècies de primats. Gairebé tots els estudis sobre l'adquisició del llenguatge animal s'han realitzat amb "grans simis" i, encara que continua havent-hi controvèrsia sobre si demostren veritables capacitats lingüístiques, no hi ha dubte que suposen importants proeses d'aprenentatge. Els ximpanzés de diferents parts d'Àfrica han desenvolupat eines que utilitzen per a adquirir aliments, la qual cosa demostra una forma de cultura animal.[21]

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hominoïdeus
  1. ↑ Entrada «Hominoidea (ape)» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 2 abril 2025].
  2. ↑ «ITIS Standard Report Page: Hominoidea». [Consulta: 8 abril 2021].
  3. ↑ «Tree of Life - Catarrhini». Arxivat de l'original el 2008-07-06. [Consulta: 8 abril 2021].
  4. ↑ Steiper, M. E.; Young, N. M. y Sukarna, T. Y. «Genomic data support the hominoid slowdown and an Early Oligocene estimate for the hominoid–cercopithecoid divergence» (en anglès). Proc Natl Acad Sci U S A, 101, 49,  2004, p. 17021–17026. 10.1073/pnas.0407270101.
  5. ↑ «Palaeontological evidence for an Oligocene divergence between Old World monkeys and apes». Nature, 497, 7451,  2013, p. 611–614. 10.1038/nature12161.
  6. ↑ Weisberger, Mindy «Why don't humans have tails? Scientists find answers in an unlikely place». CNN, 23-03-2024 [Consulta: 24 març 2024].
  7. ↑ Callaway, Ewen «How humans lost their tails — and why the discovery took 2.5 years to publish» (en anglès). Nature, vol. 627, 8002, 28-02-2024, p. 15–16. Bibcode: 2024Natur.627...15C. DOI: 10.1038/d41586-024-00610-x. PMID: 38418734.
  8. ↑ Bouchet, Florian; Zanolli, Clément; Urciuoli, Alessandro; Almécija, Sergio; Fortuny, Josep; Robles, Josep M.; Beaudet, Amélie; Moyà-Solà, Salvador; Alba, David M. «The Miocene primate Pliobates is a pliopithecoid». Nature Communications, vol. 15, 2024. DOI: 10.1038/s41467-024-47034-9. PMC: 10984959. PMID: 38561329.
  9. ↑ «Primitive Old World monkey from the earliest Miocene of Kenya and the evolution of cercopithecoid bilophodonty». Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America, vol. 116, 13, 3-2019, p. 6051–6056. Bibcode: 2019PNAS..116.6051R. DOI: 10.1073/pnas.1815423116. PMC: 6442627. PMID: 30858323.
  10. ↑ Bower, Bruce «A stray molar is the oldest known fossil from an ancient gibbon - Ancestors of these small-bodied apes were in India roughly 13 million years ago, a study suggests». Science News, 08-09-2020.
  11. ↑ Simpson, G. G. «The principles of classification and a classification of mammals». Bull. Am. Mus. Nat. Hist., 85,  1945, p. 1–350.
  12. ↑ 12,0 12,1 M. Goodman. «Man’s place in the phylogeny of the primates as reflected in serum proteins». A: S. L. Washburn. Classification and human evolution. Aldine, Chicago, 1963, p. 204–234. 
  13. ↑ Goodman, M. «Biochemical Evidence on Hominid Phylogeny». Annual Review of Anthropology, 3,  1974, p. 203–228.
  14. ↑ Mootnick, A. y Groves, C. P. (2005). "A new generic name for the hoolock gibbon (Hylobatidae)". International Journal of Primatology, 26(4): 971-976
  15. ↑ Groves, Colin (2005). «Order Primates». En: Wilson, D. E. y Reeder, D. M. (eds): Mammal Species of the World (3ª ed.). Johns Hopkins University Press, págs. 178-184. ISBN 0-8018-8221-4.
  16. ↑ Lawton, G. . «Every human culture includes cooking – this is how it began». New Scientist, 02-11-2016. Arxivat de l'original el 2021-07-29. [Consulta: 27 agost 2021].
  17. ↑ Hoag, Hannah «Humans are becoming more carnivorous». Nature, 02-12-2013. DOI: 10.1038/nature.2013.14282.
  18. ↑ Callaway, E. . «Loving bonobos have a carnivorous dark side». New Scientist, 13-10-2006. Arxivat de l'original el 2014-10-29. [Consulta: 26 novembre 2014].
  19. ↑ M. , Michael. «Chimpanzees over-hunt monkey prey almost to extinction». BBC Earth. Arxivat de l'original el 2018-06-06. [Consulta: 28 maig 2018].
  20. ↑ «Extinction threat to monkeys and other primates due to habitat loss, hunting». .
  21. ↑ McGrew, W. . Chimpanzee Material Culture: Implications for Human Evolution, 1992. 

Vegeu també

Content Disclaimer

Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.

  1. The information displayed on this website is sourced in part or in whole from Wikipedia and has been adapted for the purpose of restating it. We strive to provide accurate and relevant information, however:
  2. There is no guarantee of absolute accuracy. Wikipedia is an open, collaborative project that can be edited by anyone, so information is subject to change.
  3. It is not intended to constitute professional advice. The content displayed is for informational and educational purposes only. For important decisions (e.g., medical, legal, or financial), please consult a professional.
  4. Content copyright. Wikipedia is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike License (CC BY-SA). This means that content may be reused with appropriate attribution and shared under a similar license.
  5. Responsible use. Any risk arising from the use of information from this website is entirely the responsibility of the user.