Hippohyus és un gènere extint de mamífers artiodàctils de la família dels súids que visqueren al subcontinent indi entre el Miocè superior i el Pliocè s
Hippohyus sivalensis | |
| Estat de conservació | |
|---|---|
| Fòssil tàxon fòssil | |
| Període | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Artiodactyla |
| Família | Suidae |
| Subfamília | Suinae |
| Gènere | Hippohyus Falconer i Cautley, 1847 Hippohyus |
| Espècies | |
| |
Hippohyus és un gènere extint de mamífers artiodàctils de la família dels súids que visqueren al subcontinent indi entre el Miocè superior i el Pliocè superior.
Aquest animal era de mida i aparença comparables a les d'un senglar. Les dents molars tenien la corona alta (hipsodòncia), amb esmalt rugós, i les premolars posteriors allargades i curtes. El crani tenia una estructura primitiva, amb el front pla, els ossos nasals engrandits, la cavitat orbitària relativament central i un arc zigomàtic més aviat robust, amb l'arrel jugal originada a l'altura de la quarta premolar.
La característica dental més insòlita d'Hippohyus eren els extraordinaris plecs dels cons i dels cònuls, que formen un laberint complicat a les superfícies de desgast pel desenvolupament dels plecs en profunditat. El nom genèric Hippohyus destaca el tipus de desgast dental, que recorda el dels hipopòtams.
Les primeres restes d'aquest animal foren trobades en estrats pliocens de l'Índia i descrits per Falconer i Cautley el 1847 com a Hippohyus sivalensis. L'altra espècie del gènere Hippohyus és H. deterrai, de l'Índia i el Pakistan.
Hippohyus representa una forma de súids més aviat particular i comprèn algunes formes amb molars particularment hipsodontes i els característics plecs d'esmalt a les molars.
Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.