Habita en pastures,brugueres, roques i murs de tota Europa.
Descripció
Té estolons foliosos, llargs i prims estesos pel sòl i capítols florals solitaris que broten de tiges, de fins a 30 cm o més, molt piloses. Fulles en una roseta, oblanceolades a el·líptiques, enteres. Flors d'1,8-2,2 cm de diàmetre, flors de color groc pàl·lid, amb ratlles en la superfície externa; bràctees involucrals amb pèls densos arrissats. És una espècie molt variable. Floreix a partir de maig.
És sudorífica, tònica i expectorant. Diürètica, elimina la urea i els clorurs. Es pot usar en cas d'insuficiència cardíaca, en oligúria o edema en les cames.
Etimologia
Hieracium: nom genèric que prové del grechierax o hierakion = "falcó". Li va donar aquest nom Joseph Pitton de Tournefort (1656 - 1708), probablement en referència a alguns escrits del naturalista romà Plini el Vell (23-79) en els quals, segons la tradició les aus de presa utilitzen aquesta planta per enfortir la seva visió.[2][3]