HialoclastitaHialoclastita (observada amb microscopi petrogràfic).
Una hialoclastita és un dipòsit volcànic bretxoide (o bretxa)[1] constituït per vidre i fragments[2] d'origen clàstic i format durant una erupció subaquàtica[3] (també sota el gel[4][5] o en sediments saturats d'aigua). El magma expulsat durant l'erupció experimenta una granulació o un esmicolament en fragments d'estructura hialina o afanítica.[6] Certs dipòsits gruixuts de hialoclastites es formen a les parts superiors dels fluxos de basalt quan aquests entren al mar o són expulsats a partir d'una erupció marina. Si el dipòsit es manté en contacte amb l'aigua després de la seva formació, els residus vidriosos es poden hidratar fàcilment per formar palagonita[7] i, per tant, poden presentar alteració palagonítica.[6]
