Hezbol·là[1] (àrab: حزب الله, Ḥizb Allāh, literalment ‘Partit de Déu’), transcrit també com a Hizbul·là, Hesbol·là o amb altres variants, és un partit políticislamistaxiïta libanès amb un braç civil i un braç armat. Va ser fundat l'any 1982 per a combatre l'ocupació israeliana del sud del Líban.[2] En el Líban, és un partit polític reconegut legalment que fins i tot ha arribat a formar part del govern i del parlament. Aquesta organització és, juntament amb Amal, la principal expressió política de la comunitat xiïta libanesa, el grup religiós més important del país.
Compta, l'any 2022, amb 13 diputats al parlament libanès. Amb els seus aliats conforma un bloc majoritari de 70 dels 128 membres del parlament. Ha alternat l'oposició i la participació en el govern del Líban, amb poder efectiu de decisió o veto degut al sistema de govern del país. Paral·lelament té una estructura militar amb desenes de milers de combatents, que ha estat activa en diferents conflictes bèl·lics.
Degut als seus atacs contra civils a Israel i el seu suport ideològic a altres organitzacions com Hamàs i Gihad Islàmic, és considerat pels Estats Units i per altres països occidentals com una organització terrorista. Altres països el consideren un moviment de resistència,[3] organització política,[4] o es mantenen neutrals.[5] El grup rep un important suport financer i militar de l'Iran, posicionant-se com el principal membre de l'Eix de Resistència, una aliança oposada a la influència occidental i israeliana a l'Orient Mitjà.[6]
Fundació i evolució
Després de la invasió israeliana del 1982 i el setge de Beirut, Amal inicià la lluita de guerrilles al sud del país. Ruhol·lah Khomeini va demanar xiïtes de tot el mon de fer actes d'autosacrifici per assegurar l'exportació de la revolució islàmica[7] com a rival de l'antic moviment Amal. L'objectiu principal de Hezbol·là va ser acabar amb l'ocupació israeliana del sud del Líban i l'eliminació del govern dominat pels cristians per qualsevol mitjà, incloent el martiri, que considera la forma més elevada de mort, exigint als creients cometre actes de martiri i abnegació.[8]
Hezbol·là es sumà a la guerra des de la seva fundació, caracteritzant-se per un ús de tota mena de tàctiques, des d'accions de guerrilla, atacs amb explosius, atacs suïcides (sobretot els primers anys) fins a llençament de coets cada vegada més sofisticats i drons.[9] Hezbol·là va tenir un paper important en la guerra civil libanesa, oposant-se a les forces nord-americanes el 1982 i 1983 i oposant-se a Amal i Síria durant la Guerra dels Camps entre 1985 i 1988.
A la dècada de 1990, Hezbol·là va passar d'un grup revolucionari a un de polític, en un procés que s'ha descrit com la libanització de Hezbol·là. A diferència de la seva posició revolucionària intransigent a la dècada de 1980, Hezbol·là va transmetre una posició contemporitzadora cap a l'estat libanès, dins el qual començà a participar mantenint el seu propi entramat d'estructures socials, econòmiques, comunicatives i militars.[10] També a partir dels anys 1990 canvià la seva relació amb Síria, que en acostar-se a l'Iran esdevindria el seu aliat i li permeté mantenir la seva infrastructura militar mentre controlava el Líban.
A més del seu braç armat, el moviment té una infraestructura civil que proveeix la població de serveis socials, sanitaris i educatius. La seva campanya de reconstrucció Jihad al-Bina ha realitzat diversos projectes de desenvolupament econòmic i d'infraestructures a les àrees del Líban amb població majoritària xiïta. El suport que rep Hezbol·là entre la població xiïta s'expressa amb els tretze diputats que té l'organització en el parlament del Líban (2022), formant amb els seus aliats un bloc majoritari de 70 dels 128 membres del parlament. Ha format part del govern de coalició.
Hezbol·là té un suport explícit per part de Síria, i conseqüentment es manifestà contra l'evacuació de les tropes sirianes després de l'anomenada Revolució del Cedre. Pel que fa a Israel, l'organització no reconeix la seva legitimitat, dona suport a la resistència palestina i la seva retòrica apunta cap a la destrucció d'aquest estat.[11]
Les àrees del Líban amb més suport són les de majoria xiita, a tot el sud, a Beirut i els seus voltants, i al nord de la vall de Beqaa i la regió de Hirmil.
A finals de 1985, Hezbol·là havia aconseguit expulsar la Força Multinacional del Líban i en obligar les Forces de Defensa d'Israel (FDI) a retirar-se de Beirut i una gran part del sud del Líban fins a una petita franja de terra al sud.[13]
El conflicte suposà al voltant de 3.000 victimes mortals, una tercera part membres de Hezbol·là i les forces de la resistència libanesa, una tercera part ocupants israelians i els seus aliats de l'Exèrcit del sud del Líban, i una tercera part població civil. Al llarg del conflicte, i malgrat la superioritat militar ocupant, Hezbol·là cresqué i reforçà la seva presència, organització i capacitat militar, passant de la guerra de guerrilles a cada vegada majors operacions. Finalment el conflicte acabaria amb la derrota i la retirada de les tropes israelianes ocupants del Líban el juny de 2000. Sense el suport israelià l'Exèrcit del sud del Líban, sense base popular, va col·lapsar ràpidament. Hezbol·là va saber capitalitzar políticament la victòria contra Israel i reforçà el seu suport popular i paper polític al Líban.
Atemptats
Hezbol·là ha estat involucrat en diversos casos de conflicte armat amb Israel. Entre 1982 i 1986, hi va haver 36 atacs suïcides al Líban dirigits contra les forces nord-americanes, franceses i israelianes com els atemptats de l'ambaixada dels Estats Units a Beirut de 1983 i a les casernes de la Marines a Beirut de 1983,[14] causant 659 víctimes mortals.[15] Hezbollah nega la seva implicació en alguns d'aquests atacs, tot i que se l'acusa d'estar implicat o vinculat a alguns o tots ells.[16] Des de 1990, els actes i intents terroristes dels quals s'ha culpat Hezbol·là inclouen els bombardeigs i atacs contra civils i diplomàtics com l'Atemptat a l'ambaixada israeliana de Buenos Aires de 1992[17] o l'Atemptat a l'AMIA.[18]
En l'any 2006, dos soldats de les Forces de Defensa d'Israel (FDI) desplegades en els Alts del Golan (zona fronterera entre Israel, Palestina, el Líban, Jordània i Síria) foren raptats en un atac per efectius de Hezbol·là. Aquest fet desencadenà la major ofensiva de les FDI des de l'operació "Pau de Galilea" de l'any 1982 amb la intenció de destruir Hezbol·là. El conflicte durà 34 dies, en els quals Israel tornà a envair territori libanès de forma il·legal i contra totes les lleis internacionals. L'ofensiva fou un fracàs, i malgrat el fort desplegament, la superioritat militar amb avions, vehicles blindats, vaixells de guerra i intensos bombardejos, incloses ciutats i zones civils, no aconseguí colpejar significativament la resistència libanesa, que fou capaç de mantenir el llançament de coets contra territori israelià de forma sostinguda mentre lliurava una guerra de guerrilles contra les tropes desplegades al Líban.[19] Posteriorment Israel reconegué haver subestimat la capacitat militar de Hezbol·là, que havia dedicat anys des de la retirada dels ocupants del sud del Líban, a construir una infraestructura militar molt més forta.[20]
El conflicte acabà amb la Resolució 1701 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides i la retirada completa de l'exèrcit israelià de tot el territori libanès amb desplegament de 13.000 soldats de forces d'interposició de l'ONU (UNIFIL). L'acord ha patit vulneracions per part tant d'Israel, amb incursions aèries i atacs, com per part de Hezbol·là segons l'UNIFIL.[21]
Es calcula que deu anys després d'acabada la guerra Hezbol·là havia violat la Resolució 1701 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides més de 8.000 vegades i disposava de 100.000 coets i míssils de curta, mitjana i llarga distància, cinc vegades més del que tenia durant la guerra,[22] augmentant fins a 130.000 en 2018[23] i 150.000 en 2023.[24]
A mesura que el grup es feia més poderós es va convertir en una força en què Baixar al-Àssad podia confiar, i va enviar milers de combatents a reforçar les forces d'Assad quan va esclatar la Guerra civil siriana el 2011.[25] El 25 de maig de l'any 2013, el partit Hezbol·là va escenificar el seu suport cap al president Baixar al-Àssad i va assegurar que les seves forces continuaran combatent en la guerra civil fins a la victòria final sobre els rebels i grups gihadistes sirians.[26] Tingué una participació destacada en alguns episodis de la guerra ,especialment en àrees properes al Líban, com la batalla de Al Qusayr, el 2013, però també en altres escenaris com la batalla d'Alep.
L'esclat de la guerra russo-ucraïnesa en 2022 va comportar la retirada de personal i recursos militars russos, el principal aliat de Baixar al-Àssad, i els atacs d'Israel a Iran i els forts cops contra Hezbol·là, també aliats d'al-Àssad, van deixar un buit que els milicians de Tahrir al-Xam van poder aprofitar[27] i el 29 de novembre de 2024 van arribar als afores d'Alep entrant als barris de Hamdaniyah i Nou Alep, capturant cinc districtes amb enfrontaments a altres llocs de la ciutat, inclòs el seu centre.[28]
Els dies 8 i 9 d'octubre de 2023, hi va haver foc creuat entre Hezbol·là i les forces israelianes després que els militants de Hezbol·là disparassin míssils contra Israel des del Líban i Israel respongués amb atacs aeris al Líban.[32] Els atacs de Hamàs a Israel del 7 d'octubre de 2023 van augmentar dràsticament la inseguretat israeliana i la tolerància al risc va canviar significativament envers Hezbol·là molt millor organitzada, armada i entrenada.[24] Hezbol·là va atacar entre 150 i 250 vegades cada setmana entre el 7 d'octubre de 2023 i el 18 d'agost de 2024, la major part d'això ha tingut lloc a les Granges de Shebaa, una petita parcel·la de terra en disputa que ha experimentat un conflicte de baix nivell des de l'any 2000.[33] Aproximadament 100.000 israelians han estat evacuats del nord d'Israel des de l'inici del conflicte.[34]
El 31 de març de 2024, el comandant Ismail Al Zin, responsable la unitat de míssils antitancs de la Força Radwan d'elit de Hezbol·là, responsable de nombrosos atacs contra Israel va morir en un atac amb dron al Líban,[35] i el 14 de maig, Hussein Ibrahim Makki, comandant superior de la unitat del Front Sud que havia comandat la divisió costanera de Hezbol·là.[36] Taleb Abdullah, comandant d'una de les tres divisions de Hezbol·là al sud del Líban va morir en un atac aeri el 12 de juny, suposa el càrrec més alt de la milícia proiraniana mort per part d'Israel des de l'inici de les hostilitats en octubre de 2023.[37] El comandant Muhammad Nimah Nasser va morir en un atac aeri el 3 de juliol.[38] El 27 de juliol, un coet llençat des del sud del Líban va matar dotze joves drusos a un camp de futbol a Majdal Shams, als Alts del Golan, en l'atac més mortífer al nord d'Israel des de l'inici de la guerra, provocant bombardeigs de la força aèria israeliana en resposta,[39] i en resposta, un atac aeri israelià va matar a BeirutFuad Shukr, el cap militar de major rang de Hezbol·là i assessor del líder Hassan Nasral·là.
El juliol de 2024, una operació liderada per la Guàrdia Civil i la policia alemanya va desarticular a Barcelona i Badalona una de les estructures logístiques de construcció de munició rondadora de Hezbol·là a Europa, capaços de transportar càrregues explosives de diversos quilos i per la seva mida petita i el seu perfil de vol baix són més difícils de detectar i, per tant, de neutralitzar, i es creu que la xarxa va produir més d'un miler d'unitats, i en molts dels drons usats en la guerra entre Israel i Gaza s'han trobat peces com les adquirides per l'estructura desarticulada.[40]
En resposta a la mort del seu màxim comandant militar Fuad Sukr, la del líder polític de Hamàs, Ismail Haniye i el bombardeig del Líban, Hezbollah va respondre el 4 d'agost de 2024 amb el llançament de més de 300 coets, en l'intercanvi de foc més gran en dues darreres dècades, la majoria interceptats pels sistemes de defensa aèria israeliana, la Cúpula de Ferro, i la resta no van causar danys significatius.[41] A finals d'agost de 2024, el nombre d'atacs de Hezbol·là va augmentar més enllà dels 280 per setmana, i va augmentar el nombre de vols amenaçadors dels avions de guerra israelians que sobre el Líban, que abans de l'estiu de 2024 eren extremadament rars.[24]
Des del 8 d'octubre de 2023 fins al 24 d'agost de 2024 han mort al Líban 560 persones, i entre elles Hezbol·là ha confirmat la mort de 356 milicians i comandants, la majoria al Líban, però també alguns d'ells a Síria.[42] Israel ha realitzat desenes d'atacs aeris a Síria des que va començar la guerra, i en 12 de setembre les forces especialsShaldag de la Força Aèria Israeliana va dur a terme l'atac a un camp de míssils a prop de Masyaf, descendint d'helicòpters, col·locant explosius a les instal·lacions construïdes per l'Iran i van retirar informació sensible. Els atacs a Síria han matat almenys 208 combatents, inclosos 46 militars sirians, 43 membres de Hezbol·là i 24 guàrdies revolucionaris iranians, i 22 civils.[43]
Un atac aeri israelià al sud de Beirut el 20 de setembre va matar almenys 31 persones,[46] entre elles el cap d'operacions i comandant de la unitat d'elit Radwan de Hezbol·là Ibrahim Aqil i altres membres de la unitat d'elit mentre celebraven una reunió.[47] Aqil estava buscat pel seu suposat paper en els atemptats de l'ambaixada dels Estats Units a Beirut de 1983 que van matar 63 persones, així com els atacs a les casernes de la Marines a Beirut de 1983.[14] El 24 de setembre, Ibrahim Qubaisi, el comandant de la divisió de coets i míssils de Hezbol·là va morir en un dels atacs aeris israelians.[48]
El primer ministre israelià, Binyamín Netanyahu, va demanar als civils del Líban que abandonessin les zones on Israel ataca Hezbol·là, i la població va rebre trucades automatitzades, missatges de text i emissions que els instaven a evacuar la zona,[49] i 100.000 persones es van dirigir cap al nord del país.[50] Fins al 23 de setembre les forces armades israelianes havien atacat mil tres-cents objectius de Hezbol·là al Líban, principalment al sud i l'est del país prop de la frontera del Líban amb Síria i on el grup militant té una forta presència, atacant especialment habitatges on hi havia armament emmagatzemat, causant 492 morts i 1.645 ferits, respostos per nombrosos llençaments de míssils de Hezbol·là.[51]
Avions de combat de la Força Aèria van bombardejar la caserna general de Hezbol·là a Beirut i matar el 27 de setembre Hassan Nasral·là[52]Ali Karaki, comandant de les forces al front sud,[53] i al comandant de la unitat de míssils al sud del Líban, Mohammad Ali Ismail, responsable del llançament d'un míssil balístic cap al centre d'Israel el 25 de setembre, i al seu adjunt Hussein Ahmed Ismail juntament amb altres comandants i militants de Hezbol·là. També va ser abatut Ibrahim Muhammad Qabisi, cap de la Força de Míssils i Coets de Hezbol·là.[52]
La nit del 3 d'octubre de 2024, les Forces de Defensa d'Israel van dur a terme un atac aeri contra el quarter general d'intel·ligència de Hezbol·là en un búnquer subterrani a Dahieh, un suburbi predominantment xiïta al sud de Beirut, on s'havien reunit els líders de Hezbol·là, inclòs Hashem Safieddine, cosí i presumpte successor de Hassan Nasral·là, mort en l'atac aeri israelià a la seu de Hezbollah el 27 de setembre. Safieddine assistia a una reunió amb alts membres de Hezbollah i Esmail Qaani, comandant de la Força Quds,[54] en el moment de l'atac.[55]Ali Hussein Hazima, el cap de la branca d'intel·ligència de Hezbol·là també va morir en l'atac.[56]
La caiguda d'Assad el 8 de desembre de 2024 a la Guerra Civil siriana va trencar efectivament la ruta d'armes, material i personal des d'Iran a Hezbol·là quedant aïllada al sud del Líban, encara més afeblida i vulnerable a l'atac o la infiltració israeliana.[58]
Força militar
En 2023 l'estructura militar de Hezbol·là estava liderat pel secretari general Hassan Nasral·là, recolzat pel cap d'operacions i comandant de la Força Radwan, Fuad Shukr, el comandant de més rang i cap de l'unitat estratègica, i Ali Karaki, comandant de les forces al front sud. D'Aqil depenen Wissam al-Tawil, comandant dels Radwan, i Abu Hassan Samir, cap de la unitat dels Radwan i antic comandant de la unitat, i de Karaki depenen Taleb Sami Abdullah, comandant de la unitat Nasser, Muhammad Nimah Nasser, comandant de la unitat Aziz, i Abu Ali Rida, comandant de la unitat Bader.[60]Suhail Hussein Husseini era el responsable de distribuir les armes avançades entre les unitats de Hezbol·là i de la seva unitat de Recerca i desenvolupament.[61]
Hezbol·là no revela la seva força armada. L'agència de codi obert d'intel·ligència militar Janes va avaluar que Hezbollah tenia més de 25.000 combatents a temps complet i potser entre 20.000 i 30.000 reservistes. Segons l'agència de notícies iraniana Fars, Hezbol·là té fins a 65.000 combatents. Sovint es descriu com més poderós militarment que l'exèrcit libanès. El Diari israelià Haaretz qualifica la seva força d'"exèrcit de mida mitjana", passant de 20.000 combatents el 2006 a 45.000 el 2016.[9]
El comandant israelià Gui Zur va anomenar Hezbol·là "amb diferència, el grup guerriller més gran del món".
Disposa de desenes de milers de coets de curt abast, milers de mitjà abast i centenars de llarg abast (fins a 400km).[62][9] Segons l'exèrcit israelià, Hezbol·là en l'actualitat pot llançar fins a 1.500 coets al dia, en comparació amb els 200 de la guerra del 2006. També disposa de milers de coets antitanc ATGM, RPG, una quantitat indeterminada de sistemes antiaeris portàtils o muntats en vehicles,[63] peces d'artilleria, dotzenes de tancs T-55, T-62 i T-72 i centenars de vehicles blindats, dels quals hauria rebut gran quantitat des de l'inici de la guerra a Síria per la seva aliança amb el govern d'aquest país.[64] En els darrers anys, hauria obtingut també drons i vehicles aeris no tripulats.[65][66]
Hezbol·là ha entrenat combatents de les forces especials des de la dècada de 1990, que avui formen part de la Força Radwan, originalment coneguda com a "Força d'Intervenció Ràpida" o "Unitat d'Intervenció", va ser rebatejada l'any 2008 en honor a Imad Mughniyah, un alt líder de Hezbol·là també conegut amb el nom de "Hajj Radwan". Les Forces Radwan tenen una experiència particular en incursions al territori israelià i tàctiques d'unitats petites.[67]
Suport
Una part important de libanesos han expressat el seu suport a la lluita de Hezbol·là contra les diferents agressions i atacs israelianes al Líban. Segons una enquesta publicada pel "Centre d'Investigació i Informació de Beirut" el 26 de juliol durant la Guerra del Líban de 2006, el 87% dels libanesos donen suport als "atacs de represàlia de Hezbol·là al nord d'Israel", un augment de 29 punts percentuals respecte a una similar enquesta anterior realitzada al febrer. Més sorprenent, però, va ser el nivell de suport a la resistència de Hezbol·là per part de comunitats no xiïtes. El vuitanta per cent dels Cristians àrabs enquestats van donar suport, juntament amb el 80 per cent dels drusos i el 89 per cent dels sunnites.[68] El seu paper en conflictes externs com a Síria, en canvi, ha estat menys popular.
Estructura financera
Hezbol·là gestiona els seus fons mitjançant al-Qard al-Hasan, sancionada pels Estats Units des del 2007 com a cobertura per gestionar les activitats financeres del grup terrorista i per accedir al sistema financer internacional[69] movent il·lícitament fons a través de comptes ficticis i facilitadors fent-se passar per una organització no governamental.[70]Ibrahim Ali Daher és el cap de la Unitat Central de Finances de Hezbol·là i supervisa el pressupost i les despeses generals de l'organització.
↑Saab, Bilal Y.; Blanford,, Nicholas «"Analysis Paper Number 24, August 2011. The Next War: How Another Conflict Between Hizballah and Israel Could Look and How Both Sides are Preparing For It" .». The Saban Center for Middle East Policy at Brookings., 8-2011.
↑Zoya Awky, Chantal Da Silva. NBC. Israel strikes banks across Lebanon to hit Hezbollah's finances; IDF making life 'impossible' in northern Gaza, U.N. says, 21 octubre 2024 [Consulta: 22 octubre 2024].
Artikel ini sebatang kara, artinya tidak ada artikel lain yang memiliki pranala balik ke halaman ini.Bantulah menambah pranala ke artikel ini dari artikel yang berhubungan atau coba peralatan pencari pranala.Tag ini diberikan pada November 2022. José Joaquín Araiza Muñoz (23 Maret 1900 – 27 September 1971) adalah grandmaster catur dari Meksiko. Ia merupakan pemenang Kejuaraan Catur Meksiko selama 15 kali berturut-turut dan antara tahun 1926 hingga 1945 berhasil menempatkan ...
Міський тунель Дата створення / заснування 1995 Країна Німеччина Адміністративна одиниця Оффенбах-на-Майні Власник Deutsche Bahn Обмеження швидкості 22 метр на секунду Оператор DB Netzd Дата офіційного відкриття 23 травня 1995 Несе на собі Abzw Frankfurt (Main) Schlachthof–Hanau Hbf railwayd Максимал
This article needs additional citations for verification. Please help improve this article by adding citations to reliable sources. Unsourced material may be challenged and removed.Find sources: Christ the King's Church Bronx – news · newspapers · books · scholar · JSTOR (March 2020) (Learn how and when to remove this template message) Building in New York City, United States of AmericaThe Church of Christ the KingGeneral informationTown or cityBr...
Chang'e 5Peluncuran Chang'e 5Jenis misiPengembalian sampel BulanOperatorCNSACOSPAR ID2020-087ASATCAT no.47097Durasi misi1099 hari, 8 jam, 13 menit Properti wahanaProdusenCASTMassa luncur8.200 kg (18.100 pon)[1] Awal misiTanggal luncur23 November 202020:30 UTC24 November 20204:30 CST[2]Roket peluncurLong March 5Tempat peluncuranWenchangKontraktorCALT Akhir MisiTanggal mendarat17 Desember 2020 Pengorbit BulanPenyisipan orbit28 November 202012:58 UTC[...
Historic house in California, United States For the building in Versailles, see Petit Trianon. For the building in San Francisco, see Koshland House. United States historic placeLe Petit TrianonU.S. National Register of Historic Places View from the front cornerLe Petit TrianonShow map of San Jose, CaliforniaLe Petit TrianonShow map of CaliforniaLe Petit TrianonShow map of the United StatesLocationDe Anza College campus, Cupertino, CaliforniaCoordinates37°19′18″N 122°02′48″W...
Keyboard layout for Latin-script alphabets For other uses, see QWERTY (disambiguation). Not to be confused with QWERTZ or AZERTY. ANSI QWERTY keyboard layout (US) A laptop computer keyboard using the QWERTY layout QWERTY (/ˈkwɜːrti/ KWUR-tee) is a keyboard layout for Latin-script alphabets. The name comes from the order of the first six keys on the top letter row of the keyboard (Q W E R T Y). The QWERTY design is based on a layout created for the Sholes and Glidden typewriter and sold to ...
Board game This article needs additional citations for verification. Please help improve this article by adding citations to reliable sources. Unsourced material may be challenged and removed.Find sources: Take It Easy game – news · newspapers · books · scholar · JSTOR (October 2022) (Learn how and when to remove this template message) Take It EasyBoard and tilesYears active10+Players1+ (4 sets included in a single box)Playing time20 min Take...
يسوع التاريخي معلومات شخصية الميلاد الناصرة، وبيت لحم[1] الوفاة 7 أبريل 30 القدس سبب الوفاة . العرق يهودي [1] لون الشعر شعر أسود مشكلة صحية . الأب . الأم مريم العذراء إخوة وأخوات . الحياة العملية تعلم لدى يوحنا المعمدان التلامذة المشهورون يعقوب ال...
Huang GaiBiografiKelahiran145 (Kalender Masehi Gregorius) Lingling District (en) Kematian222 (Kalender Masehi Gregorius) (76/77 tahun)Changde Penyebab kematianPenyakit KegiatanPekerjaanNaval officer (en) KeluargaAnakQ18198403 Huang Gai (Hanzi: 黃蓋) adalah seorang jenderal dari negara Wu pada Zaman Tiga Negara. Tahun kelahiran dan kematiannya tidak tercatat dalam sejarah. Ia lahir di Quanling, Lingling di Prefektur Jingzhou (sekarang di utara Lingling, Hunan) dengan nama panjang Huang Gongf...
Cette liste est une ébauche concernant un bateau ou un navire et la Marine nationale. Vous pouvez partager vos connaissances en l’améliorant (comment ?) selon les recommandations des projets correspondants. La liste des torpilleurs numérotés de la Marine française construits dans le cadre de la doctrine de la Jeune École est classée par ordre croissant[1]. Chantiers de construction des torpilleurs Le tableau ci-dessous regroupe l'ensemble des noms abrégés utilisés dans cette ...
CPU Wars is an underground comic strip by Charles Andres that circulated around Digital Equipment Corporation and other computer manufacturers starting in 1977. It described a hypothetical invasion of Digital's slightly disguised Maynard, Massachusetts ex-woolen mill headquarters (now located in Barnyard, Mass) by troops from IPM, the Impossible to Program Machine Corporation in a rather-blunt-edged parody of IBM.[1] The humor hinged on the differences in style and culture between the...
This article needs additional citations for verification. Please help improve this article by adding citations to reliable sources. Unsourced material may be challenged and removed.Find sources: Dateline Philippines – news · newspapers · books · scholar · JSTOR (April 2023) (Learn how and when to remove this template message) Filipino TV series or program Dateline PhilippinesTitlecard used since October 26, 2015GenreNews programCreated byABS-CBN C...
Академія наук Узбекистану Тип академія наукЗасновано 1943Країна УзбекистанШтаб-квартира Ташкент 41°18′24″ пн. ш. 69°17′11″ сх. д. / 41.30673000002777684° пн. ш. 69.28665200002778590° сх. д. / 41.30673000002777684; 69.28665200002778590Координати: 41°18′24″ пн. ш. 69°17′11″ сх. ...
Not to be confused with Institute of Technology of Cambodia. Phnom Penh Institute of Technologyវិទ្យាស្ថានបច្ចេកវិទ្យាភ្នំពេញMottoKhmer: អ្នកបង្កើតប្រវត្តិសាស្ត្រអប់រំផ្នែកវិទ្យាសាស្ត្រ និងវិស្វកម្មMotto in EnglishDeliver the Best and Unique Education, History Maker in Science and Engineering EducationTypePriva...
Este artículo o sección necesita referencias que aparezcan en una publicación acreditada.Este aviso fue puesto el 16 de julio de 2019. Ducado de Guastalla Entidad subnacional Escudo Coordenadas 44°55′00″N 10°40′00″E / 44.916666666667, 10.666666666667Capital GuastallaEntidad Ducado[editar datos en Wikidata] El Ducado de Guastalla fue un antiguo estado italiano preunitario. Sumó a sus posesiones Dosolo, Luzzara y Reggiolo por el Tratado de Cherasco en 163...
Closing ceremony for the 1984 Summer Olympics 1984 Summer Olympics closing ceremonyDateAugust 12, 1984Time20:00-00:00 PDT (UTC–7)LocationLos Angeles, California, United StatesCoordinates34°0′51″N 118°17′16″W / 34.01417°N 118.28778°W / 34.01417; -118.28778Filmed byABC (KABC-TV)Participants100,000FootageThe ceremony on the IOC YouTube channel Part of a series on1984 Summer Olympics Bid process (bid details) Boycott Development Venues Torch relay (route) Mar...
Kepulauan AucklandNama lokal: Motu Maha atau Maungahuka (Māori)Peta topografi Kepulauan AucklandPosisi relatif Selandia Baru dan pulau-pulau kecilGeografiLokasiSelatan Samudra PasifikKoordinat50°42′S 166°06′E / 50.7°S 166.1°E / -50.7; 166.1Koordinat: 50°42′S 166°06′E / 50.7°S 166.1°E / -50.7; 166.1KepulauanKepulauan AucklandJumlah pulau7Pulau besarPulau Auckland, Pulau Adams, Pulau Enderby, Pulau Disappointment, Pulau Ewing, Pul...
A hard to find coin in a series A 1909-S VDB Lincoln Cent A key date is a term used in coin collecting and it refers to a date (or date and mint mark combination) of a given coin series or coin set that is harder to obtain than other dates in the series. A key date coin is usually one with a lower mintage total and it is more valuable than others in the series. Many coin collectors collect coins to fill out a complete set of a series. There are also semi-key dates in coin collecting. A semi-k...