L'Hermandad Nacional de la División Azul és una associació espanyola,[1] creada en la dècada de 1950 com a germandat franquista d'excombatents.
Història
Organitzada tentativamente en 1956 a partir d'una reunió celebrada a Madrid entre les diverses germandats de voluntaris de la Divisió Blava que havien aparegut arreu del territori espanyol; en la reunió es va establir una junta provisional nacional; l'organització va ser proclamada com a tal en la seva tercera assemblea el 27 de juny de 1959, passant a presidir l'ens Carlos Pinilla Turiño,[2] que havia estat president de la germandat de divisionaris de Madrid.[3] Es va constituir legalment fent ús de la llei d'associacions de 30 de juny de 1887.[3] Amb forta implantació a la ciutat d'Alacant, el seu alcalde Agatángelo Soler Llorca, també divisionari,[4] va ser una de les seves principals fonts de subvencions.[5] Les cèl·lules provincials malgrat tot van mantenir una gran autonomia respecte a la germandat nacional.[6] Va exercir com a grup de pressió perquè els divisionaris poguessin rebre pensions de la República Federal Alemanya, amb èxit.[7]
La germandat, que en 1960 va ingressar en la Verband Deutscher Soldaten,[8] es va integrar en la Confederación Nacional de Excombatientes presidida per José Antonio Girón de Velasco al juliol de 1974.[9]
Va editar la revista Blau División.[10] Té la seu en els baixos del número 66 del madrileny carrer d'Alonso Cano.[11]
.svg&lang=ca)
