L'herba escombrera, cabeçuda, escombra, granellons, granera, herba de graneres, herba granera o raspallera (Mantisalca salmantica),[5] és una planta amb flors de la família de les asteràcies.
Addicionalment pot rebre els noms de baleges, baleja, bracella, bracera, bracera fina, braceres, cabeçudes, caps de burro, centàurea raspallera, escoba, escobes, escombrera, granadisses, graneres, herba de fer ramassos, herba ramassera, marxinera, ramassera, raspall, raspallera vera i roma. També s'han recollit les variants lingüístiques centaura raspallera, grenallons i rasparella.[5]
Morfologia
Mantisalca salmantica; aquenis (cípseles) i bràctees internes
Planta glabra per dalt i pubescent per baix, que durant el seu primer any de vida desenvolupa una roseta de fulles peludes, profundament dividides, per a créixer fins a gairebé 1 m d'alçada en el segon. Les fulles inferiors són oblongues i pinnado-lobulades, les superiors linear-lanceolades o oblongues, una mica dentades o pinnado-dividides. Les de l'extrem superior són lineals amb dents molt punxegudes, gairebé espinoses, o sense.
Les tiges són febles, anguloses i de color verd solcat longitudinalment per línies més clares. Cadascun rematada en un capítol d'uns 2,5 cm de diàmetre, ovoide cònic fins a gairebé globular, fortament restringida a l'àpex, amb bràctees involucrals negroses cap a l'extrem i proveïdes d'una espina apical generalment curta, excepte les més internes que no tenen ella. Les flors del capítol, totes flòsculs, tenen un color rosat / morat variable. Els fruits (aquenis) mesuren uns 3 mm de llarg (sense el vil·là), són d'un marró fosc, amb costelles longitudinals i ganyotes inter-costals obliqües, el vil·là que el corona - que és pràcticament de la mateixa longitud que la resta de l'aqueni - està format per fines escates punxegudes blanquinoses no plomoses.[6]
El seu nombre cromosòmic és 2n=22[7]
El seu nom científic és un joc de paraules que consta, tant per al gènere com per a l'espècie, d'idèntiques síl·labes en diferent ordre.[12] Més precisament, el nom genèric és un anagrama del seu epítet «salmantica», que significa «de Salamanca».[13] És l'espècie tipus del gènere Mantisalca.
Usos
Té propietats hipoglucèmiques;[14][15][16][17]
i no seria tòxica, fins i tot a dosis altes.[18][19]
Encara recentment - i potser encara avui dia - s'usava com a matèria primera en la majoria de les comarques rurals mediterrànies i ibèriques per a la fabricació dels «escobones bastos»[20] d'aquí nombrosos dels seus noms populars en castellà d'Espanya.
Mantisalca salmantica; aspecte general i fulles superiors
Mantisalca salmantica; prefloració
Mantisalca salmantica; post-floració
Mantisalca salmantica; cípseles algunes amb l'eleosoma
↑Benítez G (2009). Etnobotánica y Etnobiología del poniente granadino. Tesis doctoral. Facultad de Farmacia. Universidad de Granada.
↑Bharucha Z, Pretty J (2010). "The roles and values of wild foods in agricultural systems". Phil Trans R Soc B 365(1554): 2913-2926
↑Bonet MA, Vallüs J (2002).Use of non-crop food vascular plants in Montseny biosphere reserve (Catalonia, Iberian Peninsula). Int J Food Sci Nutr 53: 225-248
↑Fernández Ocaña AM (2000). Estudio etnobotánico en el Parque Natural de las Sierras de Cazorla, Segura y Las Villas. Investigación química de un grupo de especies interesantes. Tesis doctoral. Universidad de Jaén. Facultad de Ciencias Experimentales
↑Aguilar C, y Gregorio Rocasolano A., 1943, Nuevas aportaciones al estudio de Centaurea salmantica L., Instituto Antonio Barba, Zaragoza.
↑Microlonchus salmanticus en Font Quer, Pío: Plantas medicinales-El Dioscórides renovado, nº614, p. 853-854, Editorial Labor, Barcelona, 1980
AFPD. 2008. African Flowering Plants Database - Base de Donnees des Plantes a Fleurs D'Afrique.
1986. List-Based Rec., Soil Conserv. Serv., U.S.D.A. Database of the U.S.D.A., Beltsville.
Flora of North America Editorial Committee, e. 2006. Magnoliophyta: Asteridae, part 6: Asteraceae, part 1. 19: i–xxiv. In Fl. N. Amer.. Oxford University Press, New York.
Gibbs Russell, G. E., W. G. Welman, E. Reitief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. v. Wyk & A. Nicholas. 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Africa 2(1–2): 1–152(pt. 1), 1–270(pt. 2).
.svg){kind=icon}
