PROFILBARU.COM

Henri Dallier
Biografia
Naixement	(fr) Henri Edouard Dallier ; 20 març 1849 ; Reims (França)
Mort	21 desembre 1934 (85 anys); París
Sepultura	Cementiri Nou de Neuilly-sur-Seine
Formació	Conservatoire de Paris
Activitat
Ocupació	organista, compositor, professor d'universitat
Ocupador	Conservatoire de Paris
Alumnes	Joseph Noyon i Raymond Loucheur
Instrument	Orgue
Família
Parents	Lucien Biart, sogre
Premis
	(1930) Cavaller de la Legió d'Honor; Premi de Roma ;

Henri Édouard Dallier, (Reims (regió del Gran Est), 20 de març, 1849 - París, 21 de desembre, 1934), va ser un organista i compositor francès.

Biografia

Va estudiar orgue amb César Franck i composició amb François Bazin al Conservatori de París i va obtenir el seu primer premi d'orgue el 1878. Va esdevenir cap de l'orgue gran de l'església de Església de Sant Eustaqui de París el 1879, després va succeir a Gabriel Fauré al gran orgue de l'església de la Madeleine el 1905. Organista talentós, és reconegut com un improvisador brillant.

A París, el 1880, es va casar amb la filla del novel·lista Lucien Biart. El 1884 va inaugurar l'orgue de l'església de Saint-Jean de Joigny^[1] modificat per Joseph Merklin.^[2]

Va ensenyar primer a l'escola Niedermeyer, on va comptar amb Joseph Noyon entre els seus alumnes. El 1898, va guanyar el Premi Chartier de l'Acadèmia de Belles Arts pel seu Trio amb piano.^[3] De 1908 a 1928, va ensenyar harmonia al Conservatori de París. Va tornar a la seva ciutat natal de Reims per inaugurar el bell orgue de la sala de festes de l'Ajuntament l'any 1928.

Va morir el 21 de desembre de 1934 a casa seva, al 17è districte de París,^[4] i va ser enterrat al nou cementiri de Neuilly-sur-Seine després d'un servei a la Madeleine.

Editor científic

Henri Dallier va publicar edicions per piano revisades i digitades de diverses obres i col·leccions de Johann Sebastian Bach, a la col·lecció "Édition nationale française Panthéon des pianistes" a Henry Lemoine a París, de 1917 a 1924.

El clavicèmbal ben temperat, preludis i fugues
suites angleses
Fantasia cromàtica i fuga
Partites
suites franceses
Concert italià

Referències

↑ L'orgue de Saint Jean-Baptiste a retrouvé toute sa splendeur [archive] », sur L'Yonne républicaine, 26 juin 2018 (consulté le 1er novembre 2022).
↑ Isabelle Clermont, «L'orgue ranimé par un virtuose [archive]», sur le site du quotidien L'Yonne républicaine, 26 septembre 2011 (consulté le 1er novembre 2022).
↑ Séance publique annuelle / Académie des beaux-arts [archive], sur Gallica, 29 octobre 1898 (consulté le 5 août 2020)
↑ Archives de Paris 17e, acte de décès no 2372, année 1934 (vue 18/25) [archive]