 Hemimorfita |
|---|
![]()
 |
| Fórmula química | Zn₄Si₂O₇(OH)₂·H₂O |
|---|
| Epònim | aparença visual i meitat |
|---|
| Localitat tipus | districte miner de Băiţa, Nucet, Bihor, Romania |
|---|
|
| Categoria | silicats > sorosilicats |
|---|
| Nickel-Strunz 10a ed. | 09.BD.10 |
|---|
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.BD.10 |
|---|
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/B.07 |
|---|
| Dana | 56.1.2.1 |
|---|
| Heys | 14.7.12 |
|---|
|
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
|---|
| Hàbit cristal·lí | cristalls polars, amb terminacions diferents o hemimòrfiques. També en masses, mamil·lar, estalactític, o massiu |
|---|
| Estructura cristal·lina | a = 8.367(5) Å, b = 10.73Å, c = 5.155(3) Å; Z = 2 |
|---|
| Grup puntual | mm2 - piramidal |
|---|
| Grup espacial | imm2 |
|---|
| Color | incolor, blanc, blavós, verdós, gris, groguenc, marró |
|---|
| Macles | rares en {001} |
|---|
| Exfoliació | perfecta en {110}, pobre en {101}, rara en {001} |
|---|
| Fractura | desigual, concoidal, subconcoidal |
|---|
| Tenacitat | fràgil |
|---|
| Duresa (Mohs) | 4,5 a 5 |
|---|
| Lluïssor | subadamantina, vítria, subvítria, grassa, sedosa*, nacrada |
|---|
| Color de la ratlla | blanca |
|---|
| Diafanitat | transparent, translúcida |
|---|
| Gravetat específica | 3,516 a 3,525 |
|---|
| Densitat | 3,475 g/cm³ (mesurada); 3,484 g/cm³ (calculada) |
|---|
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
|---|
| Índex de refracció | nα = 1.614 nβ = 1.617 nγ = 1.636 |
|---|
| Birefringència | δ = 0,022 |
|---|
| Angle 2V | mesurat: 46°, calculat: 44° |
|---|
| Dispersió òptica | forta r > v |
|---|
| Solubilitat | en àcid |
|---|
| Impureses comunes | Cu, Fe |
|---|
|
| Estatus IMA | aprovat |
|---|
| Codi IMA | IMA1962 s.p. |
|---|
| Símbol | Hmp |
|---|
| Referències | [1] |
|---|
L'hemimorfita és un mineral de la classe dels silicats. Va rebre el seu nom l'any 1853 per Adolph Kenngott en al·lusió a la forma forma hemimòrfica dels seus cristalls. L'hemimorfita també és coneguda amb els noms de calamina o wagita, entre altres.
Característiques
L'hemimorfita és un silicat de zinc hidratat. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. El seu hàbit pot presentar cristalls llargs disposats en crostes radiades, normalment blanques, però és freqüent trobar-ne en crostes massives de tonalitats verd o blau intens. Aquesta inusual forma de cristal·lització fa que els cristalls acabin en cares desiguals. Industrialment s'extreu en les mines com a mena del zinc, sent de gran rendibilitat econòmica la seva explotació, ja que conté més d'un 54% d'aquest metall.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'hemimorfita pertany a «09.BD: Estructures de sorosilicats (dímers); grups Si₂O₇, amb anions addicionals; cations en coordinació tetraèdrica [4] o major» juntament amb els següents minerals: bertrandita, junitoïta, axinita-(Fe), axinita-(Mg), axinita-(Mn), tinzenita, vistepita, boralsilita i werdingita.
Es troba formant filons i llits en roques calcàries estratificades, a la zona d'oxidació de sulfurs de zinc i de plom, associada a smithsonita, cerussita, anglesita, rosasita, hidrozincita, crisocol·la, calcita, auricalcita, galena i esfalerita.
S'han trobat bells cristalls en mines de Chihuahua (Mèxic), Bèlgica, Àustria, Gran Bretanya, Algèria i els Estats Units. A Espanya és freqüent trobar hemimorfita a la conca minera del zinc d'Astúries i Cantàbria. A Catalunya s'ha trobat hemimorfita a la pedrera Berta de Sant Cugat del Vallès, al Vallès Occidental (Barcelona). En general, abunda en tots els jaciments de zinc, plom i plata del món.
Referències
