Segons la mitologia grega, Hel·le (en grec antic Έλλη) va ser una heroïna, filla d'Atamant, rei d'Orcomen, i de Nèfele.
Hel·le va fugir amb el seu germà Frixos sobre el moltó del velló d'or que havia de salvar-los de la mort i de l'odi de la seva madrastra Ino, i van marxar volant cap a la Còlquida.
Però, en passar pel damunt dels Dardanels, ella va caure al mar, que, en record seu, va prendre el nom d'Hel·lespont.[1] Una altra versió de la llegenda diu que Hel·le no va morir, sinó que en caure al mar va ser recollida per Posidó i la va salvar. El déu se'n va enamorar i la va fer mare de Pèon, Edó i Almops. Tucídides parla de les regions de Peònia, Edoea i Almòpia, a Macedònia, que haurien estat fundades per aquests herois.[2]
Referències
Bibliografia
- Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 108. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 84-297-4146-1
