Heinrich Jung

Heinrich Jung

Nom original	(de) Heinrich Wilhelm Ewald Jung
Biografia
Naixement	4 maig 1876 Essen (Alemanya)
Mort	12 març 1953 (76 anys) Halle (Alemanya)
Formació	Universitat de Marburg
Tesi acadèmica	Ueber die kleinste Kugel, die eine räumliche Figur einschliesst  (1899 )
Director de tesi	Friedrich Schottky
Activitat
Ocupació	matemàtic, professor d'universitat
Ocupador	Universitat Christian Albrecht de Kiel Universitat de Halle
Partit	Unió Demòcrata Cristiana d'Alemanya
Membre de	Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina
Carrera militar
Conflicte	Primera Guerra Mundial
Obra
Obres destacables teorema de Jung
Estudiant doctoral	Wolfgang Engel, Martin Eichler, Dietrich E. Meinhard ^(en) , Andreas Perl ^(en) , Heinrich Glause ^(en) , Werner Lüddecke ^(en) , Albrecht Hoppe ^(en) , Fritz Buschmann ^(en) , Max Hermann Reimers ^(en) , Gerhard Brühl ^(en) , Gerhard Kämmerer ^(en) , Kurt Sander ^(en) , Anneliese Krüger ^(en) , Richard Wilhelm Leidheuser ^(en) , Martin Dingel ^(en) , Gerhard Görner ^(en) , Elsbeth Kohl, Karl Johannes ^(en) i Martha Oehlert ^(en)
Família
Cònjuge	Grete Neukranz
Pares	Wilhelm Jung i Helene Schaefer

Heinrich Jung (alemany: Heinrich Wilhelm Ewald Jung) (Essen, 4 de maig de 1876 - Halle, 12 de març de 1953) va ser un matemàtic alemany.

Vida i obra

Jung va estudiar matemàtiques, física i química a les universitats de Berlín i de Marburg, obtenint el doctorat en aquesta última el 1899 sota la direcció de Friedrich Schottky. Els anys següents va ser professor ajudant a Marburg fins al 1908 en que va ser nomenat professor de la Oberrealschule d'Hamburg. El 1913 va ser nomenat professor de la universitat de Kiel, en la qual va romandre fins al 1918, excepte un breu període de militar a la Primera Guerra Mundial. Després de dos anys a la universitat de Dorpat, va ser nomenat catedràtic el 1920 de la universitat de Halle, substituint Albert Wangerin per la seva jubilació. Va romandre a Halle fins que es va retirar el 1948, tot i que va continuar donant classes fins al 1951.^[1]

Jung va publicar una seixantena d'obres entre llibres i articles científics que tracten, principalment de la teoria aritmètica de les funcions algebraiques de dues variables i de les funcions theta. És recordat sobre tot pel teorema que porta el seu nom,^[2] sobre el límit superior del radi d'un subconjunt de ${\displaystyle \mathbb {R} ^{3}}$.^[3] També te altres treballs importants sobre la factorització d'automorfismes.^[4]

Durant l'època nazi va ser membre de diverses associacions nazis com la Nationalsozialistischen Volkswohlfahrt (NSV), la Nationalsozialistischen Deutschen Dozentenbund (NSDDB) i la Nationalsozialistischen Altherrenbund.^[5]

Referències

1. Knobloch, 1974, p. NDB.
2. Pickover, 2009, p. 306.
3. Sohl, Gustafsson i Kristensson, 2007, p. 8-9.
4. Fernandez de Bobadilla, 2005, p. 15.
5. Waibel, 2011, p. 158.

Bibliografia

• Fernandez de Bobadilla, Javier «A new geometric proof of Jung's theorem on factorisation of automorphisms of ${\displaystyle \mathbb {C} ^{2}}$» (en anglès). Proceedings of the American Mathematical Society, Vol. 133, 2005, pàg. 15-19. DOI: 10.1090/S0002-9939-04-07637-3. ISSN: 0002-9939.
• Pickover, Clifford A. The Math Book (en anglès). Sterling, 2009. ISBN 978-1-4027-5796-9. 
• Sohl, Christian; Gustafsson, Mats; Kristensson, Gerhard «Physical limitations on broadband scattering by heterogeneous obstacles» (en anglès). Journal of Physics A: Mathematical and Theoretical, Vol. 40, Num. 36, 2007, pàg. 1-25.
• Waibel, Harry. Diener vieler Herren (en alemany). Peter Lang, 2011. ISBN 9783631635421. 

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Heinrich Jung» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
• Engel, W. «Heinrich Wilhelm Ewald Jung (1876-1953)». Universitat de Halle, 1999. [Consulta: 7 desembre 2019]. (alemany)
• Knobloch, Eberhard. «Jung, Heinrich». Neue Deustche Biographie, 1974. [Consulta: 7 desembre 2019]. (alemany)