PROFILBARU.COM

Hebreu samarità
עברית שומרונית‬
	;
Tipus	llengua sacra, dialecte, llengua morta i llengua extinta
Dialecte de	hebreu
Ús
Autòcton de	samaritans i Governació de Nablus
Estat	Israel i Estat de Palestina
Coordenades	32° 05′ N, 35° 27′ E / 32.08°N,35.45°E
Classificació lingüística
	llengua humana; llengües afroasiàtiques; llengües semítiques; llengües semítiques occidentals; llengües semítiques centrals; llengües semítiques nord-occidentals; llengües canaanites; hebreu
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet samarità
Codis
ISO 639-3	smp
Glottolog	sama1313
Linguasphere	12-AAB
Ethnologue	smp
IETF	smp

L'hebreu samarità és una tradició de lectura per a l'hebreu bíblic tal com la practiquen els samaritans per a la lectura del Pentateuc que ells posseeixen. La seva pronunciació és molt semblada a la de l'àrab que parlen, el qual usen per a l'oració.^[1]

Escriptura

L'hebreu samarità s'escriu amb l'alfabet samarità, una escriptura que va evolucionar directament de l'alfabet paleohebreu, l'origen del qual d'aquest últim està en l'alfabet fenici. A diferència de tots els altres dialectes de l'hebreu, els quals s'escriuen amb l'alfabet hebreu, una versió de l'alfabet arameu.

Fonologia

Consonants

**Consonants de l'hebreu samarità**^[2]
		Labials	Alveolars		Prepalatals	Palatals	Velars~Uvulars		Farín- gies	Glotals
		Labials	planes	emfàtiques	Prepalatals	Palatals	planes	emfàtiques	Farín- gies	Glotals
Nasals		m	n
Plosiva	Sorda		t	tˤ			k	q		ʔ
Plosiva	Sonora	b	d				ɡ
Fricatives	Sorda	f	s	sˤ	ʃ
Fricatives	Sonora		z						ʕ
Aproximants			l			j	w
Vibrants			r

L'hebreu samarità mostra les següents diferències consonàntiques pel que fa a l'hebreu bíblic usat pels jueus:

Les consonants primordials */b/, /g/, /d/, /k/, /p/ i /t/ manquen d'al·lòfons fricativitzats, malgrat que, almenys, algunes en tinguessin al principi, com ho demostra la preposició "en": ב- /af/ o /b/.
/p/ es va transformar en /f/, excepte quan de vegades */pː/ > /bː/.
/w/ es va transformar en /b/ en tots els casos, menys en la conjunció ו- 'i', que es pronuncia /w/.
/l/ es va fusionar amb /ʃ/, a diferència de totes les altres tradicions hebrees contemporànies en què es pronuncia com a /s/.
Les guturals /ʔ/, /ħ/, /h/ i /ʕ/ s'han transformat en /ʔ/ o han emmudit per a qualsevol cas, menys davant de /a/ o /ɒ/ on */ħ/ o /ʕ/ de vegades es converteixen en /ʕ/.
/q/ de vegades es pronuncia com a [ʔ], encara que no en la lectura del Pentateuc, a causa de la influència àrab.^[3]

En una lectura ràpida, rares vegades pot arribar a passar que /q/ també es pronunciï com [χ].^[3]

Vocals

La durada vocàlica és diferenciadora, p. ex. /rɒb/ רב 'gran' contra /rɒːb/ רחב 'ample'.^[4] Les vocals llargues comunament són el resultat de l'elisió de consonants guturals.^[4]

Vocals samaritanes^[5]
	Anteriors	Posteriors
Tancades	i iː	u uː
Mitjanes	e eː	(o)
Obertes	a aː	ɒ ɒː
Reduïdes	(ə)

La /i/ i la /i/ es pronuncien com [ə] en síl·labes tancades posttòniques, p. ex. /bit/ בית 'casa' /ˈabbət/ הבית 'la casa', /ger/ גר /ˈaggər/.^[6] En altres casos, /i/ accentuada canvia a /i/ quan aquesta síl·laba ja no s'accentua, ex. /dabˈbirti/ דברתי a diferència de דברתמה /dabberˈtimma/. /u/ i /o/ solament s'alternen en síl·labes obertes posttòniques, ex. ידו /ˈjedu/ 'la seva mà' ידיו /ˈjedu/ 'les seves mans', on /o/ és el resultat d'un diftong contret.^[6]^[7] En altres casos, /o/ apareix en síl·labes tancades i /o/ en síl·labes obertes, ex. דור /dor/ דורות /duro/.^[7]

Accentuació

L'accent en general difereix al de les altres tradicions, ja que normalment recau en la penúltima i de vegades última síl·laba.

Gramàtica

Pronoms

Personals

Jo	anáki
Tu (masculí)	átta
Tu (femení)	átti (fixi's en la iod final)
ell	û
ella	î
nosaltres	anánu
vosaltres	attímma
vosaltres	éttên
ells	ímma
elles	ínna

Demostratius

Això masc. ze, fem. zéot, pl. ílla. Allò alaz (escrit amb una he al començament).

Relatius

Qui, que: éšar.

Interrogatius

Qui = mi, què = ma.

Substantiu

Quan s'afegeixen sufixos, la ê i ô de l'última síl·laba poden convertir-se en î i û: bôr (en jueu bohr) "foradada" > búrôt "foradades". I af "enuig" > éppa "el seu enuig".

Els segolats es comporten més o menys com en altres dialectes hebreus: beţen "estómac" > báţnek "el teu estómac", ke′seph "plata" > ke′sefánu (hebreu judaic kaspe′nu) "nostra plata", dérek "camí" > dirkakimma "els vostres camins", però áreş (en hebreu judaic: ’i′rets) "terra" > árşak (hebreu judaic ’arts-ekha) "la teva terra".

Article

L'article definit és a- o e-, i causa geminació de la consonant que li segueix, excepte quan és gutural. S'escriu amb una he, la qual no obstant això sol ser muda. Per això, per exemple: énnar / ánnar = "el jove"; ellêm = la carn", a'émur = "l'ase".

Nombre

Els sufixos regulars de plural són fem., -êm (hebreu judaic -im), masc., -ôt (hebreu judaic -oth). Exemples: eyyamêm "els dies", elamôt "somnis".

El dual a vegades és ayem (hebreu judaic: a′yim), ex. šenatayem "dos anys", però generalment és -êm com en yédêm "mans" (hebreu judaic yadhayim).

Tradició del Nom Diví

Els samaritans tenen la tradició de lletrejar-ho en les lletres samaritanes: "Yohth, Ie', Baa, Ie’" o dir "Shema" que significa "El Nom (Diví)" en arameu, que s'assembla a l'hebreu judaic "Ha-Shem".

Verbs

Els afixos són:

Perfet	Imperfet
Jo	-ti	e-
Tu (m.)	-ta	ti-
Tu (f.)	-ti	?
ell	-	yi-
ella	-a	ti-
nosaltres	?	ne-
vosaltres	-tímma	te- -un
vosaltres	-tên	?
ells	-o	yi- -u
elles	?	ti- -inna

Preposicions

"en, mitjançant", pronunciades:

b- davant d'una vocal o, per tant, una anterior gutural: b-érbi = "amb una espasa"; b-íšla teva "amb la seva esposa".
ba- davant una consonant bilabial: bá-bêt (hebreu judaic: ba-ba′yith) "en una casa", ba-*mádbar "a la muntanya".
ev- davant una altra consonant: ev-lila "en una nit", ev-dévar "mitjançant la cosa".
ba-/be- davant l'article definit ("el"): barrášet (hebreu judaic: bere’•shith′) "en el principi"; béyyôm "en el dia".

"com, segons", pronunciades:

ka sense l'article: ka-demútu "a la seva semblança".
ke amb l'article: ké-yyôm "com el dia".

"a, per" pronunciades:

l- davant una vocal: l-ávi "al meu pare", l-évad "a l'esclau"
el-, al- davant una consonant: al-béni "als fills (de)"
le- davant l: le-léket "a anar"
l- davant l'article definit: lammúad "en el temps assenyalat"; la-şé'on "al ramat"

"y" pronunciada:

w- davant consonants: wal-Šárra "i a Sara"
u- davant vocals: u-yeššeg "i ell va sostenir".

Altres preposicions:

al: cap a
elfáni: abans
bêd-o: per a ell
elqérôt: contra
balêd-i: menys jo

Conjuncions

u: o
em: si, quan
avel: però

Adverbis

la: no
kâ: també
afu: també
ín-ak: faltar
ífa (ípa): on
méti: quan
fâ: aquí
šémma: allà
mittét: a baix

Referències

↑ Ben-Ḥayyim (2000:29)
↑ Ben-Ḥayyim (2000:31,37)
↑ ^3,0 ^3,1 Ben-Ḥayyim (2000:34–35)
↑ ^4,0 ^4,1 Ben-Ḥayyim (2000:47–48) (Por su parte, Ben-Hayyim señala cuatro grados de longitud vocálica, con lo que admite que solo su "cuarto grado" tiene un valor fonemático)
↑ Ben-Ḥayyim (2000:43–44, 48)
↑ ^6,0 ^6,1 Ben-Ḥayyim (2000:49)
↑ ^7,0 ^7,1 Ben-Ḥayyim (2000:44, 48–49)

Bibliografia

J. Rosenberg, Lehrbuch der samaritanischen Sprache und Literatur, A. Hartleben's Verlag: Wien, Pest, Leipzig.
Ben-Ḥayyim, Ze'ev. A Grammar of Samaritan Hebrew. Jerusalén: הוצאת הספרים עש יל מאגנס הנה, 2000. ISBN 1-57506-047-7.