PROFILBARU.COM

Harvey Keitel
	(2012)
Biografia
Naixement	13 maig 1939 (85 anys); Brooklyn (Nova York)
Formació	Institut Lee Strasberg de Teatre i Cinema ; Stella Adler Studio of Acting ; Abraham Lincoln High School ; HB Studio
Alçada	171 cm
Activitat
Ocupació	actor, productor de cinema, actor de teatre, escriptor, actor de televisió, actor de gènere, guionista, actor de cinema, productor
Activitat	1967 -
Carrera militar
Branca militar	Cos de Marines dels Estats Units d'Amèrica
Rang militar	soldat ras
Obra
Obres destacables	Obres destacables (1968) Who's That Knocking at My Door (en) ; (1973) Mean Streets; (1974) Alícia ja no viu aquí; (1976) Taxi Driver; (1988) The Last Temptation of Christ; (1991) Bugsy; (1991) Thelma i Louise; (1992) Reservoir Dogs; (1994) Pulp Fiction; (1996) Obert fins a la matinada; (1997) Cop Land; (2004) National Treasure; (2014) The Grand Budapest Hotel; (2019) The Irishman ;
Família
Cònjuge	Daphna Kastner (2001–)
Parella	Lorraine Bracco (1982–1993)
Fills	Stella Keitel; () Lorraine Bracco

Harvey Johannes Keitel (Nova York, 13 de maig de 1939)^[1] és un actor estatunidenc que fou nominat als Premis Oscar de 1992 per la pel·lícula Bugsy.^[2]

Biografia

Va néixer el 13 de maig de 1939 al barri novaiorquès de Brooklyn. Fill d'immigrants jueus d'origen polonès (pare) i romanès (mare),^[3] va tenir una infància turbulenta, arribant a ser expulsat del col·legi per absentisme. Als 17 anys es va allistar als Marines i va intervenir a la crisi del Líban de 1958.^[4] Segons les seves pròpies paraules, el pas per l'exèrcit va ser la seua primera «experiència espiritual», un trencament amb el microcosmos del barri i un mitjà per a afrontar les pròpies pors i conflictes.

Havent tornat a Nova York, va treballar venent sabates i com estenògraf judicial a Manhattan, fins que un company de feina li va aconsellar fer classes d'interpretació, entre altres motius per ajudar-lo a superar un greu problema de dislèxia que tenia des de la infància. Va ser així com va arribar al prestigiós Actors Studio^[5] on va tenir professors notables com ara Stella Adler i Lee Strasberg. Va treballar alguns anys al teatre, en obres menors, fins que va respondre a un anunci de la premsa al qual un jove director, Martin Scorsese, buscava actors per a la seva primera pel·lícula Who's that Knocking at my Door. Va ser triat immediatament de protagonista.

Posteriorment, va intervenir en alguns films del mateix director com ara Street Scenes, Mean Streets i Taxi Driver, en aquestes dues últimes compartint protagonisme amb el també debutant Robert de Niro. Uns anys més tard, la seva carrera va patir un revés quan va ser substituït per Martin Sheen al paper protagonista d'Apocalypse Now.^[6] A partir de llavors els papers importants van ser pocs i va intervenir en un gran nombre de pel·lícules de qualitat relativa. Aquesta situació va ser definida per l'actor com «humiliant» i va pensar fins i tot de deixar la professió.

A partir de llavors va treballar a Europa, arribant a col·laborar amb directors tan eminents com Bertrand Tavernier, Ettore Scola o Ridley Scott. Tot i el seu bon fer interpretatiu, no va ser fins ben entrada la maduresa, els anys 1990, quan va assolir un cert reconeixement i major popularitat obtenint alguns premis de la crítica i una nominació als Oscar, com a millor actor secundari a Bugsy.

Durant aquesta etapa ha intervingut en pel·lícules tan conegudes com Reservoir Dogs,^[7] El Piano, Thelma i Louise, Smoke o la controvertida i duríssima El tinent corrupte d'Abel Ferrara,^[4] que van marcar un abans i un després en la seva trajectòria. Encara que ha treballat en títols purament comercials, els seus millors treballs es mouen al terreny del cinema independent, del qual és un ferm defensor. El seu físic poderós l'ha ajudat a encarnar papers d'«home dur» en moltes de les seves pel·lícules, corrent el risc de ser encasellat. Amb tot, la seva versatilitat li ha permès fer personatges d'exquisida sensibilitat, com el de George Baines a El Piano, o d'una humanitat commovedora com el del protagonista de To Vlemma tu Odissea de Theo Angelópulos.

Keitel també és l'amo de la productora The Goatsingers amb la qual intenta donar sortida a projectes de joves directors pels quals aposta fermament. En l'àmbit personal, és una persona força compromesa amb els problemes socials (va ser vocal d'Unicef durant la Guerra de Bòsnia), és un apassionat de la lectura, especialment de la poesia i l'assaig, i un autèntic expert en cigars havans. Va estar unit sentimentalment a l'actriu Lorraine Bracco entre 1982 i 1993, amb qui va tenir una filla, Stella. Posteriorment va mantenir relacions amb algunes dones, entre elles l'actriu Andie MacDowell, fins que el 2001 es va casar amb l'actriu i directora israeliana Daphna Kastner^[8] amb qui té un fill de nom Roman. També és pare d'un altre fill, Hudson, d'una curta relació amb una ceramista de Califòrnia.