Hamílcar (aliat d'Agàtocles)

Hamílcar

Biografia
Naixement	segle IV aC Cartago (Tunísia)
Mort	c. 310 aC antiga Siracusa
Activitat
Ocupació	militar, cap militar
Carrera militar
Conflicte	Guerra d'Agàtocles
Família
Parents	Bomílcar I, oncle

Hamílcar (grec antic: Ἀμίλχαρ, llatí: Hamilcar) va ser un militar cartaginès que liderà les tropes púniques a Sicília en la guerra que es produí quan va pujar al poder Agàtocles de Siracusa.^[1] Segons Justí, era oncle (patruus) de Bomílcar.

L'any 319 aC, Agàtocles va ser condemnat a l'exili, i va pujar al poder Sosístrat. Però, més tard, Sosístrat també va ser expel·lit de la ciutat, i Agàtocles va contractar els serveis d'un exèrcit mercenari de siracusans i cartaginesos que va reunir a Morgantina. Amb aquest exèrcit, va fer la guerra a Siracusa per recuperar el poder a la ciutat. Per fer front a Agàtocles, els siracusans demanaren auxili als cartaginesos, que enviaren Hamílcar amb els seus homes el 319 aC.^[2][3]

Agàtocles, però, demanà a Hamílcar que fes de mediador entre ell i els siracusans, i Hamílcar va accedir, considerant que això li permetria consolidar la influència cartaginesa sobre les seves pretensions a Sicília. Per convèncer-lo, Agàtocles li prometé grans favors amb motiu del pacte, i Hamílcar, en compensació, li deixà cinc mil mercenaris. D'això, Justí conclou que Hamílcar tenia la intenció de donar un cop a Cartago i cercava aliats, però els historiadors moderns rebutgen aquesta interpretació. Conclòs el pacte, Agàtocles recobrà el poder a Siracusa, i Hamílcar tornà a Àfrica.^[2][3]

Més tard, Agàtocles entrà en guerra com a tirà de Siracusa amb altres polis de Sicília (Acragant, Gela, Messana...), i, el 313 aC, Hamílcar tornà a fer de mediador entre Agàtocles i els seus enemics. D'aquesta manera, Hamílcar confirmà la influència cartaginesa en les seves pretensions d'Hímera, Selinunt i Heraclea, però els aliats cartaginesos no ho consideraven suficient, atès que volien fugir del domini d'Agàtocles. Per aquest motiu, denunciaren Hamílcar a Cartago de trair els interessos de la ciutat.^[2][3]

Malgrat que Poliè diu que va tornar a Àfrica, la resta d'autors estan d'acord que Hamílcar morí sobtadament, i sembla que això el va salvar d'una mort més cruel: d'ençà de la batalla del Crimís, Cartago va canviar la seva política a Sicília, passant d'una atitud més expectativa a una de més agressiva, i els pactes amb Agàtocles que Hamílcar havia duit a terme no es veien amb bons ulls. En qualsevol cas, va ser substituït com a cap de les maniobres a Sicília per Hamílcar, fill de Giscó.^[2][3]

Hi ha historiadors moderns que han volgut identificar aquest Hamílcar amb l'Hamílcar que, trenta anys enrere, havia lluitat contra Timoleont i havia estat derrotat en la batalla del Crimís.^[3]

Referències

1. Smith, William (ed.). «5.Hamilcar». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 28 juliol 2022].
2. Geus, Klaus. «Hamilcar 5». A: Prosopographie der literarisch bezeugten Karthager. Leuven: Peeters, 1994, p. 43 (Orientalia Lovaniensia Analecta, 59 = Studia Phoenicia, 13). 
3. «Hamilkar 4». A: Realencyclopädie der classischen Altertumswissenschaft.