Habitatges del Congrés Eucarístic

Plantilla:Infotaula indretHabitatges del Congrés Eucarístic
Imatge
Plaça del Congrés Eucarístic Modifica el valor a Wikidata
Tipuspolígon d'habitatges Modifica el valor a Wikidata
EpònimXXXV Congrés Eucarístic Internacional Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativael Congrés i els Indians (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPl. Congrés Eucarístic i voltants Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 25′ 33″ N, 2° 10′ 51″ E / 41.4258°N,2.1809°E / 41.4258; 2.1809
Característiques
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC46094 Modifica el valor a Wikidata
Història
Cronologia
1953-1961construcció Modifica el valor a Wikidata

Els Habitatges del Congrés Eucarístic són un polígon del districte de Sant Andreu de Barcelona, inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.[1] Es tracta d'un conjunt de 2.729 habitatges i 258 locals comercials,[2] equipaments escolars, esportius i religiosos que conformen una petita ciutat que barreja illes tancades i obertes.[1]

Història

El maig del 1952 es va celebrar a Barcelona el XXXV Congrés Eucarístic Internacional, i aprofitant el seu èxit i superàvit econòmic, provinent principalment de donacions de diverses famílies burgeses a través de l'Asociación Católica de Dirigentes, el bisbe Gregorio Modrego es va proposar pal·liar la manca d'habitatge públic per l'onada massiva d'immigrants arribats a la ciutat.[1] En aquest context, tingué lloc una gran promoció d'habitatges socials de propietat en règim de protecció[1] en 16,5 ha de terreny de la masia de Can Ros o Ca l'Armera[3] (actualment al carrer del Cardenal Tedeschini), adquirides a la família Ros i Ramis.[1]

Va ser triat el projecte d'urbanització elaborat pels arquitectes Josep Soteras Mauri, Antoni Pineda i Carles Marqués,[4] i el febrer del 1953, l'Ajuntament de Barcelona aprovà el Pla parcial d'ordenació del barri.[1] El primer lliurament d'habitatges va ser realitzat l'any 1954, i la darrera illa de cases els anys 1967-1968.[cal citació]

Va realitzar-se una molt correcta urbanització, amb una àmplia avinguda central (carrer de Felip II), diverses places (l'eix central el formen les del Congrés Eucarístic i del Doctor Modrego) i zones verdes i d'esbarjo; un camp de futbol (avui eliminat i convertit en jardins), una pista de patinatge (actualment tancada); un teatre (seu de l'Associació de Veïns), etc. En els inicis, hi havia dues escoles: una de nens, tutelada pels Germans de la Salle, i la de nenes per les Teresianes. Actualment, totes dues són mixtes.[cal citació]

La parròquia de Sant Pius X, que presideix la plaça del Congrés Eucarístic, ja estava prevista en el projecte, però no es va construir fins més tard, el 1963.[5]

Carrer de Felip II cantonada amb la plaça del Congrés Eucarístic

Vegeu també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Habitatges del Congrés Eucarístic». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  2. ↑ Contel, J.M. «Ca l’Armera o Cal Ros». Ajuntament de Barcelona.
  3. ↑ Capel Sáez, Horacio. La morfología de las ciudades (en castellà). tom III. Ediciones del Serbal, 2013, p. 335. ISBN 8476287356. 
  4. ↑ Capel Sáez, Horacio; Linteau, Paul-André. Barcelona-Montréal: développement urbain comparé (en castellà). Edicions Universitat Barcelona, 1998, p. 450. ISBN 8447520250. 
  5. ↑ «31 de maig de 1953. Comencen les obres del barri del Congrés». ANC1-10-T-91. ANC.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Habitatges del Congrés Eucarístic
  • «Habitatges del Congrés». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.

Strategi Solo vs Squad di Free Fire: Cara Menang Mudah!