Gàrum

El gàrum (adaptació del llatí garum)[1] és una salsa feta de diferents tipus de peix fermentat, que era molt consumida pels habitants de l'antiga Ro

Gàrum
Fàbrica de gàrum a Baelo Claudia
Fosses per a la fabricació de gàrum de Màlaga
Garum, vila Aulus Umbricius Scaurus, Pompeia; G(ari) F(los) SCAM(bri) SCAURI

El gàrum (adaptació del llatí garum)[1] és una salsa feta de diferents tipus de peix fermentat, que era molt consumida pels habitants de l'antiga Roma de tota classe social com a condiment i a la que a més, se li otorgaven propietats curatives.[2] Els romans van emprar el gàrum de manera semblant a com avui en dia empren les cuines asiàtiques la salsa de soia.[3] En lloc d'abocar uns grans de sal sobre el menjar, s'ajudaven del garum per a donar un gust salat als aliments. La informació que ha arribat fins avui sobre la seva composició prové de les descripcions, una mica confuses i ambigües, d'Apici que apareixen a l'obra de De re coquinaria.[4] Així i tot, més recentment el treball d'un grup d'investigadors de les universitats de Cadis i Sevilla ha rescatat la recepta del gàrum[5] a partir de l'estudi de restes de la salsa conservades en tres àmfores recuperades de la ciutat de Pompeia en els anys seixanta i de l'estudi d'un manuscrit romà del segle i.

En la cultura contemporània, existeixen altres productes de peix fermentat que poden recordar el gàrum, com el surströmming suec, elaborat a partir d'arengada lleugerament salada i fermentada.[6]

Composició

Era una salsa de peix que, barrejada amb vi, vinagre, pebre, oli o aigua, servia per a amanir altres menjars. El gàrum s'emprava fonamentalment per a condimentar o acompanyar molts menjars, encara que també es va emprar en medicina i cosmètica.

A les Illes Balears, es produïa una gran part del gàrum que es consumia a Roma; endemés, tant l'illa de Menorca com la de Mallorca es van especialitzar a exportar aquesta salsa.

En alguns indrets de la costa valenciana, com ara Xàbia, Ifac, Alacant o Santa Pola, s'han trobat dipòsits romans que hom pot relacionar amb la fabricació de gàrum o d'algun producte similar.[7]

Al subsòl arqueològic del Museu d'Història de Barcelona, a la plaça del Rei, també es conserven les restes d'una factoria de gàrum de l'antiga Bàrcino.

Confirmació de la data de l'Erupció del Vesuvi

Segons investigadors italians,[8] la troballa del darrer lot en preparació de gàrum a Pompeia ha permès corroborar la data de l'erupció del Vesuvi proposada per Plini el Jove: 24 d'agost de l'any 79 aC.

Referències

  1. «Gàrum». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  2. «El garum, la salsa más popular en la Antigua Roma» (en castellà), 12-04-2024. [Consulta: 15 gener 2025].
  3. Kurlansky, Mark. Salt A World History. Penguin (Non-Classics), 2003. 0142001619. 
  4. Apicius, The Roman cookery book tr. Barbara Flower, Elisabeth Rosenbaum. Londres: Harrap, 1958. (llatí)(anglès)
  5. «El extremeño que halló la fórmula del garum romano» (en castellà). Hoy.es.
  6. Kurlansky, Mark. Salt: a world history. Nova York: Penguin Books, 2003. ISBN 978-0-14-200161-5. 
  7. Entrada de garum a la Gran Enciclopèdia Catalana
  8. «Fish sauce used to date Pompeii destruction» (en anglès). [Consulta: 13 març 2021].

Vegeu també

Enllaços externs

Content Disclaimer

Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.

  1. The information displayed on this website is sourced in part or in whole from Wikipedia and has been adapted for the purpose of restating it. We strive to provide accurate and relevant information, however:
  2. There is no guarantee of absolute accuracy. Wikipedia is an open, collaborative project that can be edited by anyone, so information is subject to change.
  3. It is not intended to constitute professional advice. The content displayed is for informational and educational purposes only. For important decisions (e.g., medical, legal, or financial), please consult a professional.
  4. Content copyright. Wikipedia is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike License (CC BY-SA). This means that content may be reused with appropriate attribution and shared under a similar license.
  5. Responsible use. Any risk arising from the use of information from this website is entirely the responsibility of the user.