Els Godó són una família d'empresaris i polítics catalans activa des del segle xviii i originària de Valldellou (Llitera). El primer membre destacat fou el paraire Ramon Godó (Valldellou, 1717 - Igualada, 1798), que es traslladà a Igualada juntament amb el seu fill Ramon Godó i Mas (Valldellou, 1742 - Igualada, 1813), que s'establí com a teixidor. El fill d'aquest darrer, Antoni Godó i Domingo (1777-1830), exercí com a fabricant d'indianes.[3]
La vinculació amb el tèxtil va continuar amb Ramon Godó i Llucià (1801-1865), que va ser alcalde de d'Igualada i va tenir nou fills. El tercer i hereu Ramon Godó i Pié (1825-1883) no va intervenir en política i l'any 1881, va adquirir la fàbrica de la Igualadina Cotonera, en la qual el seu pare ja tenia una participació des de l'inici.
Per contra, els seus germans Carles Godó i Pié (Igualada, 1834 - Teià, 1897) i Bartomeu Godó i Pié (Igualada, 1839 - Barcelona, 1894) s'instal·laren a Barcelona l'any 1856,[4] per posteriorment traslladar-se a Bilbao i Oviedo, on establiren delegacions comercials de la indústria tèxtil familiar, però la crisi prèvia a la Tercera Guerra Carlina (1872-1876), els obligà a tancar-les i a retornar a Barcelona.[4] Juntament amb Pere Milà i Pi fundaren Godó Hermanos y Cía, compraren una fàbrica de filats de jute i en constituïren una altra, subsidiària, de teixits de jute. Aquesta última es mantingué activa fins a la pèrdua dels territoris colonials espanyols, l'any 1898, però la de filats continuà funcionant, malgrat no disposar dels principals proveïdors de matèries primeres, amb el nom de Godó y Trías (vegeu El Cànem).
Ambdós germans foren membres actius del Partit Liberal, dirigit per Práxedes Mateo Sagasta i ocuparen diversos càrrecs polítics nivell local i nacional. L'any 1881 fundaren el diari La Vanguardia amb l'objectiu inicial de difondre les seves doctrines polítiques.[5][6] La celebració de l'Exposició Universal de Barcelona de 1888 significà un important canvi per al diari, que passà a ser un mitjà independent, amb col·laboradors de renom i una àmplia xarxa de corresponsals.[4]
El fill de Carles, Ramon de Godó i Lallana (1864-1931), mantingué la línia política dels seus predecessors, impulsà el creixement de la publicació periòdica i creà una indústria paperera, Papelera Godó, que aportava al diari el paper necessari per a la seva publicació. L'any 1916 fou nomenat comte de Godó pel rei Alfons XIII.
El seu successor, Carles de Godó i Valls (1899-1987), amplià el negoci periodístic i consolidà un important grup editorial, amb activitats diversificades en els sectors de la radiodifusió i la televisió.[7] El seu fill, Xavier de Godó i Muntanyola (1941-) és l'actual president del grup.
Empreses del grup
El Grup Godó fou constituït com a grup d'empreses l'any 1998. L'any 2004 adquirí una participació del 40% en el diari Avui, que vengué l'any 2009.[cal citació]
