Aviat es distingí pel seu activisme lingüístic. El 1963 organitzà la commemoració del cinquantenari de les Normes ortogràfiques a Prada i a Perpinyà i inicià les Diades d'Estudi de Setembre a Perpinyà, represes el 1964 i el 1965. El 1966 les traslladà a Tuïr, on hi col·laborà amb l'Institut d'Estudis Occitans. El 1964 fou el principal organitzador dels Jocs Florals de la Llengua Catalana, celebrats a Perpinyà.
El 1967 patí una crisi interna entre els sectors més joves del partit, partidaris de l'actuació política, i els merament culturalistes, que s'intentà superar designant l'erudit Roger Grau com a president i secretari. El 1968 foren elegits Andreu Roquere com a president i Pere Verdaguer com a secretari general, i com a director del butlletí Sant Joan i Barres, Jordi Costa i Roca, mentre que Pere Ponsich formava part del consell d'administració. Pocs mesos després patí l'escissió de l'Institut Rossellonès d'Estudis Catalans.[1] També organitzà unes altres Diades d'Estudis de Setembre a Prada, en col·laboració amb el Grup Cultural de la Joventut Catalana. El 1969 el GREC i el GCJC patrocinaren una de les principals realitzacions culturals nord-catalanes, la Universitat Catalana d'Estiu anyal a Prada de Conflent, i en mantingueren l'organització durant molt temps.
