 Grossita |
|---|
![]()
Grossita (Gros) amb altres minerals  |
| Fórmula química | CaAl₄O₇ |
|---|
| Localitat tipus | Formació Hatrurim, Nègueb, Israel |
|---|
|
| Categoria | òxids |
|---|
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.CC.15 |
|---|
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.CC.15 |
|---|
| Dana | 7.3.2.1 |
|---|
|
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
|---|
| Estructura cristal·lina | a = 12,94(1) Å; b = 8,910(8) Å; c = 5,446(4) Å; β = 107,0(1)° |
|---|
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
|---|
| Color | de blanc a incolor |
|---|
| Lluïssor | vítria |
|---|
| Color de la ratlla | blanc |
|---|
| Diafanitat | transparent |
|---|
| Densitat | 2,88 g/cm³ (calculada) |
|---|
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
|---|
| Índex de refracció | nα = 1,618(3) nβ = 1,618(3) nγ = 1,652(3) |
|---|
| Birefringència | δ = 0,034 |
|---|
| Angle 2V | mesurat: 12° (1), calculat: 15,5° |
|---|
| Dispersió òptica | perceptible |
|---|
| Fluorescència | no fluorescent |
|---|
| Impureses comunes | Fe |
|---|
|
| Estatus IMA | aprovat |
|---|
| Codi IMA | IMA1993-052 |
|---|
| Any d'aprovació | 1994 |
|---|
| Símbol | Gss |
|---|
| Referències | [1] |
|---|
La grossita és un mineral de la classe dels òxids. Rep el seu nom en honor de la seva descobridora, Shulamit Gross (1923 - 2012), membre emèrit del Servei Geològic d'Israel.[1]
Característiques
La grossita és un òxid de fórmula química CaAl₄O₇. Cristal·litza en el sistema monoclínic en grans subèdrics en forma de llistons o arrodonits, de fins a 30 μm; també apareix en agregats policristal·lins vorejats de melilita.[2]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la grossita pertany a «04.CC: Òxids amb relació Metall:Oxigen = 2:3, 3:5, i similars, amb cations de mida mitjana i gran» juntament amb els següents minerals: cromobismita, freudenbergita, clormayenita, yafsoanita, latrappita, lueshita, natroniobita, perovskita, barioperovskita, lakargiïta, megawita, loparita-(Ce), macedonita, tausonita, isolueshita, crichtonita, davidita-(Ce), davidita-(La), davidita-(Y), landauïta, lindsleyita, loveringita, mathiasita, senaïta, dessauïta-(Y), cleusonita, gramaccioliïta-(Y), diaoyudaoïta, hawthorneïta, hibonita, lindqvistita, magnetoplumbita, plumboferrita, yimengita, haggertyita, nežilovita, batiferrita, barioferrita, jeppeïta, zenzenita i mengxianminita.
La grossita es forma en pedres calcàries argiloses metamorfosades a alta temperatura i baixa pressió (Formació Hatrurim, Israel) i en inclusions d'alt contingut en Ca-Al que es creu es van formar per condensacions de gotes o gas calent (meteorits).[2] Va ser descoberta a la Formació Hatrurim (Nègueb, Israel). També ha estat descrita a Algèria, l'Antàrtida, l'Argentina, Austràlia, els Estats Units, França, Itàlia, el Kazakhstan, el Marroc, Mèxic, Rússia, la Xina i en meteorits del nord-oest d'Àfrica.[1]
Sol trobar-se associada a altres minerals com: brownmil·lerita, mayenita, larnita (Formació Hatrurim, Israel); perovskita, melilita, hibonita, espinel·la, piroxè càlcic (meteorits).[2]
Referències
