Graham Higman

Graham Higman

Biografia
Naixement	19 gener 1917 Louth (Anglaterra)
Mort	8 abril 2008 (91 anys) Oxford (Anglaterra)
President Societat Matemàtica de Londres
1965 – 1967 ← Arthur Geoffrey Walker – John Arthur Todd →
Catedra Waynflete
1960 – 1984 ← Henry Whitehead – Daniel Quillen →
Dades personals
Religió	Metodisme
Formació	Universitat d'Oxford (–1941) Balliol College (1934–1938) Sutton High School for Boys (1929–1934)
Tesi acadèmica	The Units of Group-Rings  (1941 )
Director de tesi	Henry Whitehead
Activitat
Camp de treball	Teoria de grups, matemàtiques, àlgebra i edició
Ocupació	matemàtic, professor d'universitat, editor
Ocupador	Universitat d'Illinois (1984–1986) Universitat d'Oxford (1955–1984) Universitat de Manchester (1946–1955) Servei Meteorològic Britànic (1942–1946)
Membre de	Royal Society
Obra
Obres destacables Teorema d'incrustació de Higman Grup de Higman-Sims Fórmula assimptótica de Higman-Sims Grup de Higman Teorema de Hall-Higman Lema de Higman extensió HNN
Estudiant doctoral	Peter Neumann, Qaiser Mushtaq ^(en) , Rosemary A. Bailey, Marston Conder, John Mackintosh Howie, Jonathan Alperin, Howard Hoare ^(en) , Stephen D. Smith, Peter James Lambert ^(en) , Michael John Collins, Martin B. Powell ^(en) , Donald Ewen Taylor ^(en) , Jonathan I. Hall ^(en) , William Brian Stewart ^(en) , Gabrielle Dickenson, Glen Mullineux ^(en) , Ismail Amin, Michael Beetham, Norval Bryson, Ruth Camm, David Cappitt, Frank A. Garside ^(en) , Christopher Raymond Gibbon ^(en) , Aruna W. Gokhale (Hardy) ^(en) , Susannah Howard ^(en) , Albert Howson, David Jackson ^(en) , Ali Liggonah ^(en) , Thomas P. McDonough ^(en) , John Patrick McDermott ^(en) , Alan R. Prince ^(en) , Christopher A. Rowley ^(en) , Peter Rowlinson ^(en) , Elizabeth A. Scott ^(en) , Margaret S. Smith ^(en) , Brian A. Wichman ^(en) , David Woodhouse ^(en) , Sheila Oates Williams ^(en) , Donald Barnes, Dennis Cross, Ian P. Hughes ^(en) , Christopher Clapham, Stephen Stewart Wilson ^(en) , Leslie R. Fletcher ^(en) , David W. Garland ^(en) , Paul G. Henry ^(en) , David R. Page ^(en) , John (Sean) Joseph Tobin ^(en) , D. Rony M. Teitler ^(en) , Frank Garfield i George M. Wilmers ^(en)
Família
Cònjuge	Ivah Treleaven
Pares	Reverend Joseph Higman i Susan Mary Ellis
Premis
(1979)  Medalla Sylvester (1974)  Medalla De Morgan (1962)  Premi Berwick Senior (1958)  Membre de la Royal Society

Graham Higman (Louth, 19 de gener de 1917 - Oxford, 8 d'abril de 2008) va ser un matemàtic anglès.

Vida i Obra

Nascut al comtat de Lincolnshire, fill d'un ministre metodista, el seu pare va tenir diverses destinacions a Anglaterra fins que el 1929 va recalar a Plymouth, on el jove va fer els seus estudis secundaris.^[1] El 1934 va obtenir una beca per estudiar al Balliol College de la universitat d'Oxford i, sota la direcció d'Henry Whitehead, va obtenir el doctorat el 1940 amb una tesi que difereix notablement de l'article que va publicar amb el mateix títol.^[2] Durant la Segona Guerra Mundial es va declarar objector de consciència i va ser destinat al Servei Meteorològic on va fer de simple pronosticador.^[3]

El 1946, acabada la guerra, va ser nomenat professor de la universitat de Manchester en un important departament de matemàtiques, dirigit per Max Newman i que incloïa professors com Bernhard Neumann, Alan Turing o Walter Ledermann.^[4] El 1955 va retornar com professor a la universitat d'Oxford, en la qual va ser nomenat catedràtic Waynflete el 1960 en morir Henry Whitehead, càrrec que va mantenir fins la seva jubilació el 1984.^[5] Després de retirar-se va ser professor visitant de la universitat d'Illinois durant dos anys.^[6]

Higman va treballar especialment en teoria de grups fent aportacions essencials com l'extensió HNN^[7] (1949, per Higman, Newmann i Newmann)^[8], la demostració de l'existència de grups simples infinits generats finitàriament (1951)^[9] o el seu teorema d'incrustació (1961).^[10] Va publicar més de quaranta articles científics, dotze de ells citats nombroses vegades.^[11]

Sempre va ser, amb la seva esposa, membre actiu de l'església metodista i, especialment de la Wesley Memorial Chuch d'Oxford en la qual va ser predicador fins al 2001, malgrat les seves creences poc convencionals.^[12]

Referències

1. Conder, 2022, p. 279-280.
2. Sandling, 1981, p. 93 i ss.
3. Rice i Wilson, 2001, p. 12.
4. Conder, 2022, p. 280-281.
5. Conder, 2022, p. 281.
6. Conder, 2022, p. 283.
7. Boone, 1974, p. 90 i ss.
8. Conder, 2022, p. 284.
9. Caprace, 2019, p. 19-20.
10. Conder, 2022, p. 285.
11. Conder, 2022, p. 286.
12. Conder, 2022, p. 287.

Bibliografia

• Boone, William W. «Between Logic and Group Theory». A: M.F. Newman (ed.). Theory of Groups (en anglès). Springer, 1974, p. 90-102. ISBN 978-3-540-06845-7. 
• Caprace, Pierre-Emmanuel. «Finite and infinite quotients of of discrete and indiscrete groups». A: C. M. Campbell, C. W. Parker, M. R. Quick, E. F. Robertson, C. M. Roney-Dougal (eds.). Groups St Andrews 2017 in Birmingham (en anglès). Cambridge University Press, 2019, p. 16-69. ISBN 978-1-1087-2874-4. 
• Conder, Marston D.E. «Graham Higman. 19 January 1917—8 April 2008» (en anglès). Biographical Memoirs of Fellows of the Royal Society, Vol. 73, 2022, pàg. 277-290. DOI: 10.1098/rsbm.2022.0002. ISSN: 0080-4606.
• Rice, Adrian; Wilson, Robin «Looking back: Graham Higman» (en anglès). European Mathematical Society Newsletter, Vol. 41, Num. 3, 2001, pàg. 12-13. ISSN: 1027-488X.
• Sandling, Robert. «Graham Higman's Thesis "Units in Group Rings"». A: Klaus W. Roggenkamp (ed.). Integral Representations and Applications (en anglès). Springer, 1981, p. 93-116. ISBN 3-540-10880-7. 

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Graham Higman» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• Neumann, Peter M. «Higman, Graham». Oxford Dictionary of National Biography, 2012. [Consulta: 28 octubre 2022]. (anglès)