Grace Brown

Grace Brown

(2020)
Biografia
Naixement	7 juliol 1992 (32 anys) Camperdown (Austràlia)
Activitat
Ocupació	ciclista
Nacionalitat esportiva	Austràlia
Esport	ciclisme de carretera
Trajectòria   Equip Competició 2017-2018 Gusto StepFWD KOM 2018-2018 Wiggle High5 Pro Cycling 2019-2021 Team BikeExchange 2022-2024 FDJ Nouvelle-Aquitaine Futuroscope
Participà en
2023	UCI Women's WorldTour 2023 (19a)
2023	Calendari femení de l'UCI 2023 (16a)
24 juliol 2022	Tour de France Femmes 2022 (20a)
2022	Calendari femení de l'UCI 2022 (11a)
2022	UCI Women's WorldTour 2022 (15a)
28 juliol 2021	Ciclisme als Jocs Olímpics d'estiu de 2020 - Contrarellotge femenina (4a)
25 juliol 2021	Ciclisme als Jocs Olímpics d'estiu de 2020 - Ciclisme en ruta femení (47a)
2021	calendari UCI femení 2021 (14a)
2021	UCI Women's WorldTour 2021 (10a)
2020	UCI Women's WorldTour 2020 (23a)
2020	calendari UCI femení 2020 (19a)
2019	UCI Women's WorldTour 2019 (126a)
2019	calendari UCI femení 2019 (190a)
2018	UCI Women's WorldTour 2018 (190a)
2018	calendari UCI femení 2018 (70a)
2017	UCI Women's WorldTour 2017 (138a)
2017	calendari UCI femení 2017 (234a)

Medaller
Representa: Austràlia
Ciclisme
Jocs Olímpics
	Paris 2024	Contrarellotge
Campionat del Món en ruta
	Wollongong 2022	contrarellotge
	Glasgow 2023	contrarellotge
	Zúric 2024	Contrarellotge
Jocs Commonwealth
	Jocs Commonwealth 2022	contrarellotge

Grace Brown (Camperdown, Austràlia, 7 de juliol de 1992) és una ciclista australiana, professional des del 2018 fins al 2024.^[1] El seu darrer equip fou el FDJ Suez Futuroscope de l'UCI Women's WorldTeam.^[2]

Biografia

Després de practicar camp a través i atletisme des de la infància, Grace Brown va començar a practicar el ciclisme el 2015 després d'una sèrie de lesions i de completar el grau en Ciències Polítiques i Estudis Internacionals.^[3] El 2016, quan tenia 23 anys, es va unir al St Kilda Cycling Club i va disputar la seva primera cursa en ruta, els campionats australians,^[3] tot i que no la va acabar.^[4] Això no va ser cap impediment perquè aconseguís guanyar la Victorian Road Series, el calendari de curses de carretera de l'estat de Victòria. L'any següent es va incorporar al Holden Team Gusto Racing, un equip australià amb què va obtenir bons resultats a les curses de la National Road Series.

El 2018 va fer un gran salt de qualitat, ja que va quedar tercera en carretera i quarta en contrarellotge als campionats d'Austràlia. Continua amb el Santos Women's Tour, on ocupa el tercer lloc en una etapa i el cinquè de la general. Al març, als Campionats d'Oceania, va guanyar la medalla d'or a la contrarellotge i la medalla de plata a la cursa de carretera. Gràcies a aquests bons resultats, és guardonada amb la beca Amy Gillett Cycling Scholarship, fet que permet que, al maig, s'incorpori al Wiggle High5 britànic, amb el qual s'estrena a les proves de l'UCI Women's World Tour.^[5] Debuta amb el nou equip al Tour de Califòrnia i competeix, entre altres, a La course by Le Tour de France. Al final de la temporada, participa al campionat del món de carretera amb la selecció australiana, on queda la 48a.^[3]

2019 - 2021: Mitchelton-Scott

A l'inici de la temporada 2019, Brown s'uneix al Mitchelton–Scott, amb qui completa un bon inici de temporada, ja que guanya el campionat australià contrarellotge i la tercera etapa del Tour Down Under.^[6]

L'any següent, en una temporada anormal a causa de l'esclat de la pandèmia del covid-19, aconsegueix la seva primera victòria a Europa, en imposar-se a la Brabantse Pijl en solitari tot just tres dies després de quedar segona a la Lieja-Bastogne-Lieja.^[3] Dues setmanes abans, havia aconseguit la cinquena posició a la contrarellotge dels campionats del món. A l'acabar la temporada, rep el premi a la millor ciclista de carretera australiana del 2020.^[7]

El 2021, Brown va tornar a començar molt forta la temporada, aconseguint el subcampionat nacional en ruta i en contrarellotge i 6 top-10 en les clàssiques primaverenques. Entre aquests resultats, destaquen la victòria a l'Oxyclean Classic Brugge-De Panne, la seva primera al Women's World Tour, el subcampionat a la Nokere Koerse i el tercer lloc al Tour de Flandes.^[8] A més, també va aconseguir imposar-se a la primera etapa de la Vuelta a Burgos. A l'estiu, va quedar cinquena a La Course by Le Tour de France i va competir als Jocs Olímpics de Tòquio 2020, on va quedar quarta a la contrarellotge i 47a a la cursa en ruta.^[9][10] Aquesta va ser la seva darrera competició el 2021 perquè va operar-se d'una lesió a l'espatlla.^[11] A l'agost, va signar un contracte amb l'equip francès FDJ Nouvelle Acquitaine-Futuroscope.^[12]

2022 - 2024: FDJ Nouvelle Acquitaine-Futuroscope

Grace Brown rebent el premi a la combativitat al Women's Tour.

Comença la temporada imposant-se al campionat australià contrarellotge i quedant segona a la prova en línia; però després no torna a aconseguir bons resultats fins les darreres clàssiques primaverenques, quan aconsegueix el segon lloc a la Lieja-Bastogne-Lieja, el quart a la Classique Morbihan i el tercer al Grand Prix du Morbihan Féminin. Al juny, va guanyar la quarta etapa del Women's Tour i va quedar segona classificada a la general. Després de participar al Tour de França, es va imposar a la contrarellotge dels Jocs de la Commonwealth i a La Périgord Ladies i va quedar tercera a la Classic Lorient Agglomération. Pocs dies després, es va imposar a la tercera etapa de La Vuelta i va quedar subcampiona de la prova de contrarellotge del campionat del món.^[13]

La segona temporada a l'equip francès comença amb la revàlida del campionat de contrarellotge australià -la seva tercera victòria en aquesta competició- i quedant, de nou, segona a la prova en ruta. La setmana següent, aconsegueix la victòria a la classificació general del Tour Down Under, on també s'imposa a la tercera etapa i a la classificació per punts.^[14] Posteriorment, al maig s'imposa al Gran Premi de Morbihan i a la general del Tour de Bretanya, competició a on també guanya una etapa contrarellotge. A l'estiu, participa al Tour de França i torna a quedar subcampiona del món contrarellotge.^[15] Acaba la temporada amb una nova victòria en una etapa contrarellotge, aquest cop al Tour d'Escandinàvia.

Brown comença la temporada 2024 tornant-se a imposar al campionat australià contrarellotge, en la que és la seva quarta victòria en aquesta competició.^[16] Després de guanyar la Lieja-Bastogne-Lieja i el Tour de Bretanya, el gran èxit de l'any arriba amb la medalla d'or en contrarellotge als Jocs Olímpics de París.^[17] Posteriorment, acaba la seva carrera professional imposant-se a la contrarellotge i als relleus mixtos dels Campionats Mundials i també guanyant el Crono de les Nacions, la darrera cursa on pren part.

Palmarès

• 2018
  • Campiona continental d'Oceania en contrarellotge
• 2019
  • Campiona d'Austràlia de ciclisme en contrarellotge
  • Vencedora d'una etapa a la Santos Women's Tour
• 2020
  • 1a a la Fletxa Brabançona
  • 2a als Campionats d'Austràlia de ciclisme en contrarellotge
• 2021
  • 1a a la Clàssic Brugge–De Panne
  • Vencedora d'una etapa a la Vuelta a Burgos
  • 2a als Campionats d'Austràlia de ciclisme en ruta
  • 2a als Campionats d'Austràlia de ciclisme en contrarellotge
• 2022
  • Campiona d'Austràlia de ciclisme en contrarellotge
  • 1a als Jocs de la Commonwealth en contrarellotge
  • 1a a La Périgord Ladies
  • Vencedora d'una etapa a la Ceratizit Challenge de La Vuelta
  • Vencedora d'una etapa a la The Women's Tour
  • 2a als Campionats del Món de contrarellotge
  • 2a als Campionats d'Austràlia de ciclisme en ruta
• 2023
  • Campiona d'Austràlia de ciclisme en contrarellotge
  • 1a a la Santos Women's Tour i vencedora d'una etapa
  • 2a als Campionats d'Austràlia de ciclisme en ruta
  • 1a al Gran Premi de Plumelec-Morbihan
  • 1a al Tour de Bretanya i vencedora d'una etapa
  • Vencedora d'una etapa al Tour d'Escandinàvia
• 2024
  • Medalla d'Or en contrarellotge als Jocs Olímpics
  • Campiona del món de ciclisme en contrarellotge
  • Campiona d'Austràlia de ciclisme en contrarellotge
  • 1a a la Lieja-Bastogne-Lieja
  • 1a al Tour de Bretanya i vencedora de dues etapes
  • 1a a la Crono de les Nacions

Resultats a les Grans Voltes

Giro d'Itàlia

• 2019: 93a
• 2020: 55a
• 2021: no surt a la 9a etapa
• 2024: 34a

Tour de França

• 2022: 20^e
• 2023: 31^e
• 2024: 27^e

Volta a Espanya

• 2024: 17a

Referències

1. «'I really miss my life in Australia' – Grace Brown to retire from professional cycling at end of 2024» (en anglès). cyclingnews, 22-06-2024. [Consulta: 28 octubre 2024].
2. «Team BikeExchange». UCI.org. Union Cycliste Internationale. Arxivat de l'original el 13 gener 2021. [Consulta: 13 gener 2021].
3. Been, José. «Grace Brown, Aussie aggressor: ‘I am not afraid to fail while trying’» (en anglès). Cyclingtips.com, 13-10-2020. [Consulta: 17 gener 2023].
4. «Grace Brown». Procyclingstats.com. [Consulta: 17 gener 2023].
5. Giuliani, Simone. «Brown awarded Amy Gillett scholarship, Wiggle High5 provides development spot» (en anglès), 19-04-2018. [Consulta: 17 gener 2023].
6. «Grace Brown re-signs with Mitchelton-Scott for 2020» (en anglès). CyclingNews, 11-10-2019. [Consulta: 17 gener 2023].
7. «Porte wins Australian Cyclist of the Year award» (en anglès). Cyclingnews, 17-02-2021. [Consulta: 17 gener 2023].
8. «Grace Brown: You can’t be disappointed with a podium at Tour of Flanders» (en anglès americà). Swiss Cycles, 05-04-2021. Arxivat de l'original el 2023-01-17. [Consulta: 17 gener 2023].
9. «Australian Olympic Team for Tokyo 2021» (en anglès americà). The Roar. [Consulta: 29 novembre 2021].
10. «Grace BROWN». Olympics.com. Arxivat de l'original el 2021-11-29. [Consulta: 29 novembre 2021].
11. Giuliani, Simone. «Grace Brown to end season early as shoulder injury requires surgery» (en anglès). Cycling News, 18-08-2021. [Consulta: 17 gener 2023].
12. Frattini, Kirsten. «Grace Brown signs two-year deal with FDJ Nouvelle-Aquitaine Futuroscope» (en anglès), 09-08-2021. [Consulta: 17 gener 2023].
13. «Grace Brown - 2022». Procyclingstats. [Consulta: 17 gener 2023].
14. «Grace Brown outsprints Amanda Spratt to win first Tour Down Under title» (en anglès). The Guardian, 17-01-2023. [Consulta: 17 gener 2023].
15. Weislo, Laura. «Grace Brown: 'I had it in me to win' World Championships time trial» (en anglès). Cyclingnews, 10-08-2023. [Consulta: 4 gener 2024].
16. Giuliani, Simone. «Grace Brown claims fourth Australian elite women's time trial title» (en anglès). Cyclingnews, 04-01-2024. [Consulta: 4 gener 2024].
17. «Debut olímpic sota la pluja de Mireia Benito». L'Esportiu, 27-07-2024. [Consulta: 28 juliol 2024].

Enllaços externs

• Grace Brown a ProCyclingStats