PROFILBARU.COM

Gonzalo O'Farrill y Herrera
Biografia
Naixement	22 gener 1754 ; l'Havana (Cuba)
Mort	19 juliol 1831 (77 anys); París
Sepultura	cementiri de Père-Lachaise, 43 ; Grave of Rodriguez de Carassa (en)
Ministre de Marina
	29 juliol 1812 – 27 juny 1813 ; ← José de Mazarredo Salazar – José Vázquez de Figueroa →
Ministre de Guerra
	6 abril 1808 – 27 juny 1813 ; ← José de Mazarredo Salazar – Juan O'Donojú →
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	soldat, polític, militar
Carrera militar
Rang militar	tinent general; general
Conflicte	Guerra del Francès
Premis
	(1812) Cavaller de l'Orde del Toisó d'Or Conferit per Josep Bonaparte ;

Gonzalo O'Farrill y Herrera (l'Havana, Cuba, 22 de gener de 1754 - París, França, 19 de juliol de 1831) va ser un militar i polític espanyol.^[1]

Biografia

Membre d'una família aristocràtica cubana d'origen irlandès, fill de Ricardo O'Farrill y Herrera i María Luisa de Herrera y Chacón, estudià a l'Escola Militar d'Àvila, arribà a tinent general dels Reials Exèrcits, durant el regnat de Carles IV va lluitar a la Guerra Gran exercir importants càrrecs polítics: director del col·legi militar d'El Puerto de Santa María i del Reial Cos d'Artilleria, inspector general d'infanteria 81798), comissari regi, ministre plenipotenciari a la cort de Berlín (Prússia) en 1805,^[2] ministre de la Guerra en 1808. En abandonar Espanya Carles IV, O'Farrill va col·laborar amb el nou monarca, Josep I Bonaparte, germà de Napoleó, per la qual cosa va ser titllat d'afrancesat. Va seguir exercint de ministre de la Guerra.^[3]

Amb la derrota de França en la Guerra del francès, es va veure obligat a exiliar-se. Fins i tot els seus béns a l'Havana van ser venuts per l'Estat en virtut de segrest temporal. Encara que el rei Ferran VII d'Espanya el va rehabilitar en totes les seves ocupacions i dignitats, i li va retornar el seu patrimoni, no va tornar a Espanya. Va morir a París el 19 de juliol de 1831. Les seves restes reposen en un panteó del cementiri del Père-Lachaise.