Gonzalo Martínez Ortega (Camargo, Chihuahua, 27 d'abril de 1934 - Cuernavaca, 2 de juny de 1998) va ser un director, guionista i productor de cinema i televisió mexicà.[1]
Joventut
Després d'estudiar comptabilitat a Mèxic, va viatjar a la Unió Soviètica per a continuar els seus estudis. Va estudiar durant set anys a l'Institut de Ciències Cinematogràfiques de Moscou, graduant-se com a director de cinema i televisió. Abans de tornar a Mèxic va ser assistent d’Igor Talankin en Txaikovski (1969).
Va fer les seves primeres incursions al cinema com a extra. Entre altres activitats relacionades amb la indústria cinematogràfica, Gonzalo Martínez va ser censor de cinematografia de RTC en 1960 i cofundador de Directores Asociados, S. A. el 1974. També va ser fundador del programa Memoria Audiovisual de los Pueblos Indígenas de l’Instituto Nacional Indigenista (INI), per al qual va filmar a més de vint grups indígenes de tot el país.[2]
Vida familiar
Gonzalo Martínez Ortega és germà de les actrius Socorro Bonilla, Evangelina Martínez i Alma Delfina, i el ja mort locutor Mario Iván Martínez, a més de Luz Obdulia, Leopoldo, Guillermina, Rosa María i María Dora. També és oncles dels actors Evangelina Sosa, Roberto Sosa, Sergio Bonilla i Mario Iván Martínez.
Mort
Va morir el 2 de juny de 1998 als 64 anys després d'un accident de trànsit.
Pel·lícules
Director
Guionista
- 1971: Siempre hay una primera vez
- 1973: El principio
- 1976: Longitud de guerra
- 1978: El jardín de los cerezos
- 1982: Es mi vida
- 1985: El hombre de la mandolina
Actor
- 1970: Crates
- 1981: Que viva Tepito!
- 1983: El guerrillero del norte
Director de fotografia
- 1987: Tal como somos
- 1989: Luz y sombra
Sèries de televisió
Director
Guionista
- 1970: Homenaje a Leopoldo Méndez
Productor
Reconeixements
Al llarg de la seva carrera com a director va rebre alguns reconeixements, com: l’ Ariel d'Or i sis Ariel de Plata (1974), entre ells el de Millor Direcció i Millor Argument Original per El principio (1972); i el primer lloc en l'II Concurs de Guions Cinematogràfics de la Societat General d'Escriptors de Mèxic (SOGEM), també per El principio. El triomf d'aquesta pel·lícula va significar la seva entrada oficial a la indústria nacional. Unes altres de les seves pel·lícules també van estar nominades als Ariels, com a Longitud de guerra (1975), la qual va estar nominada per a Millor Pel·lícula, Millor Direcció, Millor Argument Original i Millor Edició (Carlos Savage) en 1977. En 1997 la Societat Mexicana de Directors li va atorgar la Medalla de Plata per 25 anys de trajectòria.
(Dir. Francisco Guerrero, 1982-1983).
Premis i nominacions
Referències
Bibliografia
- MUSACCHIO, Humberto. Milenios de México. México. Hoja Casa Editorial. 1999. Tomo II. P. 1758
- Biography of Gonzalo Martínez Ortega. Por Luisa María Martínez Arcaraz. Cinelandia, No. 432, 17 de abril de 1976. P. 8).
