El gomfoteri (Gomphotherium) és un tipus de proboscidi extint. Aquest gènere inclou diverses espècies que visqueren entre el Miocè inferior i el Pliocè inf
|
|
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| Gomphotherium | |
|---|---|
Gomphotherium productum | |
| Estat de conservació | |
| Fòssil tàxon fòssil | |
| Període | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Proboscidea |
| Família | Gomphotheriidae |
| Gènere | Gomphotherium Burmeister, 1837 Gomphotherium |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
| Espècies | |
| |
El gomfoteri (Gomphotherium) és un tipus de proboscidi extint. Aquest gènere inclou diverses espècies que visqueren entre el Miocè inferior i el Pliocè inferior. El gomfoteri mesurava uns tres metres d'alçada a l'espatlla i era similar en molts aspectes als elefants actuals. Aquest proboscidi tenia quatre ullals: dos al maxil·lar superior i dos al seu allargat maxil·lar inferior. Probablement feia servir els ullals per desarrelar plantes.
La majoria de les espècies de Gomphotherium eren similars en mida a l'elefant asiàtic. G. productum (conegut a partir d'un mascle de 35 anys) feia 2,51 m d'alçada i pesava 4,6 t. L'espècie més grossa, G. steinheimense, coneguda a partir d'un mascle complet de 37 anys trobat a Mühldorf, Alemanya, feia 3,17 m d'alçada i pesava 6,7 t.[1]
Mandíbules inferiors de Gomphotherium angustidens que mostren una símfisi mandibular allargada i ullals inferiors Gomphotherium, com la majoria dels elefantimorfs basals, tenia una mandíbula inferior allargada (amb l'elongació específicament a la part frontal fusionada, la símfisi mandibular) que tenia ullals.[2] Les espècies de Gomphotherium es defineixen per la seva morfologia molar conservadora, que inclou "molars intermedis trilofats, tercers molars amb tres o quatre lof(id)s i semilof(id)s pretrits típicament amb cònules accessòries anteriors i posteriors que formen bucles d'esmalt amb patrons de trèvol amb desgast (corones molars simples sense cònules accessòries al costat posttrit de la corona)".[3] S'ha suggerit que, com altres elefantimorfs de mandíbula llarga, la trompa era relativament curta en comparació amb els elefants vius, probablement no arribava gaire més enllà de les puntes dels ullals de la mandíbula inferior.[4]
El gomfoteri es desenvolupà al Miocè inferior a Nord-amèrica i després s'estengué al Vell Món. S'han trobat fòssils d'aquest gènere a Alemanya, Àustria, França, Kansas (Estats Units), el Pakistan, Namíbia i Kenya.
Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.