Globulària

Globulària

Globularia
Lluqueta nana
Taxonomia
Superregne	Eukaryota
Regne	Plantae
Ordre	Lamiales
Família	Plantaginaceae
Gènere	Globularia L., 1753
Tipus taxonòmic	Globularia vulgaris

Globulària (Globularia) és un gènere de plantes angiospermes de la família de les plantaginàcies (Plantaginaceae).^[1]

És originari de les zones temperades i circumtropicals mediterrànies del centre i sud d'Europa, Macaronèsia, nord-oest d'Àfrica i sud-oest d'Àsia. Als Països Catalans són autòctones les espècies següents:^[2]Foixarda (Globularia alypum), Lluqueta (Globularia cordifolia) Senet de pobre (Globularia vulgaris) i Lluqueta nudicaule (Globularia nudicaulis).

Descripció

Són espècies herbàcies, mates o subarbusts baixos densos i de fulla persistent. Les fulles són coriàcies ovals d'1–10 cm de llarg. Les flors s'agrupen en inflorescències en (capítol sostinguts sobre la planta en una tija d'1–30 cm; els capítols mesuren entre 1–3 cm de diàmetre, amb nombroses flors de color porpra, violeta, rosa o blanc. Diverses espècies d'aquest gènere es cultiven com plantes ornamentals,per exemple Globularia cordifolia i Globularia punctata.

Taxonomia

Aquest gènere va ser publicat per primer cop l'any 1753 al primer volum de l'obra Species Plantarum de Carl von Linné (1707-1778).^[3][4]

Espècies

Dins del gènere Globularia es reconeixen les 28 espècies següents:^[1]

• Globularia alypum L.
• Globularia amygdalifolia Webb
• Globularia anatolica A.Duran, Ö.Çetin & M.Öztürk
• Globularia arabica Jaub. & Spach
• Globularia ascanii Bramwell & Kunkel
• Globularia bisnagarica L.
• Globularia borjae (G.López) López Udias, Fabregat & G.Mateo
• Globularia cordifolia L.
• Globularia davisiana O.Schwarz
• Globularia dumulosa O.Schwarz
• Globularia fuxeensis Giraudias
• Globularia hedgei H.Duman
• Globularia incanescens Viv.
• Globularia linifolia Lam.
• Globularia liouvillei Jahand. & Maire
• Globularia majoricensis Gand.
• Globularia meridionalis (Podp.) O.Schwarz
• Globularia nainii Batt.
• Globularia nudicaulis L.
• Globularia orientalis L.
• Globularia repens Lam.
• Globularia salicina Lam.
• Globularia sarcophylla Svent.
• Globularia sintenisii Hausskn. & Wettst.
• Globularia spinosa L.
• Globularia stygia Orph.
• Globularia trichosantha Fisch. & C.A.Mey.
• Globularia vulgaris L.

Híbrids

S'han descrit els següents híbrids naturals:^[1]

• Globularia × indubia (Svent.) G.Kunkel
• Globularia × losae L.Villar, Sesé & Ferrández
• Globularia × montiberica G.López

Sinònims

Els següents noms científics són sinònims heterotípics de Globularia:^[1]

• Sinònims

• Abolaria Neck.
• Alypum Fisch.
• Carradoria A.DC.
• × Lytanthobularia Svent.
• Lytanthus Wettst.

Hostòria taxonòmica

A les classificacions antigues, el gènere Globularia havia donat nom a la família de les globulariàcies (Globulariaceae),^[5] però amb l'avenç de la filogènia i la publicació de la primera versió del sistema APG l'any 1998, la família Globulariaceae va desaparèixer i el gènere va passar a integrar-se dins la família de les plantaginàcies.^[6]

Referències

1. «Globularia» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 22 setembre 2023].
2. Bolòs i Vigo Flora dels Països Catalans Barcelona 1990
3. «Globularia L.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 23 setembre 2023].
4. Linné, 1753, p. 95.
5. Cronquist, 1981, p. 953-954.
6. The Angiosperm Phylogeny Group, 1998, p. 550.

Bibliografia

• von Linné, Carl. Species plantarum, exhibentes plantas rite cognitas ad genera relatas, cum differentiis specificis, nominibus trivialibus, synonymis selectis, locis natalibus, secundum systema sexuale digestas (en llatí). Estocolm: Laurentius Salvius, 1753. 
• Cronquist, Arthur. An integrated system of classification of flowering plants (en anglès). Nova York: Columbia UNiversity Press, 1981. ISBN 0-231-03880-1. 
• The Angiosperm Phylogeny Group «An Ordinal Classification for the Families of Flowering Plants.». Annals of the Missouri Botanical Garden, vol. 85, n. 4, 1998, pàg. 531-552. DOI: 10.2307/2992015.