 Glauconita |
|---|
| Espècie no aprovada per l'IMA |
![]()
Glauconita del comtat de Green (Wisconsin, Estats Units) |
| Fórmula química | (K,Na)(Fe3+,Al,Mg)₂(Si,Al)₄O10(OH)₂ |
|---|
|
| Categoria | Fil·losilicats |
|---|
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.EC.15  |
|---|
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/E.05a |
|---|
| Dana | 71.2.2a.5 |
|---|
|
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
|---|
| Hàbit cristal·lí | micaci aplanat o pèlets rodons |
|---|
| Estructura cristal·lina | a = 5.234 Å, b = 9.066 Å, c = 10.16 Å; β = 100.5°; Z = 2 |
|---|
| Grup puntual | Monoclinic prismatic 2/m |
|---|
| Color | verd blavenc, veerd, verd groguenc |
|---|
| Exfoliació | perfecte [001] |
|---|
| Duresa (Mohs) | 2 |
|---|
| Lluïssor | terrossa |
|---|
| Color de la ratlla | verd pàl·lid |
|---|
| Diafanitat | translúcid a quasi opac |
|---|
| Gravetat específica | 2.4 - 2.95 |
|---|
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
|---|
| Índex de refracció | nα = 1.590 - 1.612 nβ = 1.609 - 1.643 nγ = 1.610 - 1.644 |
|---|
| Birefringència | δ = 0.020 - 0.032 |
|---|
| Pleocroisme | X = verd groguenc, verd; Y = Z = groc fosc, verd blavenc |
|---|
|
| Símbol | Glt |
|---|
| Referències | [1][2][3] |
|---|
La glauconita és un mineral que pertany al grup de la mica i és un fil·losilicat de ferro i potassi. El seu color característic és verd i és molt friable i poc resistent a l'erosió.[4]
Cristallitza en geometria monoclínica. El seu nom deriva del grec:glaucos (γλαυκος) que significa 'platejat'. El seu rang de color varia entre el verd oliva, verd fosc o verd blavós. En l'escala de Mohs té una duresa de 2. es pot confondre amb minerals del grup clorita (també verds) o amb alguns altres minerals argilosos.
Normalment trobar glauconita indica ambients marins de l'escut continental sedimentaris. Per exemple apareix a dipòsits del Juràssic i Cretaci de sorres de color verd. També es pot trobar en formacions de sorra o argila o en pedra calcària impura o guix. Es forma sota condicions reductores en sediements i es troben prop de la costa en oceans i el Mar Mediterrani però no en la mar Negra o en llacs d'aigua dolça. Als territoris de parla catalana ha estat descrita en gressos marins a Tavertet (Osona).[5]
Usos
La glauconita s'ha fet servir durant temps com a pigment en pintures artístiques a l'oli, especialment en les icones russos. També en pintures rupestres dels gals.[6]
Referències
