La glacera és tributària del riu Shigar, que desemboca a l'Indus. Al seu torn al Baltoro desemboquen diverses glaceres: la Godwin-Austen, que flueix des del sud del K2; l'Abruzzi i diverses glaceres del Gasherbrum, provinents del grup de pics del Gasherbrum; la glacera Vigne que ve del Chogolisa, i la glacera de Yermandendu, que comença a la zona del Masherbrum.
La part final de la glacera és molt ampla i la seva part central és un extens camp de neu. Petites glaceres hi van desembocant, creant cascades de gel en el punt d'unió. Les parets laterals són molt costerudes arribant a ser veritables precipicis. La glacera ha esculpit al seu pas estries a les roques, i el gel en moviment ha format depressions que s'han convertit en nombrosos llacs glacials.
Es pot accedir a la glacera de Baltoro per la ciutat d'Skardu, en cotxe tot-terreny fins a la meitat del trajecte cap a Askole, i a partir d'aquest darrer punt per un sender d'alta muntanya, o bé cap anant des d'Skardu cap a la vall d'Huixe, i pujant la glacera de Gondogoro.
Llista de cims
La llista de muntanyes més importants properes a la glacera inclou:
↑La Glacera Fedtxenko, al Pamir (Tadjikistan, fa 77 km de llarg. La Glacera Siachen, situada al sud-est del Baltoro té 70 km de llargada, i la Glacera Biafo al nord-oest del Baltoro té 63 km de llarg. La longitud exacta és bastant fàcil de determinar amb els moderns mapes i imatges de satèl·lit, fins i tot per determinar el retrocés ocorregut en els darrers anys. Els mesuraments provenen d'imatges recents, complementades amb mapes topogràfics russos a escala 1:200,000, així com mapes de Jerzy Wala, Esborranys de mapes orogràfics: Karakoram: Fulls 1 i 2 Fundació suïssa per a la investigació alpina, Zuric, 1990