PROFILBARU.COM

Giuseppe Vitali
Biografia
Naixement	26 agost 1875 ; Ravenna (Itàlia)
Mort	29 febrer 1932 (56 anys); Bolonya (Itàlia)
Formació	Universitat de Pisa
Activitat
Camp de treball	Anàlisi matemàtica
Ocupació	matemàtic, professor d'universitat
Ocupador	Universitat de Bolonya (1930–1932) ; Universitat de Pàdua (1924–1930) ; Universitat de Mòdena (1922–1924)
Membre de	Acadèmia de les Ciències de Torí (1928–); Accademia Nazionale dei Lincei
Obra
Obres destacables	Obres destacables conjunt de Vitali; teorema de Vitali-Caratheodory; Teorema de Vitali-Hahn-Saks; teorema de convergència de Vitali; lema de cobertura de Vitali ;
Família
Pares	Domenico Vitali i Zenobia Casadio
Premis
	(1927) Premi de Matemàtiques de l'Accademia dei XL ;

Giuseppe Vitali (Ravenna, 26 d'agost de 1875 - Bolonya, 29 de febrer de 1932) va ser un matemàtic italià.

Vida i obra

Fill d'una família humil de ferroviaris,^[1] el seu pare va ser destinat a Lecco, quan ell encara era a l'escola. Va acabar les seus estudis secundaris a Ravenna vivint a casa d'un oncle.^[2] El curs 1895 va freqüentar els cursos de matemàtiques de la universitat de Bolonya, i l'any següent va obtenir una beca per la Scuola Normale Superiore de Pisa, en la qual es va graduar el 1899. Després d'un any com assistent d'Ulisse Dini a Pisa, va ser professor de matemàtiques de secundària successivament a Voghera i a Gènova fins al 1922.^[3]

El 1923 va ser nomenat professor d'anàlisi matemàtica a la universitat de Mòdena.^[4] A finals de 1926, un ictus el va deixar paralitzat de la part dreta del seu cos, però tot i així va poder seguir amb la seva activitat científica.^[5] El 1930 va passar a la càtedra de Bolonya, però el 1932, mentre passejava amb el seu col·lega Ettore Bortolotti, va sofrir un nou atac i va caure fulminat.^[6]

En morir va deixar inacabat un tractat titulat Moderna teoria delle funzioni di variabile reale que va ser acabat i publicat per Giovanni Sansone (1935) qui, a més, li va afegir un segon volum.

La major part de l'obra de Vitali està lligada a l'anàlisi real, havent enunciat un bon nombre de teoremes que porten el seu nom, sobre convergència, continuïtat i cobertura de les funcions reals.^[7] També se li deu el descobriment del primer conjunt de nombres reals no mesurable: el conjunt de Vitali.

Referències

↑ Borgato, 2012, p. 32.
↑ Tonolo, 1932, p. 67.
↑ Tonolo, 1932, p. 68.
↑ Tonolo, 1932, p. 73.
↑ Tonolo, 1932, p. 74.
↑ Tonolo, 1932, p. 81.
↑ Pepe, 1985, p. 187.

Bibliografia

Borgato, M. T.; Vaz Ferrerira, A. «Giuseppe Vitali: ricerca matematica e attività accademica dopo il 1918». A: A. Guerraggio (ed.). La matematica italiana tra le due guerre mondiali (en italià). Pitagora, 1987, p. 43-58. ISBN 9788837104092.
Borgato, Maria Teresa. «Giuseppe Vitali: Real and Complex Analysis and Differential Geometry». A: Salvatore Coen (ed.). Mathematicians in Bologna 1861–1960 (en anglès). Birkhäuser, 2012. ISBN 978-3-0348-0226-0.
Pepe, Luigi «Giuseppe Vitali e l'analisi reale» (en itali+a). Rendiconti del Seminario Matematico e Fisico di Milano, Vol. 54, Num. 1, 1985, pàg. 187-201. DOI: 10.1007/BF02924857. ISSN: 1424-9294.
Tonolo, Angelo «Commemorazione di Giuseppe Vitali» (en itali+a). Rendiconti del Seminario Matematico della Università di Padova, Vol. 3, 1932, pàg. 67-81. ISSN: 0041-8994.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Giuseppe Vitali

O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Giuseppe Vitali» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
Tricomi, F.G. «Vitali, Giuseppe». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 10 novembre 2019]. (anglès)
Lampariello, Giovanni. «VITALI, Giuseppe». Enciclopedia Italiana, 1938. [Consulta: 10 novembre 2019]. (italià)