El seu pare era pintor-decorador, des de ben infant va sentir una forta inclinació per la pintura, però va renunciar a l'art per la modesta situació econòmica de la família, l'oposició del seu pare i la manca d'escoles artístiques a la seva ciutat natal.[1] Va estudiar al Politècnic de Zuric on va rebre la influència de Wilhelm Fiedler i, després d'entrar en contacte amb Luigi Cremona, va acabar els seus estudis a la Universitat de Roma La Sapienza.[2] El 1880 va fer un estatge a Alemanya (Berlín i Leipzig) on va estudiar amb Felix Klein.
El 1881 va ser nomenat professor de la universitat de Pàdua en la qual va romandre la resta de la seva vida. També va ser diputat al Parlament (1897-1900) i va ser nomenat senador del Regne d'Itàlia (1861–1946) el 1904.[2]
L'hivern de 1911-1912 va patir una forta grip que li va deixar seriosos problemes circulatoris, però encara va estar actiu fins a l'any de la seva mort el 1917.[3]
A Veronese se li deu la construcció d'una geometria que introdueix de forma explícita segments infinits i infinitesimals, creant així una geometria no-arquimediana.[4] La seva idea fonamental és que les configuracions de l'espai ordinari s'obtenen com seccions d'una configuració determinada de qualsevol nombre de punts de qualsevol hiperespai.[5]
O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Giuseppe Veronese» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.(anglès)