Giuseppe Gazola (Verona, 1661 - Verona, 14 de febrer de 1715) va ser un pioner de la medicina científica i gran crític de les teories de Galé i dels escolàstics. Va estudiar medicina i matemàtica a la Universitat de Pàdua, on va doctorar el 17 de maig de 1683.[2]
Aficionat de la llibertat de pensament i el progrés de la ciència, es particularment vehement contra la medicina dogmàtica[2] dels escolàstics i llurs pràctiques de sagnia, purgues i ventoses. Com a mètode de recerca va oposar l'empirisme i l'observació contra el racionalisme deductiu dels metges que només estudiaven texts antics.
El 1686 va fundar amb Sebastiano Rotario, Girolamo Alegi i Francesco Bianchini l'Accademia degli Aletofili (‘amics de la veritat’). Vers 1690 va viure tres anys a Madrid, arribat amb el seguici de l'ambaixador de Venècia com el seu metge personal. Va ser molt estimat per la reina Marianna del Palatinat-Neuburg a qui va dedicar el seu llibre Entusiasmos medicos, politicos y astronomicos i que el va recompensar amb una quantitat de diamants.[2] El 20 de novembre del 1692 va ser promogut metge personal de l'emperador Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic.[2]
El seu assaig, El món enganyat pels metges falsos (1716, títol traduït), del qual moltes idees ja es troben al llibre Entusiasmos… «va constituir una pedra angular del debat científic i epistemològic sobre la medicina i la malaltia i va acompanyar les discussions relacionades durant diverses dècades».[2] Li plaïa la provocació, com palesa amb el títol del primer capítol: «Val més cap metge que un metge dolent». Va ser publicat a Praga pòstumament per son germà Giovambattista per evitar problemes amb la censura i va tenir fins a 23 edicions durant tot el segle xviii. Aviat va ser traduït en castellà, francès i neerlandès. Va suscitar rèpliques molt agressives dels tradicionals metges hipocràtic-galènics».[2] Les diatribes de l'italià van deixar malparats els galènics madrilenys, que van portar molt malament que se'ls tractés de manera tan «indecorosa». El metge murcià Diego Mateo Zapata (1664-1745) va ser un dels seus grans opositors, que va actuar en defensa de la medicina medieval.[6] El 1718, dos metges tradicionals de Verona van escriure en un annex a la cinquena edició d'El món enganyat… «fa la guerra contra tot, desmantella i arruïna la societat, el comerç, la religió i la divinitat». Explica la resistència dels pacients contra la medicina moderna del segle xviii, per ser illetrats i conservadors, inermes contra un metge que sempre pot trobar una excusa docta que el pacient no pot opugnar. Va fulminar la col·lusió entre metges, apotecaris i cirurgians que s'ajudaven recíprocament per fer-se rics en detriment de pacients ignorants. Contra la pseudociència i els remeiers amb llurs metgies que guareixen tot, ha publicat la seva pròpia panacea universal que no ha perdut cap actualitat:
| «
|
Els quatre antidots que formen el remei universal contra qualsevol malaltia curable són dieta, tranquil·litat, temps i tolerància.
|
»
|
| — Giuseppe Gazola, Il mondo ingannato da falsi medici, 1716[9]
|
Obres destacades
- Entusiasmos medicos, politicos y astronomicos (Madrid 1689)[10] reeditat el 1729 com El mundo engañado por los falsos médicos.
- Il mondo ingannato da falsi medici, editat pòstumament per son germà Giovambattista[2]
Referències
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 de Rosa, Raffaella. «Gazola, Giuseppe». A: Dizionario Biografico degli Italiani (en italià). Volum 52, 1999 [Consulta: 30 gener 2022].
- ↑ Vilar Ramírez, Juan Bautista. «Diego Mateo Zapata» (en castellà). Real Academia de la Historia. [Consulta: 1r febrer 2022].
- ↑ Gazola, Giuseppe; citat per: Masgrou i Bartis, Miquel. «Los cuatro ingredientes de la panacea universal» (en castellà), 1716.
- ↑ Rodríguez-Sánchez, Rafael-Ángel «El tránsito de la medicina antigua a la moderna en España (1687-1727): los principales protagonistas» (en castellà). Themata. Revista de filosofía, 21, 1999, pàg. 174-176.
Bibliografia
