Gilabert de Centelles i Riu-sec (? - 1409), baró de Nules i d'Oliva, fou un noble i militar del Regne de València. Fill de Pere de Centelles i de Vilanova i Ramoneta Riu-sec i Díaz,[1] conegut també per Ramon de Riu-sec, es casà amb Leonor de Cabrera i del matrimoni nasqué Pere de Centelles i Bernat de Centelles Riu-sec i de Cabrera, mentre que la seua filla Catalina de Centelles es va casar amb Lope Ximénez d'Urrea i de Bardaixí,[2] que seria virrei de Sicília.
Fou senyor de la baronia de Nules, i de la d'Oliva des del 1387 per herència del seu oncle matern de qui també hereta el nom Ramon de Riu-sech (nom vinculat al senyoriu, que acompanyarà sempre els senyors d'Oliva i Rebollet en tots els documents oficials).[1]
Va participar amb les tropes valencianes en la defensa del Principat de Catalunya enfront de la Invasió d'Armanyac[3] de Joan III, caient presoner a Ceret el 1390, en estacar-se el seu cavall en un camp recentment regat,[1] i el seu rescat va haver de fer-se amb 1000 florins de la ciutat de València.[4] Com a governador del Rosselló va passar al contraatac, sortint de Montpeller amb seixanta cavallers i seixanta ballesters el 15 d'agost i arribant a Fraisse l'endemà. Com el senyor del castell, un dels capitans armanyaguesos no es trobava al castell, Gilabert de Centelles el va cremar.[5]
Amb les tropes de reforç enviades pel rei Joan el Caçador al seu nebot Martí el Jove, rei de Sicília per matrimoni amb Maria de Sicília, anà a Sicília el 1394 i aconseguiren amb èxit vèncer l'oposició dels barons. El rei premià els seus serveis militars amb la donació de terres i rendes a l'illa, sent nomenat conseller i camarlenc.
Retornat a València, prengué part en les lluites i enfrontaments entre famílies nobles, les anomenades bandositats del Regne de València. Des del 1398 capitanejà la dels Centelles, oposada a la dels Soler. Una de les principals incidències de la lluita foren la mort de Pere de Centelles i Riu-sec, germà de Gilabert, aquest buscà la venjança sense atendre raons ni ordres dels jurats ni del mateix rei Martí, qui per posar pau convocà les Corts a Sogorb (1401) sense èxit. Gilabert matà al cap del bàndol contrari, Jaume de Soler a Almedíxer, presentant-se després a les corts tranquil i orgullós. En reparació d'aquest greuge, Pere Marrades matà Jaume Jofré, Lluís de Torres i altres del bàndol dels Centelles.[1] Les disposicions de les Corts per reprimir aquestos excessos només aconseguiren que els contendents abandonaren els carrers de València, però els dos bàndols es van enfrontar finalment a la batalla del Forcat a Llombai el 21 d'abril de 1404 on els Centelles foren derrotats.[6]
Fou un dels cinc marmessors nomenats per la reina Maria de Luna en el seu testament del 1406, la qual llegà a Gilabert diversos béns.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Diversos Autors, El Palau dels Centelles d'Oliva: recull gràfic i documental Associació Cultural Centelles i Riu-sech, 1997, p. 47, ISBN 84-6056972-1
- ↑ Grandes de España, Conde de Aranda(castellà)
- ↑ «Gilabert de Centelles i Riu-sec». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ López Rodríguez, Carlos. Nobleza y poder político en el Reino de Valencia (en castellà). Universitat de València, 2011, p. 150. ISBN 8437081157.
- ↑ Zurita, Jerónimo. Anales de la corona de Aragón. vol.2, p. 388.
- ↑ Diversos Autors, El Palau dels Centelles d'Oliva: recull gràfic i documental Associació Cultural Centelles i Riu-sech, 1997, p. 49, ISBN 84-6056972-1
