Com a eremita, pregant vora un tronc buit; amb un ase; amb una corona als peus
Gerold de Grosswalsertal o d'Einsiedeln (Rècia, avui Suïssa, ca. 900 - Frisun, Gross Sankt Gerold, Grossenwalsertal, Àustria, 978), fou un noble eremita. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.
Biografia
N'hi ha poques dades certes de la vida, i moltes llegendes. Va néixer en una família noble de la Rècia, la dels comtes de Saxònia. Casat, a una edat ja adulta deixà la seva esposa i fills per retirar-se a fer vida eremítica a Frisun, actual Santk-Gerold (Wallgau, Vorarlberg, Àustria).
Abadia de Sankt-Gerold, sobre l'ermita on va viure el sant.Monestir d'Eisiedeln en l'actualitat.
Va viure durant anys en una ermita propera al bosc, en un terreny que li va donare el seu veí i amic el comte Otó: ell mateix, en 970 va col·locar un cistell amb terra de les seves propietats a l'altar del monestir benedictí d'Einsiedeln, on havien ingressat com a monjos els seus fills Cunó i Ulric, com a símbol de la donació que en feia al monestir.
En morir Gerold, els seus dos fills foren autoritzats a ocupar l'ermita del seu pare i custodiar-ne la tomba.
Veneració
Amb el temps, els abats d'Einsiedeln van fer fer una església al lloc de l'ermita, però fou destruïda durant les guerres del segle xvi. Gerold havia estat sebollit a Einsiedeln, però el 19 d'abril de 1663 les seves restes foren portats a l'ermita de Frisun, on són en l'actualitat amb les de Cunó i Ulric. El seu taüt fou trobat a l'església del priorat benedictí de Sankt Gerold en unes excavacions el 1965-1966.
