Sacerdots Operaris Diocesans| Tipus | Institut secular (des de 1935); fins llavors, societat de vida apostòlica |
|---|
| Nom oficial | Germandat de Sacerdots Operaris Diocesans del Sagrat Cor de Jesús |
|---|
| Nom oficial llatí | Sodalitas Sacerdotum Operariorum Dioecesanorum Sacro Corde Iesu |
|---|
| Sigles | S.O.D. |
|---|
| Altres noms | Josepets de Tortosa |
|---|
| Objectiu | Formació dels sacerdots, foment de les vocacions eclesiàstiques |
|---|
| Fundació | 29 de gener de 1883, Tortosa (Baix Ebre, Catalunya) per Beat Manuel Domingo i Sol |
|---|
| Aprovat per | Pius X (aprovació pel bisbe de Tortosa, 1 de gener de 1886), en 19 de març de 1927 |
|---|
| Constitucions | 1898 |
|---|
| Patrons | Sagrat Cor de Jesús |
|---|
| Fundacions destacades | Múrcia (1888), Mèxic (1889), Plasencia (1893), Madrid, Roma, Lisboa (1896) |
|---|
| Fundacions a terres de parla catalana | Tortosa (Temple de la Reparació, 1903), Tarragona, Barcelona, València (1884), Oriola (1889), Castelló, etc. |
|---|
| Persones destacades | Bonaventura Pujol |
|---|
| Lloc web | http://www.sacerdotesoperarios.org |
|---|
La Germandat de Sacerdots Operaris Diocesans del Sagrat Cor de Jesús (en llatí: Sodalitas Sacerdotum Operariorum Dioecesanorum Sacro Corde Iesu i en castellà Hermandad de Sacerdotes Operarios Diocesanos del Corazón de Jesús) és un institut secular masculí de dret pontifici, els membres del qual posposen al seu nom les sigles S.O.D.
Història
La societat va ser fundada el 29 de gener de 1883 a Tortosa pel sacerdot Manuel Domingo i Sol (1836–1909). L'objectiu era fomentar les vocacions eclesiàstiques i dirigir els col·legis instituïts amb aquest objectiu pel fundador. A més, van dirigir, cridats pels bisbes, alguns seminaris diocesans (els de València, Múrcia o Oriola, per exemple).
L'institut va ser erigit pel bisbe tortosí l'1 de gener de 1886 i va obtenir el decretum laudis l'1 d'agost de 1898, essent aprovat per la Santa Seu el 19 de març de 1927 com a societat de vida apostòlica, on els seus membres vivien en comunitat però sense fer vots. Van començar llavors l'expansió, primer per Espanya, i després a Mèxic, Uruguai, Argentina i el Perú.
El 23 de març de 1935 es transformà en institut secular, essent novament aprovat per la Santa Seu el 19 de març del 1952: des de llavors, l'institut a començar a gestionar també centres d'orientació vocacional.
Activitat i difusió
L'objectiu de l'institut és fomentar, ajudar i guiar les vocacions eclesiàstiques i religioses, l'educació dels joves i els seminaristes, i la propagació de la devoció al Sagrat Cor de Jesús.
Els membres de la fraternitat són uns 250 i són presents a Espanya, Itàlia, Alemanya, Argentina, Mèxic, Veneçuela, Estats Units, Zàmbia i Zimbàbue.[1]
Notes
Bibliografia
Vegeu també
