Sir George Biddell Airy FRS KCB (Alnwick, Northumberland, 27 de juliol de 1801 - Greenwich, 2 de gener de 1892),[1] fou un astrònom i matemàtic anglès.[2]
Catedràtic Lucasià i professor d'astronomia a Cambridge (1826-1835), fou nomenat astrònom reial (1835-1881). Fou director de l'observatori de Cambridge (1828), al que donà gran impuls, i del de Greenwich (1835-1886), el que reorganitzà i dotà d'aparells més moderns. Realitzà nombroses investigacions en el camp de la física matemàtica i la matemàtica aplicada als càlculs astronòmics: en el camp de l'astronomia observacional lliurà a la posteritat el "disc d'Airy", la mida mínima aparent d'un estel (o font puntual de llum) degut a la difracció de la llum en l'objectiu del telescopi És conegut, principalment, per no haver sabut reconèixer la importància dels càlculs de John Couch Adams pel descobriment del planeta Neptú.
Es batejaren en el seu honor els cràters Airy de la Lluna i Airy de Mart. Així com les anomenades funcions d'Airy prenen el seu nom dels seus treballs sobre l'anomenada equació d'Airy.
Referències
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «George Biddell Airy» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Eggen, Olin J. «Airy, George Biddell». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 6 agost 2016].
- Weisstein, Eric W. «Airy Functions». MathWorld. [Consulta: 31 juliol 2016].
