La geologia d'Europa és variada i complexa, i dona peu a l'àmplia varietat de paisatges del continent, que van des de les terres altes d'Escòcia fins a les planes ondulades d'Hongria. La característica més destacable d'Europa és el contrast entre l'Europa del Sud, que és plena d'altiplans i muntanyes, i una vasta plana septentrional, parcialment submergida, que s'estén des de la Gran Bretanya a l'oest fins als Urals a l'est. Aquestes dues meitats estan separades pels Pirineus i la serralada formada pels Alps i els Carpats. Les planes septentrionals estan limitades a l'oest pels Alps Escandinaus i les parts muntanyoses de les illes Britàniques, mentre que la fi de la regió muntanyosa meridional és marcada pel mar Mediterrani. El mar Cèltic, el mar del Nord, el mar de Barentsz i el complex del mar Bàltic són algunes masses d'aigua somes que submergeixen parts de les planes septentrionals.
Relleu
Topografia d'Europa.
També és el continent més pla, amb una altitud mitjana de 230 metres. La màxima expressió d'aquestes planures és la Gran Plana del Nord, que s'estén 2.000 km des de les costes atlàntiques franceses fins als Urals, la frontera física amb Àsia. Els punts més alts són el mont Elbrus (Rússia) a Europa oriental (5.642 m), el Shkhara (Geòrgia) (5.204 m) i el Mont Blanc (França) a Europa occidental (4.807 m).
Entre els golfs d'Europa destaquen el Golf de Biscaia (França-Espanya) i el Golf de Bòtnia (Suècia-Finlàndia). Els estrets europeus més importants són el Pas de Calais (França-Regne Unit), el de Gibraltar (Espanya-El Marroc), el de Dardanels (Turquia), el del Bòsfor (Turquia), el de Messina (Itàlia), el d'Oresund (Dinamarca-Suècia), etc.
Les seves principals penínsules són l'Escandinava, Ibèrica, Itàlica i Balcànica, a més de les penínsules de Kola (Rússia), Jutlàndia (Dinamarca), Bretanya (França) i Crimea (Ucraïna).
Les seves principals illes són:
Gran Bretanya, amb més de 218.000 km², és part del Regne Unit.
Islàndia, amb més de 103.000 km², constituïda com República d'Islàndia.
Fiònia, amb més de 3.400 km², és part de Dinamarca.
Història geològica
Foto de satèl·lit dels Alps. Aquests es van formar en el Cenozoic o Terciari.
Precambrià o era arcaïca (4500 - 570 m.a.): durant aquest període van aparèixer els primers nuclis emergits. Els materials més representatius eren roques cristal·lines formades essencialment per roques ígnies i metamòrfiques.
Paleozoic o era primària (570 - 230/215 m.a.): una de les principals particularitats és que tenen lloc dues fases orogèniques, la caledoniana a principis i l'herciniana a finals. Els tipus de roca són granítiques i gneis, a més de quarsites i, en menor proporció, arenisques i calcàries. Són els materials del sòcol antic.
Mesozoic o era secundària (230/215 - 70/60 m.a.): era de calma tectònica on tindrà lloc l'acumulació de sediments, tant en les depressions de relleus orogènics a conseqüència de la seua erosió, com en les fosses oceàniques. Aquests sediments es transformaran en altre tipus de roca. Per això les roques més importants són les calcàries, com a conseqüència dels sediments marins, i les margues, argiles i arenisques a conseqüència de l'erosió de les existents.
Cenozoic o Terciari (70/60 - 3 m.a.): existència de l'orogènia alpina, que és la responsable de la configuració de les serralades actuals. Aquesta tectònica alpina va possibilitar l'existència de relleus molt joves com a resultat del plegament dels materials que es van dipositar en el Mesozoic. La seua força orogènica també arriba a influir a materials plegats i transforma les orogènies anteriors.
Quaternari (3 m.a. - actualitat): tenen lloc les glaciacions; també s'instal·la la xarxa fluvial i petits moviments tectònics.
Components
Europa es compon dels següents cratons, terranes i microcontinents:
Laurèntia i Bàltica col·lideixen i formen Euramèrica, mentre que Avalònia s'uneix a la costa oriental de Laurèntia.
~350 Ma
Bàltica/Avalònia
Euramèrica i Gondwana col·lideixen i formen Pangea, mentre que Avalònia queda aixafada en una regió estreta entre Gondwana i Lauràsia.
~300 Ma
Bàltica/Kazakhstània
Sibèria i Kazakhstània són els últims continents en unir-se a Pangea pel bloc de Bàltica, cosa que dona peu a la formació del subcontinent de Lauràsia.
Lauràsia se separa de Gondwana a causa de l'expansió de l'oceà Atlàntic i ben aviat es divideix en Laurèntia (Nord-amèrica) i Euràsia.
50 Ma — present
A mesura que els continents s'acostaven a la seva configuració actual, hi hagué períodes durant els quals Europa estigué connectada per terra a Nord-amèrica via Groenlàndia, cosa que en permeté la colonització per part d'animals nord-americans. Durant aquest temps, nivells del mar superior als actuals a vegades fragmentaren Europa en subcontinents insulars. El nivell del mar continuà baixant amb el pas del temps i el mar es retirà de les planes de l'oest de Rússia, establint la connexió actual amb Àsia i obrint la porta a la colonització d'Europa per part de moltes espècies d'animals asiàtics.
