Foto del satèl·lit MODIS de Svalbard, cortesia de la NASA
Svalbard és un arxipèlag situat a l'oceà Àrtic, centrat a la latitud 78º Nord i a 20º de la longitud Est. Aquest arxipèlag és la part més al nord de Noruega. Ocupa 64.029 km² i té uns 2600 habitants.
A Svalbard no hi ha terra llaurable per l'alta glaciació i la gran latitud on es troba. No hi ha arbres a l'arxipèlag però hi ha arbusts com els del gènere Empetrum i la móra vermella. La costa oest de Spitsbergen roman navegable gran part de l'any, pel fet que els vents favorables mantenen lliure de gel aquesta zona. Noruega manté una zona exclusiva de pesca de 200 milles marines però aquesta zona no és reconeguda per la veïna Rússia.
El clima de Svalbard és àrtic, temperat pel corrent de l'Atlàntic Nord al llarg de les costes oest i nord. Això significa estius frescos i hiverns freds. La temperatura a Longyearyen oscil·la entre els -15 °C al gener fins als 6,7 °C al juliol i la precipitació és d'uns 220 litres. Les terres altes de l'arxipèlag generalment estan cobertes per la neu tot l'any, mentre que les costes oest no presenten gel la meitat de l'any. Hi ha molts fiords al llarg de les costes oest i nord.
Recursos
Svalbard té molts recursos minerals i el carbó s'ha extret en gran quantitats a la banda oest de Spitsbergen.[1] Els camps de gel sovint bloquegen l'entrada a Bellsund (un punt de pas per exportar carbó) a la costa oest i ocasionalment fa la costa nord-est inaccessible pel trànsit marítim.
Problemes mediambientals
Malgrat que moltes pràctiques antigues ara estan prohibides, els temes de l'explotació dels animals al voltant de Svalbard continuen sent un problema. Les poblacions de balenes, foques i morses encara estan per sota de les que hi havia fa segles. La població d'ossos polars s'està recobrant localment, però els ossos polars estan amenaçats a nivell mundial, per les matances i la contaminació del mar.[2] Hi ha molta varietat d'ocells a Svalbard (incloent els Fratercula, paràsit cuapunxegut, Rissa i Fulmarus.[3]
Geografia física
Lands
Les illes principals de Svalbard estan dividides en diverses lands:
Pyramiden (Пирамида) (assentament rus abandonat el 1998 però re-obert el 2013, 15 habitants)
Sveagruva (310 habitants cap d'ells de forma permanent)
No hi ha carreteres que uneixin els assentaments; el transport inclou barques, avions, helicòpters i motos de neu. El punt d'entrada a Svalbard és l'aeroport de Svalbard-Longyear.
Anteriors
Harlingen kokerij (assentament holandès fundat el 1636, abandonat a partir de 1662)
Kobbefjorden (assentament danès fundat el 1631, abandonat el 1658)
Engelskbukta (assentament anglès fundat cap a 1615, ocupat durant uns 50 anys)
Gravneset (assentament anglès del segle xvii, abandonat entre 1624 i 1632, després ocupat pels danesos)
Grúmant (Grúmantbyen) (Грумант) (assentament rus abandonat el 1961)
Gåshamna (dos assentaments anglesos fundats cap al 1618 i ocupats com a mínim fins a 1655)
Lægerneset (assentament danès apropiat pels anglesos el 1615, ocupat fins als anys 1650)
Port Louis (assentament francès fundat el 1633, abandonat el 1637)
Smeerenburg (assentament dano-holandès fundat el 1619 al promontori d'Amsterdamøya (illa Amsterdam), abandonat cap a 1660)
Ytre Norskøya (assentament holandès de la mida del de Smeerenburg; probablement fundat en la dècada dels 1620 i abandonat el 1670)
_10.jpg)
