Gens Júlia

Principals gens romanes

Gens Emília Gens Clàudia Gens Cornèlia Gens Fàbia Gens Júlia Gens Mànlia Gens Postúmia Gens Servília Gens Sulpícia Gens Valèria

La gens Júlia (llatí: Julia gens) va ser una gens romana d'origen patrici més antigues de Roma, els membres de la qual van arribar a les més altes dignitats de l'estat durant la república. La branca principal dels Julii va ser la dels Cèsar.

Eren d'origen albà i van ser portats a Roma després de la destrucció d'Alba Longa per Tul·li Hostili i enrolats entre els patres romans. També hi va haver uns Julii a Bovillae on s'haurien establert després de la caiguda d'Alba Longa, en un primer moment. Els Julii proclamaven el seu origen diví, i es deien descendents d'Ascani (fill de Venus) i d'Anquises. Segons això, Ascani s'hauria dit en realitat Iulus. El dictador Cèsar feia al·lusió freqüentment a l'origen diví de la seva gens, com per exemple, en l'oració funerària que va pronunciar sobre la seva tia Júlia i en donar Venus Genetrix com a contrasenya a les batalles de Farsàlia i Munda, i els escriptors i poetes posteriors obsequiaven l'orgull i exaltaven l'origen diví de la família imperial.^[1] Plutarc parla de Proculus Julius, un amic de Ròmul al que aquest rei es va aparèixer per demanar-li que l'adoressin amb el nom de Quirí.^[2]

Van portar els cognoms Cèsar, Iulus o Iulius, Mentó i Libó. En monedes apareix també Bursió. Els Julii es van emparentar amb els Claudii i van donar nom a la família Júlia-Clàudia, a la qual van pertànyer els primers emperadors romans. Vegeu: Gens Clàudia, i família Júlia-Clàudia.^[1]

Membres

Aquesta llista té els praenomina abreujats.

Iulii Iulii

• Lucius Iulius Iulus, pare d'un cònsol (consul) el 489 aC
• Gaius Iulius L. f. Iulus, cònsol (consul) el 489 aC
• Gaius Iulius C. L. f. n. Iulus, cònsol (consul) el 482 aC, i un decemuir 451 aC.^[3]
• Vopiscus Iulius C. f. L. n. Iulus, cònsol (consul) el 473 a.n.e^[4]
• Spurius Iulius Vop. f. Iulus^[4]
• Gaius Iulius S. f. Vop. n. Iulus^[4]
• Lucius Iulius S. f. Vop. n. Iulus, tribunus militum.^[4]
• Gaius Iulius C. f. C. n. Iulus, cònsol romà el 447 i el 435 aC
• Lucius Iulius Vop. f. C. n. Iulus, tribú amb potestat consolar (tribunus militum consulari potestate) el 438 aC, i cònsol el 430 aC.
• Sextus Iulius Iulus, tribú militar amb potestat consolar (tribunus militum consulari potestate) el 424 aC.^[5][6]
• Gaius Iulius L. f. Vop. n. Iulus, tribú militar amb potestat consolar (tribunus militum consulari potestate) el 408 i el 405 aC
• Lucius Iulius Iulus, tribú militar amb potestat consolar (tribunus militum consulari potestate) el 403 aC, que continuà el cerc a Veïs.^[7][8]
• Lucius Iulius L. f. Vop. n. Iulus, tribú militar amb potestat consolar (tribunus militum consulari potestate) el 401 i el 397 aC
• Lucius Iulius Iulus, tribú militar amb potestat consolar (tribunus militum consulari potestate) el 388 i el 379 aC.^[9][10]
• Gaius Iulius Iulus, nomenat dictador (dictator) el 352 aC, ostentà el càrrec per a fer la guerra contra els etruscs, però en realitat per aconseguir l'elecció de dos patricis (en lloc d'un patrici i un plebeu) als comicis consulars, en violació de la llei Licínia.^[11]

Iulii Mentones

• Gaius Julius Mento, cònsol (consul) el 431 aC
• Gaius Julius Mento, un retor, citat per Sèneca el vell.^[12]

Iulii Libones

• Lucius Julius Libo, avi d'un cònsol del 267 aC.
• Lucius Julius L. f. Libo, pare d'un cònsol del 267 aC.
• Lucius Julius L. f. L. n. Libo, cònsol el 267 aC, triomfador sobre els sal·lentins

Iulii Caesares

• Sextus Iulius Caesar, pretor (praetor) el 208 aC, va obtenir la província de Sicilia.
• Lucius Iulius Caesar, avi d'un cònsol (consul) del 157 aC i, potser, pare d'un pretor (praetor) del 183 aC i d'un tribunus militum del 181 aC
• Lucius Julius (L. f.) Caesar, pretor (praetor) el 183 aC, governà la província de la Gal·lia Cisalpina.
• Sextus Iulius (L. f.) Caesar, tribunus militum el 181 aC
• Lucius Iulius (L. f. L. n.) Caesar, pretor (praetor) el 166 aC.^[13]
• Sextus Iulius Sex. f. L. n. Caesar, cònsol (consul) el 157 aC.
• Sextus Iulius (Sex. f. Sex. n.) Caesar, (praetor urbanus) el 123 aC.
• Lucius Iulius Sex. f. Sex. n. Caesar, pare d'un cònsol (consul) del 90 aC, casat amb Popíl·lia, vídua de Quint Lutaci Catul, i mare de Quint Lutaci Catul, cònsol (consul) del 78 aC.
• Lucius Iulius L. f. Sex. n. Caesar, cònsol (consul) el 90 aC, durant la Guerra Social, i censor el 89 aC.
• Iulia L. f. L. n., esposa de Marc Antoni Crètic, i mare de Marc Antoni, el triumvir (triumuir).
• Gaius Iulius L. f. Sex. n. Caesar Strabo Vopiscus, notable orador i poeta, proscrit i condemnat a mort per Gai Mari i Cinna el 87 aC.
• Lucius Iulius L. f. L. n. Caesar, cònsol (consul) el 64 aC.
• Julia L. f. L. n., casada amb Publi Corneli Lèntul Sura, un dels conspirats a la Conjuració de Catilina.
• Lucius Iulius L. f. L. n. Caesar, partidari de Pompeu durant la Segona Guerra Civil.
• Gaius Iulius (Sex. f. L. n.) Caesar, avi del dictador, casat amb Màrcia, germana de Quint Marci Rex
• Gaius Iulius C. f. (Sex. n.) Caesar, pretor (praetor), i pare del dictador, casat amb Aurèlia.
• Julia C. f. (Sex. n.), tieta del dictador, casada amb Gai Mari, el vell
• Sextus Iulius C. f. (Sex. n.) Caesar, cònsol (consul) el 91 aC, oncle del dictador
• Gaius Iulius C. f. C. n. Caesar, cònsol (consul) el 59, 48, 46, 45, i 44 aC, dictador (dictator) el 49, i des del 47 fins al 44 aC.
• Iulia C. f. C. n., germana de Juli Cèsar, i esposa de Luci Pinari i Quint Pedi.
• Iulia C. f. C. n., germana de Juli Cèsar, i esposa de Marc Ati Balb.
• Iulia C. f. C. n., filla de Juli Cèsar, i esposa de Gneu Pompeu Magne.
• Caesarion, fill de Juli Cèsar amb Cleòpatra VII, executat per ordre d'Octavià el 30 aC.
• Sextus Iulius Sex. f. C. n. Caesar, Flamen Quirinalis el 57 aC.^[14]
• Sextus Iulius Sex. f. Sex. n. Caesar, nomenat governador de Síria el 47 aC, assassinat a la revolta de soldats.
• Gaius Iulius Caesar Octavianus, fill adoptiu de Juli Cèsar, serà posteriorment August.

Dinastia Juli-Clàudia

• Gaius Iulius Caesar Octavianus, emperador (imperator) des del 27 aC fins a l'any 14.
• Iulia Augusta, emperadriu d'August, mare de l'emperador (imperator) Tiberi.
• Iulia C. f. C. n., filla d'August amb la seva segona esposa, Escribònia, casada primerament amb Marc Claudi Marcel, després amb Marc Vipsani Agripa i, finalment, amb l'emperador Tiberi..
• Gaius Iulius Caesar, fill major de Marc Vipsani Agripa i Julia, adoptat per August.
• Lucius Iulius Caesar, segon fill de Marc Vipsani Agripa i Julia, adoptat per August.
• Marcus Iulius Caesar Agrippa Postumus, el tercer fill de Marc Vipsani Agripa i Julia, adoptat per August.
• Tiberius Iulius Caesar, emperador (imperator) des de l'any 14 fins al 37.
• Drusus Iulius Caesar, fill de l'emperador (imperator) Tiberi.
• Tiberius Iulius Caesar Nero Gemellus, fill de Drus el Jove.
• Germanicus Iulius Caesar, nebot de Tiberi.
• Gaius Iulius Caesar, fill de Germànic, mort d'infant.
• Nero Iulius Caesar Germanicus, fill de Germànic.
• Drusus Iulius Caesar, fill de Germànic.
• Gaius Iulius Caesar Germanicus, fill de Germànic, conegut com a Caligula, emperador (imperator) des del 37 fins al 41.
• Iulia Agrippina, filla de Germànic, i mare de l'emperador (imperator) Neró.
• Iulia Drusilla, filla de Germànic, casada primerament amb Luci Cassi Longí, i després amb Marc Emili Lèpid.
• Iulia Livilla, filla de Germànic, esposa de Marc Vinici, cònsol (consul) l'any 30.
• Iulia Drusilla, filla de Calígula.

Referències

1. [https://quod.lib.umich.edu/m/moa/acl3129.0002.001/652?page=root;rgn=full+text;size=100;view=image;q1=JuliaSmith, William (editor). Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. Vol. II. Boston: Little, Brown, & Comp., 1867, p. 642-643. ]
2. Plutarc. Vides paral·leles: Ròmul, XXVIII, 1, 3
3. Epigraphik-Datenbank Clauss / Slaby : CIL 06, 40956
4. Epigraphik-Datenbank Clauss / Slaby : AE 1900, 00083
5. Titus Livius, Ab Urbe Condita. IV, 35.
6. Diodorus Siculus, Bibliotheca Historica, XII. 82.
7. Titus Livius, Ab Urbe Condita. IV, 35.
8. Diodorus Siculus, Bibliotheca Historica, XIV, 35.
9. Titus Livius, Ab Urbe Condita. VI. 4, 30.
10. Diodorus Siculus, Bibliotheca Historica, XV, 23, 51.
11. Titus Livius, Ab Urbe Condita. VII, 21.
12. Marcus Annaeus Seneca, Controversiae, 2, 5, 7, 8, 14, 20, 24-29, 32.
13. Titus Livius, Ab Urbe Condita. XIV, 44.
14. Marcus Tullius Cicero, De Haruspicum Responsis, 6.

w