Generació X (cigales)

Cigala adulta de la generació X a Princeton, Nova Jersey (7 de juny de 2004)

Generació X, o la «Gran Generació de l'Est», és una de les 15 generacions de cigales periòdiques amb major abast i concentració que apareixen cada 17 anys per tot l'Est dels Estats Units.^[1][2] Es preveu que el primer sorgiment important de la cria després del de 2021 es produirà durant l'any 2038.^[3]

Característiques

Cada 17 anys, les nimfes de cigales de la generació X fan un túnel cap amunt en massa per sortir de la superfície del terra. Els insectes llancen llavors els seus exoesquelets sobre arbres i altres superfícies, convertint-se així en adults. Les cigales madures volen, s’aparellen, ponen ous en branquetes i després moren al cap de diverses setmanes. La combinació de la seva llarga vida subterrània, la seva aparició en gran quantitat gairebé simultània des del sòl i el seu curt període d'adultesa permet que la generació sobrevisqui fins i tot a la depredació massiva.^[4]

La generació X és endèmica a Indiana, sud-est de Pennsilvània, Maryland, Nova Jersey, Delaware, est de Tennessee, Virginia, Washington DC i altres zones de l'est dels Estats Units.^[5] La generació conté tres espècies, Magicicada septendecim, Magicicada cassinii i Magicicada septendecula, que es congreguen en diferents arbres per atraure les femelles, formant el que es coneix com a cors, amb molts individus agregats, on cada espècie té una cançó característica de crida o congregació de les femelles.^[6]

• 
  Nimfes generació X sorgint a Druid Hill Park, Baltimore, Maryland (13 de maig de 2021)
• 
  Cigala adulta generació X poc després de la muda i dues exúvies a Bethesda, Maryland (17 de maig de 2021)
• 
  Cigales i exúvies adultes de la generació X a Columbus, Ohio (21 de maig de 2021)
• 
  Un eixam i exuvies emergents de generació X a Finneytown, Ohio (21 de maig de 2004)
• 
  Detall d'un eixam emergent a Finneytown, Ohio
• 
  Cigala generació X ovipositant en una branca d'arbre a prop de Baltimore, Maryland (26 de maig de 2021)

Història

Sorgiments de 1700s

La primera descripció coneguda del sorgiment de la generació X va aparèixer el 9 de maig de 1715 a la revista "Gloria Dei" de Filadèlfia, d'Andreas Sandel, pastor de l'església luterana sueca.^[7] El 1737, el botànic John Bartram va descriure la periodicitat dels sorgiments i les seves observacions del 1732 sobre la inserció dels ous per part dels insectes a les petites branques dels arbres al nord-oest de Filadèlfia.^[8][9] Més tard, Bartram va registrar amb més detall l'aparició de la generació de maig de 1749.^[10][11]

El 1749, Pehr Kalm, naturalista que va visitar Pennsilvània i Nova Jersey en nom del govern suec, va observar a finals de maig l'aparició de la generació X. Va informar de l'esdeveniment en un document que una revista acadèmica sueca va publicar el 1756.^[12] També va descriure documents que havien registrat a Pennsilvània l’aparició des de la superfície d’un gran nombre de cigales durant els mesos de maig de 1715 i maig de 1732. Va afirmar que altres persones li havien informat que havien vist cigales només de tant en tant abans que els insectes apareguessin en grans eixams durant el 1749. A més, va afirmar que no havia sentit cigales a Pennsilvània i Nova Jersey el 1750 en els mateixos mesos i zones on n'havia escoltat moltes el 1749. Els informes de 1715 i 1732, juntament amb les seves pròpies observacions de 1749 i 1750, donaven suport a la "opinió general" anterior que havia citat. Va resumir les seves troballes en un llibre traduït a l'anglès i publicat a Londres el 1771.^[13]

El 1766, Moses Bartram, fill de John Bartram, va descriure el sorgiment de la generació X a les seves «Observations on the cicada, or locust of America, which appears periodically once in 16 or 17 years». Va assenyalar que en sortir dels ous dipositats a les branques dels arbres, els insectes joves van caure corrent cap a la terra i "van entrar en la primera obertura que van poder trobar". Els va descobrir a 3 i 9 metres i per sota de la superfície.^[14]

L'abril de 1800, Benjamin Banneker, que vivia a prop d'Ellicott City, Maryland, va escriure al seu llibre de registre que recordava un "gran any de llagosta" el 1749, un segon el 1766 durant el qual els insectes semblaven ser "tan nombrosos com el primer", i un tercer el 1783. Va predir que els insectes de la generació X "es podrien esperar de nou l'any 1800, que és el disset després de la seva tercera aparició".^[15]

Sorgiments entre 1902 i 1936

El 1902 la generació X era present als comtats de Nassau i Suffolk, a Long Island de Nova York, que era el territori més oriental de la cria.^[16] El 1919 els agricultors del comtat de Nassau, a Massapequa i Farmingdale, van informar de danys de cigales als arbres fruiters des de l’aparició de la generació.^[16] A mitjans de juny de 1936, l'oficina agrícola del comtat de Nassau va advertir als conductors que l'aparició de la generació a la zona podria ser prou densa com per obstruir els radiadors, des de la seva aparició.^[16][17]

Sorgiments entre 1970 i 2004

El 1970, els propietaris de Long Island van descriure el soroll de la generació X com a "tremend".^[18] El 1987, era present a Long Island. Un expert en horticultura de l'oficina d'extensió de Nova York va predir que el territori de la generació a Long Island disminuiria a causa de la urbanització.^[16][18] El 2004 la generació va fer una important aparició durant la primavera. El sorgiment de la regió de Baltimore va començar cap a l'11 de maig i es va quedar callada el 5 de juny.^{[6][19][20][21]}

La població de generació X de Long Island havia gairebé desaparegut en el moment de l'aparició del 2004. Un entomòleg del programa integrat de gestió de plagues de la Universitat de Cornell va suggerir que l'eliminació generalitzada d’arbres durant el desenvolupament i l’ús de pesticides a l’illa havia provocat l'extirpació de la generació allà.^[16][22]

Sorgiment de 2021

L'emergència prevista per a la cria del 2021 a 15 estats (Delaware, Illinois, Geòrgia, Indiana, Nova York, Kentucky, Maryland, Carolina del Nord, Nova Jersey, Ohio, Pennsilvània, Tennessee, Virgínia, Virgínia Occidental i Michigan), així com a Washington DC, va començar a l'abril. Es van observar sorgiments de cigales a l'oest de Carolina del Nord a mitjans d'abril. El 6 de maig, hi havien sorgit un gran nombre d’insectes, mentre que se n’havia informat d’altres a Maryland, prop de Washington, D.C., i a la frontera entre Tennessee i Carolina del Nord.^{[6][16][5][23][24]} El 7 de maig la generació va sorgir a la zona de Filadèlfia, a Pittsburgh i a Allentown, Pennsilvània. El 10 de maig, la gent va informar de sorgiments a Washington, D.C., Bethesda, Maryland, Knoxville, Tennessee, Cincinnati, Detroit, Chicago i St. Louis i el 19 de maig a Baltimore. El 20 de maig el sorgiment estava assolint el seu punt àlgid a Washington, D.C. i als seus suburbis.^[25][26][27]

Referències

1. 324cat. «Després de 17 anys sota terra, milions de cigales periòdiques ressorgeixen als EUA». CCMA, 22-05-2021. [Consulta: 11 juny 2021].
2. «Periodical Cicadas». University of Tennessee, Institute of Agriculture: Department of Entomology and Plant Pathology. Arxivat de l'original el 4 març 2021. [Consulta: 11 març 2021].
3. Moore, Thomas E. «Genus Magicicada periodical cicadas». Singing Insects of North America. University of Florida, Institute of Food and Agricultural Sciences, 27-04-2001. Arxivat de l'original el 30 setembre 2008. [Consulta: 1r juliol 2011].
4. Post, Susan L. «A Trill of a Lifetime: More Information About the Periodical Cicada». Illinois Natural History Survey. University of Illinois at Urbana–Champaign: Prairie Research Institute, Summer 2004. Arxivat de l'original el 2012-05-11. [Consulta: 1r juliol 2011].
5. Van Allen, Fox. «What is Brood X, the U.S. cicada infestation coming in 2021?» (en anglès americà). CBS News, 11-12-2020. Arxivat de l'original el 2021-01-26. [Consulta: 26 gener 2021].
6. , 09-03-2021.
7. Sandel, Andreas. «Extracts from the Journal of Rev. Andreas Sandel, Pastor of "Gloria Dei" Swedish Lutheran Church, Philadelphia, 1702-1719: 1715: May 9». A: The Pennsylvania Magazine of History and Biography. 30. Philadelphia: Historical Society of Pennsylvania|The Historical Society of Pennsylvania, gener 1906, p. 448–449. OCLC 1762062. 
8. Kritsky, Gene American Entomologist, 47, 01-07-2001, pàg. 3. DOI: 10.1093/ae/47.3.186. ISSN: 2155-9902. OCLC: 904754185 [Consulta: free].
9. Kritsky, 2004, pp. 44-46.
10. Kritsky, 2004, pp. 46-47.
11. Bartram, John. «On the Locusts of North America: XVI. Additional Observations on the Cicada Septendecim. By the late Mr. John Bartram. From a MS. in the possession of the Editor.». A: Bartram. The Philadelphia Medical and Physical Journal. 1. Philadelphia: J. Conrad & Co., p. 56–59. OCLC 565367549. LCCN sf88091541. 
12. Davis, J.J. The Ohio Journal of Science, 53, 5-1953, pàg. 139–140. Republished by «Knowledge Bank». The Ohio State University Libraries and Office of the Chief Information Officer. Arxivat de l'original el 26 gener 2021. [Consulta: 2 octubre 2012].
13. Kalm, 1771, pp. 212-213.
14. Bartram, Moses. Observations on the cicada, or locust of America, which appears periodically once in 16 or 17 years. Communicated by the ingenious Peter Collinson, Esq.. Londres: Printed for J. Dodsley (1768), 1766, p. 103–106. OCLC 642534652. 
15. Latrobe, John H. B., Esq.. Memoir of Benjamin Banneker: Read before the Maryland Historical Society at the Monthly Meeting, May 1, 1845. Baltimore, Maryland: Printed by John D. Toy, 1845, p. 11–12. OCLC 568468091. 
16. Giaimo, Cara «The Case of the Disappearing Cicadas» (en anglès). , 19-05-2021.
17. «LOCUST SWARMS OPEN LONG ISLAND ATTACK; 17-Year Variety Appears Widely in Suffolk -- Motorists Told to Guard Radiators.» (en anglès). timesmachine.nytimes.com. [Consulta: 22 maig 2021].
18. «THE 17-YEAR CICADA RETURNS NOISILY TO L.I.» (en anglès). timesmachine.nytimes.com. [Consulta: 22 maig 2021].
19. , 05-06-2004.
20. Fenston, Jacob. «Periodical Cicadas Will Overrun D.C. This Spring». dcist. WAMU 88.5, American University Radio, 05-03-2021. Arxivat de l'original el 22 maig 2021. [Consulta: 22 maig 2021].
21. Block, Melissa. «Roar of the Cicada: Brood X Is Above Ground and Screaming for Love». National Public Radio (NPR), 21-05-2004. Arxivat de l'original el 8 març 2016. [Consulta: 6 maig 2021].
22. Karlin, Rick. «NY missing out on emergence of billions of cicadas». Times Union, 20-04-2021. [Consulta: 20 abril 2021].
23. Rosane, Olivia. «Trillions of Brood X Cicadas to Emerge in 15 States This Spring» (en anglès). EcoWatch, 22-01-2021. Arxivat de l'original el 2021-01-26. [Consulta: 26 gener 2021].
24. Matheny, Keith «These bugs have been underground for 17 years. This year, they'll resurface in 15 states.» (en anglès). , 26-01-2021.
25. Heinze, Justin. «1st Cicadas Have Emerged In PA, Billions More Expected Soon». Montgomeryville-Lansdale, Pennsylvania Patch, 07-05-2021. [Consulta: 22 maig 2021].
26. Whitt, Kelly Kizer. «The Brood X Cicadas Are Emerging Now». EarthSky. EarthSky Communications, Inc., 11-05-2021. Arxivat de l'original el 31 maig 2021. [Consulta: 8 juny 2021].
27. Ambrose, Kevin. «As we enter cicada peak bloom, here’s where they’ve already emerged». Capital Weather Gang. The Washington Post, 20-05-2021. [Consulta: 22 maig 2021].

Bibliografia

• Kalm, Peter. Travels into North America: Translated into English, By John Reinhold Foster. 2. Londres: T. Lowndess, 1771. OCLC 181836781. 
• Kritsky, Gene. «John Bartram and the Periodical Cicadas: A Case Study». A: Hoffmann, Nancy E.. America's Curious Botanist: A Tercentennial Reappraisal of John Bartram 1699-1777. Philadelphia, Pennsylvania: The American Philosophical Society, 2004. ISBN 087169249X. OCLC 123342945. LCCN 2003050212. 
• Powell, Nate. Swallow Me Whole. Marietta, Georgia: Top Shelf Productions, 2008. ISBN 9781603090339. OCLC 812189446. LCCN 2012376553. 
• Kritsky, Gene. Periodical Cicadas: The Brood X Edition. Columbus, Ohio: Ohio Biological Survey, 26 febrer 2021. ISBN 9780867271737. OCLC 1246784386. 
• Marcus, Stephanie (June 2017). «Selected Internet Resources – 17-Year Periodical Cicadas». Science Reference Services. Library of Congress. Arxivat de l'original el 8 març 2021. [Consulta: 6 maig 2021].

Enllaços externs

• 2021: The Brood X: The Cicada Podcast from Mount St. Joseph University and Cincinnati Public Radio
• Moore, Thomas E. «Generalized distributions of extant 17-year broods of periodical cicadas» (figure). Singing Insects of North America. University of Florida Institute of Food and Agricultural Sciences, 02-07-2002. Arxivat de l'original el 2008-08-28. [Consulta: 1r juliol 2011].