Gauja|
|
Tipus | riu riu fronterer |
---|
|
Continent | Europa |
---|
País de la conca | Letònia i Estònia |
---|
Cota inicial | 234 m |
---|
|
Entitat territorial administrativa | Ādaži (Letònia), Saulkrasti (Letònia), Sigulda (Letònia), Municipi de Cēsis (Letònia), municipi de Vamiera (Letònia), municipi de Valka (Letònia), Municipi de Smiltene (Letònia), municipi de Gulbene (Letònia) i Valga Rural Municipality (Estònia) (en) |
|
|
Cota final | 0 m |
---|
Localització | Golf de Riga |
---|
|
Afluents | |
---|
Conca hidrogràfica | conca del riu Gauja |
---|
|
Dimensió | 453,4 () × 440,7 () × 452 () km
|
---|
Superfície de conca hidrogràfica | 8.900 km² |
---|
|
Cabal | 70,7 m³/s |
---|
|
|
El Gauja (en estonià: Koiva jõgi, Livonià: Koiva, en alemany: Livländische Aa) és un dels rius més llargs de Letònia, amb una longitud de 452 quilòmetres (281 milles) i una capacitat de 8.900 km².[1]
La seva font és al sud-est, als turons Cēsis. En primer lloc, flueix cap a l'est i el nord i forma la frontera amb Estònia per prop de 20 quilòmetres (12 milles). Al sud de Valga i Valka, gira cap a l'oest de Valmiera, continuant cap al sud-oest, prop de Cēsis i Sigulda. El Gauja, llavors, segueix fluint cap al nord-est arribant així al Mar Bàltic.
Al districte de Cesis i al districte de Riga, el Gauja ha donat forma la vall del riu més profund de Letònia amb bancs de fins a 90 metres (295 peus) d'alçada. En aquesta part de la vall, el Gauja conté nombrosos indrets meravellosos i naturals. Va ser declarat parc nacional el 1973 (Parc Nacional de Gauja).
L'explorador letó Aleksandrs Laim Gauja va donar nom al riu que alimenta el Salt de l'Àngel a Veneçuela.
Referències
Vegeu també