Garrofat

L'arrufat, garrof, butllofat, garrofat o tiribecs (Taphrina deformans)[1] és una espècie de fong ascomicot de l'ordre dels tafrinals (Taphrinales)

Garrofat
Infotaula d'ésser viuGarrofat
Taphrina deformans Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolomycota
RegneFungi
FílumAscomycota
ClasseTaphrinomycetes
OrdreTaphrinales
FamíliaTaphrinaceae
GènereTaphrina
EspècieTaphrina deformans Modifica el valor a Wikidata
Berk., 1866 Taphrina deformans Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
Sinònims
  • Ascomyces deformans Berk., (1860)
  • Exoascus amygdali Jacz., (1926)
  • Exoascus deformans (Berk.) Fuckel, (1870)
  • Taphrina amygdali (Jacz.) Mix, (1936)

L'arrufat, garrof, butllofat, garrofat o tiribecs (Taphrina deformans)[1] és una espècie de fong ascomicot de l'ordre dels tafrinals (Taphrinales).[2] Provoca una malaltia principalment en el presseguer i ametller molt visible en les fulles però pot atacar també les flors, els brots i els fruits.[3]

Aquesta malaltia en els presseguers fa caure les fulles el que disminueix o atura la producció de fruita de l'any i fins i tot d'anys posteriors. Les fulles atacades es reconeixen per la deformació en butllofes i el color vermell que adopten. Té una certa semblança amb l'atac dels pugons (àfids).

Cicle vital

T. deformans infecta les espècies del gènere Prunus incloent els presseguers, on és molt virulent, i l'ametller que la resisteix millor.[4] Dues o tres setmanes després de la infecció, les fulles afectades desenvolupen una floridura blanquinosa a mesura que progressa la infecció. Aquest color blanc es deu als ascs que trenquen la cutícula de la fulla per la via de la lisi.[5] Un asc conté 8 ascòspores que creen conidis, que són projectats a principi d'estiu i desplaçats per la pluja i el vent. El fong sobreviu a l'hivern sobre la superfície de borrons i de l'escorça.[6]

A la primavera hi ha noves infeccions. Per la infecció només cal una lleugera pluja de 3 litres i 12 dies de mullena dels conidis amb temperatures per sota dels 19 °C.[7][8] El fong infecta més en hiverns frescos i humits.[8]

Les hifes de Taphrina deformans que creix en espais intracel·lulars secreta enzims que degraden els polisacàrids i causen la dissolució parcial de la paret cel·lular de la planta hoste. També comporta canvis en la membrana plasmàtica.[5]

T. deformans produeix l'auxina àcid indolacètic (IAA) del L-triptòfan via àcid indol-3-pirúvic (IPyA) i acetaldehid indol-3 (IAAid). Aquest procés és el responsable de l'efecte d'hiperplàsia de la infecció.[9]

Lluita

Prevalentment s'adopten mesures preventives fetes abans de l'obertura dels borrons. Els tractaments amb productes químics es fan primer a finals de tardor (novembre) durant la caiguda de les fulles i a la completa defoliació, el segon tractament es fa a final d'hivern (gener-febrer) i el tercer tractament en la fase del botó rosa (flor encara no oberta que mostra els pètals tancats). Els fungicides utilitzats tradicionalment són del tipus dels dimetilditiocarbamats (ziram 80 a dosi de 0,5-0,6% o tiram 50 a dosi de 0,6-0,7%). Entre els fungicides amb coure hi ha el sulfat de coure pentahidratat i la sal pura de coure, el brou bordelès, l'oxiclorur de coure i altres.[10]

Referències

  1. ↑ «garrofat». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  2. ↑ Hyde, K.D. 2024. The 2024 Outline of Fungi and fungus-like taxa. Mycosphere, 15(1): 5146-6239, Doi 10.5943/mycosphere/15/1/25, ISSN 2077 7019. Versió web.
  3. ↑ «Garrofat». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  4. ↑ Mix AJ. (1956). “Notes on Some Species of Taphrina”. Transactions of the Kansas Academy of Science 59 (4): 465-482
  5. ↑ 5,0 5,1 Bassi M, Conti GG, & Barbieri N. (1984). “Cell wall degradation by Taphrina deformans in host leaf cells.” Mycopathologia 88 (2-3) 115-125
  6. ↑ Gray, William D.. The Relation of Fungi to Human Affairs. New York: Henry Holt and Company, Inc., 1959. Print.
  7. ↑ Rossi V, Bolognesi M, Languasco L, & Giosuè S. (2006). “Influence of Environmental Conditions on Infection of Peach Shoots by Taphrina deformans” Ecology and Epidemiology 96 (2) 155-163
  8. ↑ 8,0 8,1 Smith, S.E.. What is Peach Leaf Curl?. 2009. WiseGEEK. 14 Apr 2009
  9. ↑ Yamada Y, Tsukamoto H, Shiraishi T, Nomura T, & Oku H. (1990). “Detection of Indoleacetic Acid Biosynthesis in Some Species of Taphrina Causing Hyperplastic Diseases in Plants” Annals of the Phytopathological Society of Japan. 56 532-540
  10. ↑ Mateu, Jordi Mateu. «Plagues i malalties de l'ametller» (pdf). Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural – Servei de Sanitat Vegetal.

Enllaços externs

Content Disclaimer

Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.

  1. The information displayed on this website is sourced in part or in whole from Wikipedia and has been adapted for the purpose of restating it. We strive to provide accurate and relevant information, however:
  2. There is no guarantee of absolute accuracy. Wikipedia is an open, collaborative project that can be edited by anyone, so information is subject to change.
  3. It is not intended to constitute professional advice. The content displayed is for informational and educational purposes only. For important decisions (e.g., medical, legal, or financial), please consult a professional.
  4. Content copyright. Wikipedia is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike License (CC BY-SA). This means that content may be reused with appropriate attribution and shared under a similar license.
  5. Responsible use. Any risk arising from the use of information from this website is entirely the responsibility of the user.