Galàxia de Bode

Galàxia de Bode
Tipus	font astronòmica de ràdio, font d'infrarojos, font astrofísica de rajos X, galàxia de Seyfert de tipus 2 i nucli galàctic actiu
Tipus morfològic	SA[1]
Descobert per	Johann Elert Bode[2]
Data de descobriment	31 desembre 1774[2]
Cossos fills	Holmberg IX
Constel·lació	Ossa Major
Època	J2000.0
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra	3,7 Mpc [3]
Desplaçament cap al roig	−0,0001[4]
Radi	35.000 a. ll.
Magnitud aparent (V)	6,94 (banda V)[5]
Paral·laxi	0,1495 mas[6]
Moviment propi (declinació)	−0,072 mas/a [6]
Moviment propi (ascensió recta)	0,278 mas/a [6]
Velocitat radial	−38 km/s[7]
Ascensió recta (α)	9^h 55^m 33.1727^s[6]
Declinació (δ)	69° 3' 55.0625''[6]
Part de	Grup M81, [CHM2007] HDC 552, [CHM2007] LDC 842, [T2015] nest 101368, [TSK2008] 217, [TKT2016] 391 i KPG 218
Catàlegs astronòmics
NGC	3031
BD+69 543 (Bonner Durchmusterung) HD 85534 (Henry Draper Catalogue) M 81 (Catàleg Messier) KPG 218a (Catalogue of isolated pairs of galaxies in the northern hemisphere) PGC 28630 (Catàleg de galàxies principals) 2MASX J09553318+6903549 (Two Micron All Sky Survey, Extended source catalogue) NGC 3031 (New General Catalogue) UGC 5318 (Uppsala General Catalogue) IRAS F09514+6918 (IRAS) IRAS 09514+6918 (IRAS) 1ES 0951+69.3 (Einstein Slew survey, Version No. 1) RBS 808 (ROSAT All-Sky Survey Bright Source Catalogue) 1RXS J095534.7+690338 (1RXS) UZC J095535.5+690352 (catàleg Zwicky actualitzat) PSCz Q09514+6918 (Point Source Catalog) NVSS J095533+690355 (NRAO VLA Sky Survey) SDSS J095533.16+690355.1 (Sloan Digital Sky Survey) SDSS J095533.14+690355.2 (Sloan Digital Sky Survey) LEDA 28630 (Lyon-Meudon Extragalactic Database) RX J095532+69038 (X-ray survey of the Large Magellanic Cloud by ROSAT) SPB 115 (Galàxies properes. I. El catàleg) Gaia DR1 1070470605109644672 (Gaia DR1) [DML87] 630 (Warm IRAS sources. I. A catalogue of AGN candidates from the point source catalog) [VDD93] 99 (IRAS CPC observations of galaxies. I. Catalog and atlas) RX J0955.5+6903 (X-ray survey of the Large Magellanic Cloud by ROSAT) RX J095533.4+690353 (X-ray survey of the Large Magellanic Cloud by ROSAT) [ZEH2003] RX J0955.5+6903 1 (The Hamburg/RASS Catalogue of optical identifications. Northern high-galactic latitude ROSAT Bright Source Catalogue X-ray sources) GB6 B0951+6918 (The GB6 catalog of radio sources) [NKB95] N3031 (A radio continuum survey of Shapley-Ames Galaxies at {lambda}2.8 cm. I. Atlas of radio data) Gaia DR2 1070470609404512512 (Gaia Data Release 2) Gaia DR3 1070470609404512512 (Gaia DR3) Z 333-7 (Catàleg de Galàxies i Cúmuls de Galàxies) Z 0951.4+6918 (Catàleg de Galàxies i Cúmuls de Galàxies)

La galàxia de Bode (Messier 81, M81 o NGC 3031) és una galàxia espiral que es troba a una distància d'uns 12 milions d'anys llum, dins la constel·lació de l'Ossa Major. Va ser descoberta per Johann Elert Bode el 1774,^[8] d'aquí el seu nom. Pierre Méchain la va redescobrir el 1779 i li va comunicar el descobriment al seu amic Charles Messier, que la va introduir al seu catàleg.^[8] El 1914 Max Wolf va calcular-ne la rotació (la primera vegada que se'n feia d'una galàxia espiral) i també va estimar-ne la velocitat de rotació: 300 km/segon.

M81 és un perfecte exemple de galàxia espiral amb braços que formen una espiral al voltant del centre. Per la proximitat a la Terra, la seva gran mida, i el seu nucli galàctic actiu (que podria albergar un forat negre supermassiu, Messier 81 s'ha convertit en una galàxia molt estudiada per astrònoms professionals. La gran mida de la galàxia i la relativament alta magnitud aparent també la fan un objectiu apreciat per als astrònoms aficionats.^[9]

Emissions de pols

Imatge en infraroig de Messier 81 del telescopi espacial Spitzer. Els colors blaus representen l'emissió estel·lar observada a 3,6 μm.^[10] Els colors verds representen l'emissió 8 μm originada principalment per hidrocarburs aromàtics policíclics del medi interestel·lar.^[10] Els colors vermells representen l'emissió 24 μm originada per la pols calenta del medi interestel·lar.^[11] Credit: NASA/JPL-Caltech/K. Gordon/S. Willner/N.A. Sharp

La major part de l'emissió en longitud d'ona infraroja s'origina en la pols interestel·lar.^[11][12] Aquesta pols es troba principalment dins els braços espirals de la galàxia, i ha estat associada a les regions de formació estel·lar.^[11][12] L'explicació n'és que les estrelles blaves calentes i de curta vida que es troben en regions de formació estel·lar són molt efectives escalfant la pols i incrementant l'emissió infraroja de pols d'aquestes regions.

Supernova

Només s'ha detectat una supernova a Messier 81.^[13] La supernova, anomenada SN 1993J, va ser descoberta el 28 de març de 1993 per F. Garcia.^[14] En aquell moment, va ser le segona supernova observada al segle xx.^[15] Les característiques espectrals de la supernova han canviat al llarg del temps. Inicialment, semblava una supernova de tipus II (supernova formada per l'explosió d'una estrella gegant) amb forta emissió de línia espectral d'hidrogen, però posteriorment les línies d'hidrogen van anar esvaint-se i van aparèixer fortes línies espectrals d'heli, fent que la supernova en semblés més una de tipus Ib.^[15][16] A més, les variacions de la lluminosistat de SN 1993J en el temps no van ser com les variacions observades en altres supernoves de tipus II^[17][18] i semblaven les variacions observades en les supernoves de tipus Ib.^[19] Tanmateix, la supernova ha estat classificada de tipus Iib, una classe de transició entre el tipus II i el tipus Ib.^[16] Els resultats de l'estudi d'aquesta supernova suggereixen que les supernoves de tipus Ib i Ic estan formades per explosions d'estrelles gegants amb processos molt similars als que es produeixen en les supernoves de tipus II.^[16][20] Aquesta supernova es va usar per estimar la distància de 8.5 ± 1.3 Mal (2.6 ± 0.4 Mpc) a Messier 81.^[15]

Galàxies properes i informació del grup de galàxies

M81 (esquerra) i M82 (dreta). M82 és una de les dues galàxies que té una forta interacció gravitacional amb M81. L'altra, NGC 3077, està situada sobre el marge superior de la imatge. Crèdit: Scott Anttila

Messier 81 és la galàxia més gran del grup M81, un grup de 34 galàxies situades a la constel·lació de l'Ossa Major.^[21] La distància del grup a la Terra és d'aproximadament 11.7 Mal (3.6 Mpc): aquest és un dels grups més propers al Grup Local, que conté la Via Làctia.^[21]

M81 està interaccionant gravitacionalment amb Messier 82 i NGC 3077.^[22] Les interaccions han atret gas d'hidrogen de les altres tres galàxies, han conduït a la formació d'estructures filamentoses de gas dins el grup.^[22] A més, les interaccions han causat que una part del gas interestel·lar hagi anat als centres de Messier 82 i NGC 3077, cosa que ha produït una forta activitat de formació estel·lar al centre de les dues galàxies.^[22]

Observació

Messier 81, Messier 82 i algunes altres galàxies del grup M81 estan situades aproximadament a 10° al nord-oest d'Alpha Ursae Majoris.^[9][23] Messier 81 i Messier 82 es poden veure amb binoculars i petits telescopis.^[23][9] Els dos objectes no són fàcilment observables i cal experiència i unes condicions excepcionals d'observació.^[9] Encara que la galàxia es pot veure amb petits telescopis caldrà uns 350 mm per poder distingir l'estructura de Messier 81.^[23]

Referències

1. «The systematics of galaxy morphology in the comprehensive de Vaucouleurs revised Hubble-Sandage classification system: application to the EFIGI sample» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 2019, pàg. 590–608. DOI: 10.1093/MNRAS/STZ1693.
2. «Messier 81». [Consulta: 7 novembre 2017].
3. «The Local Tully-Fisher relation for dwarf galaxies». Astronomical Journal, 2017, pàg. 6–6. DOI: 10.3847/1538-3881/153/1/6.
4. Mattia Fumagalli «The complete census of optically selected AGNs in the Coma supercluster: the dependence of AGN activity on the local environment» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 26-09-2011, pàg. 31–31. DOI: 10.1051/0004-6361/201117461.
5. Armando Gil de Paz «The GALEX Ultraviolet Atlas of Nearby Galaxies». The Astrophysical Journal Supplement Series, 2, 12-2007, pàg. 185–255. DOI: 10.1086/516636.
6. Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
7. R. Brent Tully «Cosmicflows-3» (en anglès). Astronomical Journal, 2, 03-08-2016, pàg. 50. DOI: 10.3847/0004-6256/152/2/50.
8. K. G. Jones. Messier's Nebulae and Star Clusters. 2nd edition. Cambridge: Cambridge University Press, 1991. ISBN 0-521-37079-5. 
9. S. J. O'Meara. The Messier Objects. Cambridge: Cambridge University, 1998. ISBN 0-521-55332-6. 
10. S. P. Willner, M. L. N. Ashby, P. Barmby, G. G. Fazio, M. Pahre, H. A. Smith, R. C. Kennicutt, Jr., D. Calzetti, D. A. Dale, B. T. Draine, M. W. Regan, S. Malhotra, M. D. Thornley, P. N. Appleton, D. Frayer, G. Helou, S. Stolovy, and L. Storrie-Lombardi «Infrared Array Camera (IRAC) Observations of M81». Astrophysical Journal Supplement Series, 154, 2004, pàg. 222-228.
11. K. D. Gordon, P. G. Pérez-González, K. A. Misselt, E. J. Murphy, G. J. Bendo, F. Walter, M. D. Thornley, R. C. Kennicutt, Jr., G. H. Rieke, C. W. Engelbracht, J.-D. T. Smith, A. Alonso-Herrero, P. N. Appleton, D. Calzetti, D. A. Dale, B. T. Draine, D. T. Frayer, G. Helou, J. L. Hinz, D. C. Hines, D. M. Kelly, J. E. Morrison, J. Muzerolle, M. W. Regfan, J. A. Stansberry, S. R. Stolovy, L. J. Storrie-Lombardi, K. Y. L. Su, E. T. Young «Spatially Resolved Ultraviolet, Hα, Infrared, and Radio Star Formation in M81». Astrophysical Journal Supplement Series, 154, 2004, pàg. 215-221.
12. P. G. Pérez-González, R. C. Kennicutt, Jr., K. D. Gordon, K. A. Misselt, A. Gil de Paz, C. W. Engelbracht, G. H. Rieke, G. J. Bendo, L. Bianchi, S. Bossier, D. Calzetti, D. A. Dale, B. T. Draine, T. H. Jarrett, D. Hollenbach, M. K. M. Prescott «Ultraviolet through Far-Infrared Spatially Resolved Analysis of the Recent Star Formation in M81 (NGC 3031)». Astrophysical Journal, 648, 2006, pàg. 987-1006.
13. «NASA/IPAC Extragalactic Database». Results for extended name search on NGC 3031. [Consulta: 27 febrer 2007].
14. J. Ripero, F. Garcia, D. Rodriguez, P. Pujol, A. V. Filippenko, R. R. Treffers, Y. Paik, M. Davis, D. Schlegel, F. D. A. Hartwick, D. D. Balam, D. Zurek, R. M. Robb, P. Garnavich, B. A. Hong «Supernova 1993J in NGC 3031». IAU Circular, 5731, 1993.
15. B. P. Schmidt, R. P. Kirshner, R. G. Eastman, R. Grashuis, I. dell'Antonio, N. Caldwell, C. Foltz, J. P. Huchra, A. A. E. Milone «The unusual supernova SN1993J in the galaxy M81». Nature, 364, 1993, pàg. 600-602.
16. A. V. Filippenko, T. Matheson, L. C. Ho «The "Type IIb" Supernova 1993J in M81: A Close Relative of Type Ib Supernovae». Astrophysical Journal Letters, 415, 1993, pàg. L103-L106.
17. P. J. Benson, W. Herbst, J. J> Salzer, G. Vinton, G. J. Hanson, S. J. Ratcliff, P. F. Winkler, D. M. Elmegreen, F. Chromey, C. Strom, T. J. Balonek, B. G. Elmegreen «Light curves of SN 1993J from the Keck Northeast Astronomy Consortium». Astronomical Journal, 107, 1994, pàg. 1453-1460.
18. J. C. Wheeler, E. Barker, R. Benjamin, J. Boisseau, A. Clocchiatti, G. de Vaucouleurs, N. Gaffney, R. P. Harkness, A. M. Khokhlov, D. F. Lester, B. J> Smith, V. V. Smith, J. Tomkin «Early Observations of SN 1993J in M81 at McDonald Observatory». Astrophysical Journal, 417, 1993, pàg. L71-L74.
19. M. W. Richmond, R. R. Treffers, A. V. Filippenko, Y. Palik, B. Leibundgut, E. Schulman, C. V. Cox «UBVRI photometry of SN 1993J in M81: The first 120 days». Astronomical Journal, 107, 1994, pàg. 1022-1040.
20. A. V. Filippenko, T. Matheson, A. J. Barth «The peculiar type II supernova 1993J in M81: Transition to the nebular phase». Astronomical Journal, 108, 1994, pàg. 2220-2225.
21. I. D. Karachentsev «The Local Group and Other Neighboring Galaxy Groups». Astronomical Journal, 129, 2005, pàg. 178-188.
22. M. S. Yun, P. T. P. Ho, K. Y. Lo «A high-resolution image of atomic hydrogen in the M81 group of galaxies». Nature, 372, 1994, pàg. 530-532.
23. D. J. Eicher. The Universe from Your Backyard. Cambridge: Cambridge University Press, 1988. ISBN 0-521-36299-7. 

Enllaços externs

• Dades astronòmiques SIMBAD (anglès).