Gaiol

El gaiol,[1] la carquèxia[2] o llitja[3] (Genista sagittalis) és una espècie fanerògama de planta de la família de les fabàcies, a

Gaiol
Infotaula d'ésser viuGaiol
Genista sagittalis Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
UICNrisc mínim Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
RegnePlantae
OrdreFabales
FamíliaFabaceae
TribuGenisteae
GènereGenista
EspècieGenista sagittalis Modifica el valor a Wikidata
L., 1753 Genista sagittalis Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
Sinònims
Chamaespartium sagittale Modifica el valor a Wikidata

El gaiol,[1] la carquèxia[2] o llitja[3] (Genista sagittalis) és una espècie fanerògama de planta de la família de les fabàcies, autòctona dels Països Catalans que sols es troba en la part més humida de Catalunya on viu en landes i pastures principalment a l'estatge montà i subalpí.[4]

Il·lustració
Inflorescència

Descripció

Perenne, llenyosa, estesa, forma mates, generalment de tiges erectes herbàcies de 10-50 cm, ales distintives i sense espines. Fulles el·líptiques, glabres per damunt, peloses pel revés. Flors grogues, d'1-1,2 cm, en inflorescències allargades terminals denses. Calze tubular bilabial, llavi superior lobulat, inferior amb 3 dents, pelós platejat; pètal superior àmpliament ovalat. Beina estreta, pelosa d'1,4-2 cm. Floreix a la primavera i estiu.

Distribució i hàbitat

A Albània, Àustria, Bèlgica, Bulgària, República Txeca, França, Alemanya, Grècia, Suïssa, Espanya, Hongria, Itàlia, antiga Iugoslàvia, Romania, Rússia. Introduïda a Portugal. Viu en boscos, pujols i pastures seques.[5]

Taxonomia

Genista sagittalis va ser descrita per Carl van Linné i publicat a Species Plantarum 2: 710. 1753.[6]

Etimologia

Genista: nom genèric que prové del llatí de la qual els reis i reines Plantagenet d'Anglaterra van prendre el seu nom, planta Genesta o plante genest, en al·lusió a una història que, quan Guillem el Conqueridor es va embarcar rumb a Anglaterra, va arrencar una planta que es mantenia ferma, tenaçment, a una roca i la va ficar en el seu casc com a símbol que ell també seria tenaç en la seva arriscada tasca. La planta va ser l'anomenada planta genista en llatí. Aquesta és una bona història, però per desgràcia Guillem el Conqueridor va arribar molt abans dels Plantagenet i en realitat va ser Jofré d'Anjou que va ser sobrenomenat el Plantagenet, perquè portava un ramell de flors grogues de ginesta en el seu casc com una insígnia (genêt és el nom francès de l'arbust dit ginesta), i va ser el seu fill, Enric II, el que es va convertir en el primer rei Plantagenet. Altres explicacions històriques són que Geoffrey va plantar aquest arbust com una coberta de caça o que ell la usava per a assotar-se a si mateix. No va ser fins que Ricard de York, el pare dels dos reis Eduard IV i Ricard III, quan els membres d'aquesta família van adoptar el nom de Plantagenet, i després es va aplicar retroactivament als descendents de Jofré d'Anjou com el nom dinàstic.[7]

sagittalis: epítet llatí que significa "com un arc".[8]

Subespècies
  • Genista sagittalis subsp. delphinensis (Verlot) Greuter
Sinonímia
  • Chamaespartium sagittale (L.) P.E.Gibbs
  • Cytisus sagittalis (L.) Koch
  • Genista delphinensis Verl.
  • Genistella sagittalis (L.) Gams
  • Genistella sagittalis subsp. delphinensis (Verl.) P.Fourn.
  • Genistella sagittalis subsp. sagittalis (L.) Gams
  • Pterospartum sagittale (L.) Willk.[9]
subsp. delphinensis (Verlot) Greuter
  • Chamaespartium delphinensis (Verlot) Soják
  • Genistella delphinensis (Verlot) Holub

Referències

Bibliografia

  • Greuter, W. et al. (Eds.) (1989) Med-Checklist Vol. 4 (published)
  • Vicioso, C. (1953) Genisteas Espaniolas 1. Min. de Agric. Madrid No. 67
  • Roskov Yu. R. (2005) Editorial scrutiny: Northern Eurasia data Import (unpubl.)
  • Cristofolini, G. & Feoli, L. (1993) Personal Communication
  • Heywood, V.H. & Ball, P.W. (1968) Leguminosae. In: Flora Europaea Vol. 2. ed. Tutin, T.G. et al.
  • Rothmaler W. & al. (1988) Exkursionsflora fur die Gebiete der DDR und der BRD. Bd. 2.
  • Tzvelev, N.N. (1987) In: Flora Partis Europaeae URSS, Vol. 6. Leningrad. (Rus)
  • Polunin, O. (1969) Flowers of Europe.O.U.P.
  • Chittenden, F.J. (1951) The RHS Dictionary of Gardening II. Oxford Univ. Press
  • Borodin, A.M. et al. (1984) Krasnaya Kniga SSSR. 2 ed. Moscow. (Rus)
  • Barbarich, A.I. & al. (1986) Khorologia Flory Ukrainy. Kiev. (Rus)
  • Kagalo, A.A. (1994) Information from KW Herbarium (Kiev, Ukraine).
  • Kagalo, A.A. (1994) Information from LW Herbarium (Lvov, Ukraine).
  • Bochkin, V.D. (1994) Information from MHA Herbarium (Moscow, Russia).
  • Kagalo, A.A. (1994) Information from UU Herbarium (Uzhgorod, Ukraine).

Content Disclaimer

Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.

  1. The information displayed on this website is sourced in part or in whole from Wikipedia and has been adapted for the purpose of restating it. We strive to provide accurate and relevant information, however:
  2. There is no guarantee of absolute accuracy. Wikipedia is an open, collaborative project that can be edited by anyone, so information is subject to change.
  3. It is not intended to constitute professional advice. The content displayed is for informational and educational purposes only. For important decisions (e.g., medical, legal, or financial), please consult a professional.
  4. Content copyright. Wikipedia is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike License (CC BY-SA). This means that content may be reused with appropriate attribution and shared under a similar license.
  5. Responsible use. Any risk arising from the use of information from this website is entirely the responsibility of the user.