OusIl·lustració d'un exemplar immadur (esquerra) i d'un altre d'adult (circa 1905)
En qualitat de nidificador està limitat a les planes empordaneses i a les planes lleidatanes més occidentals, però sempre en poca densitat. Situa el niu en el límit dels boscos, en el terreny obert, així com en conreus de secà que tinguin pocs arbres. Cerca arbres, murs i, de vegades, talussos per establir el niu, mal folrat, dins un forat. Pel maig ambdós progenitors s'alternen en la tasca de covament, que dura 14 dies, dels 4 o 7 ous i, després, faran el mateix en relació amb l'alimentació de la covada, que s'allarga fins a 28 dies, com a mínim (després de 28 dies, els pollets ja poden volar, però això no vol dir que, necessàriament, ja sàpiguen caçar i ser independents).[2]
És un ocell essencialment estival, tot i que també es pot observar a la primavera, concretament a l'abril (que és quan tornen d'Àfrica), i a la fi de l'estiu o l'entrada de la tardor puix que se'n van generalment al sud d'Àfrica a la fi d'agost.
Referències
↑«cavallet». Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua. [Consulta: 13 desembre 2019].
.svg){kind=icon}
