Petit va néixer el 20 de febrer de 1893 a Tournai, filla d'obrers. Va estudiar a una escola catòlica a Brugelette després de la mort prematura de la seva mare. Al començament de la Primera Guerra mundial, vivia a Brussel·les i treballava de venedora. Es va presentar voluntària per treballar amb la Creu Roja belga.[2]
Les seves activitats d'espionatge van començar el 1914, mentre ajudava a travessar la frontera cap als Països Baixos al seu promès soldat i ferit, Maurice Gobert. Va passar a la intel·ligència britànica la informació sobre l'exèrcit imperial alemany que va descobrir durant el viatge. Els britànics la van contractar, li van proporcionar un breu entrenament i la van enviar a espiar l'enemic. Aquest propòsit, el va aconseguir mitjançant nombroses falses identitats. A més a més, distribuïa el periòdic il·legal La Libre Belgique i ajudava el servei de correus clandestí Mot du Soldat. També va ajudar diversos joves a travessar la frontera neerlandesa.[2]
Petit va ser traïda per un alemany que es feia passar per neerlandès. Fou arrestada per l'exèrcit alemany el febrer de 1916. Va ser empresonada a la presó de Sint-Gillis, jutjada i condemnada a mort per espionatge el primer de març. Durant el judici, Petit va refusar les ofertes d'amnistia a canvi de revelar la identitat dels seus companys.[2] Entre aquests companys es trobava Germaine Gabrielle Anna Scaron, de 23 anys, i amiga de Petit, que va ser arrestada amb càrrecs similars i empresonada però finalment alliberada per falta de proves. Petit podria haver lliurat les proves però va guardar el secret heroicament.[3]
L'1 d'abril de 1916, Gabrielle Petit va ser afusellada al camp d'execució Tir national a Schaarbeek, on es va enterrar el seu cos. Després de la guerra el seu cos va ser transferi a un cementiri.[4]
Llegat
La història de Petit va quedar oblidada fins al final de la guerra, quan es va començar a considerar-la una màrtir de la nació. El maig de 1919 li van realitzar un funeral d'estat, on hi va assistir la reina Elisabet, el cardenal Mercier de Brussel·les i el primer ministre Léon Delacroix, després del qual les seves restes (i les dels seus companys A. Bodson i A. Smekens) van ser enterrades amb tots els honors al cementiri de Schaarbeek.
Una estàtua de Petit es va erigir i va ser la primera dedicada a una dona de la classe obrera.[1] Al seu Tournai natal, es va anomenar una plaça en el seu honor.[2] Es van escriure diversos llibres i realitzar diverses films sobre la seva vida.[2]