Fàbrica Chartreuse

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Fàbrica Chartreuse
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEdifici industrial Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
1857 construcció
1894 renovació, Arquitecte: Pau Monguió i Segura
1907 ampliació, Arquitecte: Josep Maria Pujol i de Barberà Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura neoclàssica
modernisme català: reforma Modifica el valor a Wikidata
Materialmaó, ferro forjat i fusta Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaTarragona Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióSmith, 51-57 i Vapor, 4-6 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 06′ 43″ N, 1° 14′ 46″ E / 41.111944°N,1.246111°E / 41.111944; 1.246111
Catàleg41 (Inventari modernista de Tarragona, , ) Modifica el valor a Wikidata
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC12502 Modifica el valor a Wikidata

La Fàbrica Chartreuse és un edifici situat als carrers de Smith i del Vapor i la plaça dels Infants de Tarragona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1]

Història

El 1855, i amb la participació de l'indià Joan Mañer, retornat de l'Havana, es va constituir la societat Andreu Guasch i Cia, amb l'objecte d'establir a Tarragona una fàbrica de filats i teixits de cotó moguda per vapor.[2] Aquesta va ser inaugurada el 1857 amb el nom de La Fabril Tarraconense,[3][4] i fou la primera i única que hagué a la ciutat.[5][6] Posteriorment, la societat seria Fontanals i Cia, dirigida per Josep Fontanals i Vidal (Vilanova i la Geltrú, 1817-Tarragona, 1881), i el 1863, la fàbrica va sortir a subhasta.[7][8]

El 1882 va ser adquirida per la societat anònima Unión Agrícola, i a partir del 1903, quan els monjos cartoixans van ser expulsats de Voiron (França), van utilitzar-la com a destil·leria per a fabricar el seu licor, anomenat Chartreuse.[1][6]

El 1893 va patir un incendi, que va afectar especialment la coberta. Aleshores, l'arquitecte Pau Monguió i Segura va dissenyar la nova armadura de fusta i va ampliar la construcció.[1] El 1907, Josep Maria Pujol de Barberà va dur a terme una nova ampliació amb un llenguatge historicista de ressonàncies mudèjars.[1]

El 1981, va ser adquirit per l'Ajuntament de Tarragona, però en l'actualitat és propietat de la Generalitat de Catalunya, que l'ha restaurat i habilitat per ubicar-hi l'Escola Oficial d'Idiomes.[1]

Descripció

Es tracta d'un edifici de quatre plantes i amb finestres emmarcades disposades simètricament.[1][6] La reforma modernista el va dotar d'una cornisa i una torre característica per tots els tarragonins.[1]

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Fàbrica Chartreuse». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  2. Diario de Barcelona, 31-08-1855, p. 6955. 
  3. Diario de Barcelona (edición mañana), 14-05-1857, p. 3896. 
  4. Blasco-Martel, Yolanda. «El Banco de Tarragona (1864-1874)». A: La pluralidad de emisión en España, 1844-1874. Fundación BBVA, 2016, p. 611. ISBN 978-84-92937-63-9. 
  5. Jordà i Fernández, Antoni. Història de la ciutat de Tarragona. Cossetània edicions, 2006, p. 109 (El Tinter, 68). ISBN 84-9791-227-6. 
  6. 6,0 6,1 6,2 «La Chartreuse». Mapa del Patrimoni Industrial de Catalunya. Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.
  7. BOE, 02-09-1863, p. 4. «VENTA. — POR ACUERDO DE LOS SOCIOS DE LA compañía comanditaria Fontanals y compañía en liquidacion , se saca á subasta la fábrica-vapor de hilados y tejidos , sita en Tarragona y calles de Castaños, Smith y la plaza de los Infantes, con sus patios, habitación, almacenes y demás dependencias.» 
  8. «La Fabril Tarraconense (<1882)». Casa Fontanals.

Enllaços externs

Strategi Solo vs Squad di Free Fire: Cara Menang Mudah!