El 1855, i amb la participació de l'indià Joan Mañer, retornat de l'Havana, es va constituir la societat Andreu Guasch i Cia, amb l'objecte d'establir a Tarragona una fàbrica de filats i teixits de cotó moguda per vapor.[2] Aquesta va ser inaugurada el 1857 amb el nom de La Fabril Tarraconense,[3][4] i fou la primera i única que hagué a la ciutat.[5][6] Posteriorment, la societat seria Fontanals i Cia, dirigida per Josep Fontanals i Vidal (Vilanova i la Geltrú, 1817-Tarragona, 1881), i el 1863, la fàbrica va sortir a subhasta.[7][8]
El 1893 va patir un incendi, que va afectar especialment la coberta. Aleshores, l'arquitecte Pau Monguió i Segura va dissenyar la nova armadura de fusta i va ampliar la construcció.[1] El 1907, Josep Maria Pujol de Barberà va dur a terme una nova ampliació amb un llenguatge historicista de ressonàncies mudèjars.[1]
Es tracta d'un edifici de quatre plantes i amb finestres emmarcades disposades simètricament.[1][6] La reforma modernista el va dotar d'una cornisa i una torre característica per tots els tarragonins.[1]
Referències
↑ 1,01,11,21,31,41,51,6«Fàbrica Chartreuse». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
↑ 6,06,16,2«La Chartreuse». Mapa del Patrimoni Industrial de Catalunya. Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.
↑BOE, 02-09-1863, p. 4. «VENTA. — POR ACUERDO DE LOS SOCIOS DE LA compañía comanditaria Fontanals y compañía en liquidacion , se saca á subasta la fábrica-vapor de hilados y tejidos , sita en Tarragona y calles de Castaños, Smith y la plaza de los Infantes, con sus patios, habitación, almacenes y demás dependencias.»
