Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. Un viquipedista hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat.
Els Burés, que provenien d'una família de fusters, van introduir-se en la indústria tèxtil, en col·laboració amb els seus amics Borràs (amb els quals van emparentar), amb una fàbrica, que va entrar en funcionament el 1860, a Sant Joan de Vilatorrada (el Bages). Més endavant, el 1872, van crear una colònia industrial al riu Llobregat, dins el terme de Castellbell i el Vilar.[2] a raó social Burés Germans, coneguda des de l'any 1875, va durar fins al 1889. Aleshores la nova societat va denominar-se Burés i Salvadó. Cal pensar que en aquells moments es portaven a terme les obres de construcció de les fàbriques d'Anglès
Va ser l'any 1881 quan aparegué a Anglès la raó social Burés Germans, i començaren a edificar un gran complex tèxtil .[1] L[1] Després de vèncer innombrables problemes i retardar algunes vegades la posada en marxa de la nova construcció, finalment, el diumenge dia 13 de novembre de 1887, s'inaugurava esplèndidament la fàbrica tèxtil. La nau principal de la fàbrica que s'inaugurava albergava al seu interior una magnífica turbina, que en aquells moments era la joia de l'empresa. L'aparell va ser construït a Girona, als tallers de la reputada empresa Planes i Flaquer, i era l'orgull dels propietaris de la nova indústria.[1]
La fàbrica aprofitava l'energia del riu Ter a través del "Canal de les Indústries". A finals del segle xix, les irregularitats del cabal fan que s'opti primerament pel carbó d'Osor, fins que es construeix l'edifici del vapor. Més endavant, ja a principis del segle xx, els Burés van promoure la construcció del salt del Pasteral, al terme municipal de la Cellera de Ter, una de les obres hidràuliques més importants de Catalunya. La presa té una longitud de 150 m i una alçada de 20 m, amb una base de 20 m d'amplada. L'obra van costar, en aquell moment, un milió de pessetes. Aquest salt té capacitat per generar 1.600 CV, amb la qual no només feia moure la fàbrica d'Anglès, sinó que subministrava electricitata les poblacions de la Cellera, Anglès, Estanyol, Salt, Cassà de la Selva, Llagostera, Palafrugell, la Bisbal d'Empordà, Palamós, Calonge i Sant Feliu de Guíxols.
[3][2] Fins que l'any 1960 es va explotar conjuntament amb Hidroelèctrica de Catalunya.[1]
A finals de segle, en les fàbriques d'Anglès, ja hi treballaven 250 obrers. La nova empresa estaria dirigida per Francesc Burés i Borràs i el seu oncle Antoni Salvadó i Safont.[1] Posteriorment la raó social Burés i Salvador va durar fins a l'any 1905. Aleshores es transformà en la de Francesc Burés i Borràs.[1] De l'any 1920 fins al 1933, les empreses dels Burés agafaren el nom de Manufacturas del Llobret i Ter, S.A. Abans de la Guerra Civil treballaven a la factoria d'Anglès 880 persones.[1][4]
Durant la Guerra Civil espanyola va ser col·lectivitzada i convertida en fàbrica d'armament. El mateix any 1939 la indústria torna a produir teixits i arriba a tenir més de 1.000 treballadors fins a finals del segle XX i primers del segle xxi, quan el setembre de 2002, Filatures Burés fa suspensió de pagaments, tancpa l'empresa i s'inicia un moviment social per protegir i conservar l'edifici del vapor. El 2003 l'Ajuntament d'Anglès adquireix la propietat de la màquina del vapor en subhasta pública i l'any 2006, per conveni urbanístic, la propietat de diverses naus.[5] Va acabar la seva activitat, sota el nom de Buretex, el 2008.[6]
Descripció
L'edifici del Vapor apareix inserit plenament en el conjunt industrial de Can Burés i representa l'element arquitectònic de més valor, com a peça individualitza, de tots els que conformen el complex fabril. Edificació de finals del segle XIX, de planta rectangular -amb un lleuger predomini de la façana principal (est) sobre la longitud de la façana testera (nord)- i dos nivells principals. L'accés es troba desplaçat lateralment cap a la dreta de la façana principal. L'entrada a la Sala del Vapor es realitza mitjançant una escala exterior, realitzada amb graons de pedra de Girona, que salva els dos metres de desnivell existent entre les cotes exteriors i interiors. L'edificació presenta una tipologia clarament fabril. Es tracta d'una construcció senzilla, però amb la presència de detalls estilístics i decoratius que li confereixen major valor estètic i compositiu. La composició de les dues façanes ofereix una voluntat de simetria, reforçada per la disposició ordenada i rítmica de dos elements: les obertures (finestrals) i les motllures i pilastres que determinen, respectivament l'ordre horitzontal i vertical. La façana principal està composta per la disposició, a nivell de la planta principal, de 5 finestrals rematats en arc i una important porta-finestral també rematada en punt rodó, totes originals i realitzades en fusta de pi melis. Cadascun d'aquests finestrals està conformat a partir dels tradicionals quarterons de vidre que fragmenten la seva superfície, sense perdre la seva dimensió total. La composició és la pròpia i la típica que s'aplicava en les construccions fabrils del segle XIX i principis del XX. En una filera inferior, per sota del nivell exterior, s'accedeix directament a la planta soterrani, a partir de tres portes de fusta, de característiques més senzilles, situades a banda i banda de l'escala principal i a l'extrem esquerre. Un ritme ordenat de tres pilastres, dues als extrems i una central, així com les motlures i la cornisa, atorguen el relleu qualitatiu que la construcció requereix com a temple de l'energia. La disposició ordenada dels baixants de zenc, reforcen la verticalitat compositiva. Finalment, l'acabat exterior és arrebossat i pintat. S'assenyala de forma diferenciada, el pla general de la façana respecte al sòcol i els emmarcaments de les obertures que presenten una tonalitat contrastada. La façana testera (nord), és molt més senzilla, però no perd el sentit d'equilibri i proporció que manté tot l'edifici. Aquest alçat té continuïtat amb la nau de tallers i, per tant, el considerem inseparable des del punt de vista formal i en l'equilibri harmònic d'aquest front. A la part inferior de la façana i seguint tot el seu desenvolupament, hi ha el canal de les Fàbriques. Aquest element reforça, encara més la lectura longitudinal de tot l'alçat, emfatitzat a partir del ritme dels finestrals, aquests a diferència dels de la façana principal, són amb llinda recta. Sobre la part de la façana que correspon al tester de l'edifici, destaquem la composició plenament simètrica, determinada a partir de la formació dels dos vessants de la coberta. Centralment, apareix un òcul a la part superior i dos finestrals rematats amb arc i disposats a dreta i esquerra de l'eix central. Com acabat exterior, la façana presenta les mateixes característiques apuntades en la descripció de l'alçat principal: pilastres laterals -una d'elles retallada en aquest cas per donar la continuïtat amb la nau de tallers-, cornisa motlurada -adaptada als dos vessants de la coberta- i tractament d'acabat, mitjançant l'arrebossat i el pintat, a dues tonalitats per diferenciar el pla de façana de la resta. La coberta presenta la forma tradicional a dues aigües. L'estructura interior de la mateixa no és visible i tot fa suposar que els dos faldons es recolzen sobre encavallades de fusta. Els faldons es perllonguen fora de la caixa de l'edificació per poder determinar la cornisa motlurada que apareix externament en les façanes. Com a rematada s'ha utilitzat la teula àrab. L'estructura portant està realitzada a partir de pares de càrrega, formades per maçoneria i obra de fàbrica. La pèrdua d'una part de l'arrebossat en la part inferior de la façana testera permet corroborar aquesta afirmació. La Sala del Vapor és de planta lliure, amb les parets estructurals formades pel mateix tancament de l'edifici. El sostre està realitzat pensant en la instal·lació de la màquina de vapor i en establir els suports estructurals de muntatge i de manteniment en unes posicions clau. Així s'estableix una estructura de perfils d'acer laminat (dos longitudinals i tres transversals) que en alguns casos s'han ajuntat mitjançant platines reblonades. Damunt la retícula de l'estructura metàl·lica apareix la formació de voltes de maó de pla, de diferents mesures. En aquest espai destaca la decoració de les parets, combinant els emmarcaments rectangulars i de disposició simètrica, amb un fris lateral de regust modernista, més el sòcol amb un altre tractament, simulant peces de marbre fosc. Com a curiositat, el fris original encara conserva certes inscripcions realitzades pels treballadors i encarregats de comandar el vapor. El paviment està format a base de rajoles ceràmiques de forma hexagonal, molt característic dels espais més remarcables a les indústries de l'època. La Sala annexa o de maquinària presenta una estructura a base de parets de tancament estructural, realitzades a base de maçoneria i maó massís. El sostre és format a partir de la disposició de voltes de maó de pla recolzades sobre estructura metàl·lica atirantada. El paviment és realitzat a base de peces ceràmiques, rajoles sense polir, de 20x20 cm. L'acabat dels paraments és l'enguixat i pintat (blanc al sostre i parets, amb sòcol diferenciat: color fosc). A nivell inferior se situen les dues Sales de Calderes, rematades per una única volta de maó cadascuna. Finalment, el soterrani respon únicament a determinar un espai, connectat amb els tallers i l'exterior ("plaça") i que recull tota l'estructura portant necessària per suportar la màquina de vapor disposada al nivell superior.
Vil·la Eulàlia
La família disposà d'una residència just davant de la fàbrica, anomenada Vil·la Eulàlia pel nom de l'esposa de Francesc Burés. Es tracta d'una casa modernista de 700 m² en dues plantes d'autor desconegut, tot i que sembla que Rafael Masó hi va fer alguna intervenció.[7]
«Fàbrica Burés». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
Strategi Solo vs Squad di Free Fire: Cara Menang Mudah!
